Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Joan Ausias tenia cinc anys d’edat, la cara redona, els ulls afonats, una piga en la cella dreta i un senyal en el front esquerre. Ell i molts altres xiquets i xiquetes van arribar a Gandia on van ser presentats i registrats el 9 de juliol de 1611. Els adults, els pares, les mares i els familiars més majors, embarcats cap al nord d’Àfrica per la força i per seguir les directrius del govern, ja no tornarien a vore els seus fills. Quedava, no obstant, l’esperança manifestada en senyals al rostre, com tal vegada el senyal de Juan, per si en el futur servia per reconéixer-lo.
El xiquet era de Benidoleig, uns dels molts pobles en els quals portaven segles instal·lats. Allí, unes famílies de moriscos, com a altres llocs i inclús a la mateixa Gandia, van rebre les catequesis per a convertir-los al cristianisme. Es tractava dels avantpassats de Joan Ausias. Tal vegada el seu pare es va rebel·lar juntament amb uns 17.000 moriscos contra el decret que en 1609 els va expulsar de les terres que van cultivar els seus avantpassats, fins que l'expulsió va ser inevitable i es va veure obligat a embarcar des de la propera Dénia.
Els seus companys, en aquell bateig col·lectiu de juliol a la Col·legiata de Gandia, procedien de diferents llocs. Laguar va ser el poble que més moriscos va proporcionar, encara que també n'hi havia del Raval de Gandia, Guadalest, Orba, Forna, Ademús, Aiora, Confrides, Alcalá, Cocentaina, Gata, Xaló, Finestrat, Ebo, Parcent, Alcoleja i Castelló de Rugat. Tots ells coincidien en què eren xiquets. Però, també, en el seu destí, en una pràctica habitual en estos casos: ser adoptats per sacerdots, ciutadans, vídues i persones enriquides de Gandia.
En el cas de Joan, va acabar com a criat de Joan Calderó, un gandià adinerat. Des d’aleshores va ser conegut també per mateix nom de qui el va adoptar: Joan Calderó, i els seus descendents van prendre el cognom Calderó, encara que en notes marginals encara s'escrivia “vulgo Ausias”. Anys més tard, el 20 d'abril de 1626, en la mateixa església on va ser batejat, es va casar amb Isabet Juan Ferrer. Tots dos vivien llavors a casa i al servei de Miguel Alfonso i ella, com ell, també era filla de moriscos expulsats en 1609. D'ella no se sap on va nàixer.