Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Tots els pobles i ciutats es constituïxen al voltant d'un nucli. En eixe espai fundacional, que és el casc històric de les nostres localitats, es localitzen els edificis principals, els més rellevants, tant pel que fa a l'orde civil com al religiós. açò és la casa consistorial, el palau senyorial, l'església, etc. Amb el temps els pobles creixen, s'expandixen i al voltant del nucli primigeni naixen barris i ravals conformats per carrers i places de més o menys grandària.
Independentment de la ciutat, els barris tenen també la seua pròpia personalitat, la seua idiosincràsia. Una identitat que es caracteritza, atenent a la localització (en el pla, al peu d'una xicoteta elevació de terreny, ben a prop de la mar, a l'eixida del poble, etc…), per l'ocupació laboral de la majoria dels seus habitants (hi han barris on l'activitat principal era l'agricultura, altres que es dedicaven a la ramaderia, etc.), pel component socioeconòmic (gent de condició molt variada) i, també, per altres raons significatives. A Alzira, per exemple, a primers del segle passat la gent acomodada i els professionals liberals residien en la Vila o al voltant de l'actual Plaça Major.
La ciutat ara mateix està dividida en 37 barris o sectors molt ben definits. Per a comprovar-ho únicament cal fer una ullada al nomenclator urbà alzireny a través de la trilogia Alzira. Avingudes, places i carrers, volums que vam tindre l'honor que ens editara l'Ajuntament fa uns anys i dels quals sóc coautor juntamen amb l'amic i company croniste Rubén Pastor. Del conjunt dels barris locals hi han uns quants que són especials. I això per la seua història, els seus costums i les seues tradicions. Estic pensant en el de les Barraques, en el dels Caputxins, en el de l'Alquerieta i en el de la Muntanyeta. En l'origen de tots ells era denominador comú la seua relativa distància amb "la urbs".
Precisament este últim barri està ara d'actualitat. I això perquè el 15 d'octubre es presentarà un llibre, del qual som coautors Salvador Iñigo, Rubén Pastor i jo mateix, que es titula La Muntanyeta del Salvador. Estudi geogràfic, històric i botànic al voltant d'un dels principals senyals d'identitat d'Alzira. El text, auspiciat per l'associació mediambiental Murta i Casella i patrocinat per l'Ajuntament, dona compte en poc més de 220 pàgines, d'aspectes geogràfics, històrics i toponímics, així com de la fauna i la flora d'un paratge que és a dia de hui el principal parc urbàde la capital de la Ribera, en el qual han interactuat molt les veïnes i els veïns del nostre poble, al cim del qual es va localitzar l'antic ermitori del Salvador, que va donar pas a l'actual santuari de la patrona, al peu del qual hi hagué també una ermita dedicada a santa Bàrbara, i un convent que van regir els pares franciscans, i en el qual es va conformar a finals del segle XIX un barri en el que han viscut i conviscut diverses generacions de gent molt diferent. Al seu cim, mirador natural de la Ribera, han estat polítics, artistes, intel·lectuals, caps d'Estat i un Papa, uns reis, uns extraordinaris pintors i un gran novel·lista.
Cal endinsar-se en el llibre i descobrir el que pot donar de sí un barri senzill i un cim espectacular que, malgrat passar sovint desapercebut, ens aproxima des de la humilitat a la magnificència.