A principis de XX Gandia vivia un moment en què la cultura arribava a poc a poc. La ràdio, el cinematògraf i altres distraccions omplien l’oci d’una societat que, tot i les novetats, seguia sent eminentment agrícola. Una de les novetats era la música, amb una orquestra formada per gandians que arribà a obtindre un renom considerable.
El diari Las Provincias publicà el 13 d’octubre del 1935 un reportatge sobre aquestos músics. Com contava el diari, tal vegada duts pels aires de la modernitat, el 1933 nasqué la Donau Grün Blatz amb moltes dificultats econòmiques per aconseguir els instruments necessaris per crear “una orquestrina de tipo y caràcter modernísimo” amb la intenció de què s’organitzaren festes de societat i reunions juvenils. El nom sembla que resultava massa complicat i decidiren canviar-lo per un joc de paraules format per la ciutat d’origen: Diagan. La qüestió econòmica quedà resolta gràcies a la intervenció d’Ignacio Reig, conegut com Petroff.
Tocaven la música del moment, la música que els joves contemporanis ballaven a ritme de pasdobles, vals, polkes i tot allò que tenia èxit entre els joves del moment. Xàtiva, Ontinyent, pobles de La Marina, presentacions falleres i d’altres esdeveniments, com ara les revetles oficials de la Fira de Gandia, els concerts al teatre Royalty o els balls de saló a Foment, estigueren acompanyats pels acords dels joves músics gandians que arribaren, fins i tot, a amenitzar el dinar dels ministres d’Agricultura, Indústria i Comerç pel març del 1935. El seu èxit anava creixent.
L’orquestra estava formada pel seu director Juan Martínez Rufat, violinista reconegut de l’època i que el diari el definia com “muy inteligente, con mucho gusto artístico, con gran constancia, ha llegado en autodidactismo al lugar que ocupa”. Andrés Garcia i Ignacio Serra tocaven el saxo, Tomàs Mascarell, Antonio Sesé la trompeta, Francisco Estornell el trombó, Ignasi Moreno el contrabaix i Vicente Moreno la bateria.
El setmanari republicà El Momento del 28 d’octubre se’n feia ressò també de la notícia. No era per a menys, ja que Las Provincias, gràcies al seu corresponsal José Vila, havia dedicat un reportatge al grup musical, que, en realitat, formava part d’un especial aprofitant la Fira i Festes d’aquell any. Es tractava d’un repàs a la història, la literatura i la cultura de la ciutat, on hi destacà la fotografia i l’explicació del retaule de la Col·legiata de Pau de Sant Leocadi, posant en valor les pintures i manifestant l’estima que els ciutadans tenien d’elles. Malauradament, uns mesos després sembla que eixe valor resultà el reclam per fer-lo desaparéixer durant la guerra, com ocorregué amb l’orquestra Diagan.