Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Hi ha una manera molt curiosa de plantar cara a algú sense plantar-li cara: començar a buscar la manera de no necessitar-lo.
Això és, al meu entendre, el que està passant amb Donald Trump. La seua manera d'entendre la política exterior, convertint aranzels, comerç i dependències econòmiques en instruments de pressió política, està provocant una reacció que probablement no veurem en forma de grans declaracions. Els estats tenen massa interessos en joc per enfrontar-se directament amb Washington.
Però poden fer una altra cosa: buscar alternatives.
Canadà és un exemple magnífic. Mentre intenta reduir la seua dependència del seu veí del sud, Europa li obri la porta a una relació molt més profunda, fins al punt de plantejar una fórmula de "membre associat" de la Unió Europea. No és una declaració de guerra als Estats Units. És alguna cosa molt més discreta: començar a construir una porta de darrere.
I no és només Canadà. Europa busca més autonomia en defensa, energia i matèries primeres; altres potències diversifiquen mercats i aliances. Ningú necessita anunciar que està contra Trump. Només cal aconseguir que les seues amenaces tinguen cada vegada menys capacitat de condicionar-te.
La Xina, en canvi, juga una partida diferent. Víctor Gao, professor i analista xinés, ho va resumir amb una frase que impressiona per la seua fredor: «Xina no dispararà el primer tret, però tampoc permetrà que altres disparen el segon».
Potser aquesta és la diferència. Uns intenten no enfadar Trump. Altres intenten que Trump no puga condicionar-los.
I ací entra la idea que sobrevola tot el moment: la política que imposa sempre perd.
Quan un líder converteix la imposició en mètode, obliga els altres a accelerar la recerca d'alternatives. La política internacional no consisteix només a saber quants aranzels pots imposar. També consisteix a saber quants països poden reorganitzar-se abans que tornes a prémer el botó.
I potser Trump està descobrint, sense adonar-se'n, que amenaçar constantment els teus socis és una manera extraordinàriament eficaç d'ensenyar-los a viure sense tu.