En la història de l’associacionisme comarcal, hi ha pocs premis tan consolidats com el d’Arrels. Quan l’associació del mateix nom el va crear, l’any 1986, jo era encara un jove estudiant. Em va alegrar que el rector de la meua universitat, Ramon Lapiedra, fora premiat a Estivella. Des d’aquell moment, han sigut premiades personalitats que he admirat i que ja no es troben entre nosaltres. Va ser emotiu escoltar les paraules de Santiago Bru, Joaquim Michavila i Joan Garcés, entre d’altres. També va ser enriquidor conéixer de prop entitats diverses i la seua dedicació a l’ecologia, la música, la festa, l’economia, l’ensenyament, el periodisme o el dibuix. De tot el que ha passat en quatre dècades, em quede amb la idea que el guardó ha contribuït a fer i unir comarca. No puc negar que haver sigut guardonat l’any 2008 em va omplir de goig. Mai l’havia esperat.
Precisament per tot el que significa, vaig vore amb tristor que el Premi es deixara de convocar a causa de la COVID-19. Tanmateix, el nombre de persones mereixedores d’un reconeixement per fer comarca no ha deixat de créixer. A més, la necessitat de reivindicar el Camp de Morvedre no ha desaparegut. Així que celebre el retorn del Premi Arrels amb un format diferent, intensament cultural i amb entrada lliure.
El premi de l’entitat presidida per Santiago Mateu torna amb una bona notícia: el reconeixement a Carme Rosario. La jove historiadora de l’art simbolitza perfectament el relleu generacional i la creixent presència de dones entre les persones premiades. Els seus mèrits com a historiadora de l’art, investigadora i cronista de Quart de les Valls són més que evidents. Ha estudiat de manera especial la història medieval, el patrimoni local i el paper de les dones en la Corona d’Aragó. Les múltiples publicacions i la seua participació en mitjans de comunicació comarcals són una mostra del seu gran treball. En definitiva, el 30 de maig el calendari d’Estivella i del Camp de Morvedre estarà en roig. Torna el Premi Arrels i, amb ell, arriba de bell nou la possibilitat de continuar reconeixent tot allò que construïx comarca. El poble que celebra el que té creu més en el que fa.