En estos dies, la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats es viu en la comarca. Més enllà de la religiositat, és un símbol de veneració que vertebra el territori. És un dels pocs elements del Cap i Casal que s’han estès a altres poblacions. El seu naixement, al voltant del Segle d’Or valencià, explica que la llengua vehicular de la Verge haja sigut sempre el valencià.
La devoció ve de lluny en el Camp de Morvedre, especialment en algunes poblacions. Des del segle xviii, l’ermita de Sant Roc de Sagunt l’acull. En l’anterior centúria ja hi existia la confraria. Una cronologia pareguda tenen les ermites dedicades a Algímia d’Alfara i a l’Hostal de Montalt d’Albalat dels Tarongers. Cal destacar la imatge portada a Faura des de València en 1658. També, a Estivella, va existir una capella, precedent a l’actual. La talla és l’única que va sobreviure a la Guerra d’Espanya. Actualment, per tant, n’és la més antiga. En resum, no hi ha església en la comarca que no tinga una capella o un racó que la recorde, i el seu valor continua en augment. Un bon exemple n’és la creació ara d’una confraria a Albalat dels Tarongers.
Són diverses les qüestions que es poden plantejar al voltant del format de la imatge. Me’n quede amb una. Es tracta de l’evolució de la composició. En la imatge original, Jesús mirava la Mare. Així es va reproduir en moltes talles. Posteriorment, el canvi d’eixe Jesuset, afectuosament anomenat “el Bovet”, per un altre va fer que deixara de mirar-la. Passà a dirigir-se al poble. El format es copià, en gran part, en les noves imatges creades després de la Guerra Civil. De les poques antigues que en queden amb eixa posició inicial, destaca la d’Estivella. La Mare de Déu ja no té tants Jesusets que la miren. Així que, en una setmana com esta, em pregunte: Qui mira la Mare de Déu? Tal vegada, ja no sols no ho fa el Xiquet Jesús. A més, la ignoren les guerres, l’extremisme i la xenofòbia. Potser és moment d’apartar-nos de la inhumanitat perquè el Jesuset i nosaltres la tornem a mirar amb més solidaritat i sentit d’integració. Aprofitem la festa. Intentem-ho.