Estemes de juliol el País Valencia entra de ple en l’anomenada nova normalitat. Lesdestinacions turístiques, un dels principals motors econòmics de la Comunitat comencena recobrar el dinamisme de reserves, l’administració recupera molts delsserveis presencials, les empreses re incorporen part dels treballadors en ERTOsi la producció recobra certa normalitat. Esta clar que no com abans, sinó ambmoltes precaucions i reserves de vore com avança la pandèmia de cara alspropers mesos.
Lesinstitucions publiques, preocupades per la desescalada i la reactivació econòmicai social, han iniciat tot un procés col·laboratiu i de participació perconèixer quines han de ser les claus de futur i les iniciatives que s’hand’emprar per a que ningú es quede enrere. Des del Congrés dels Diputats,passant per les Assemblees Legislatives Autonòmiques i els plenaris de leslocalitats valencianes, totes elles han establert o estan acabant d’enllestirquins han de ser els fulls de ruta i les recomanacions a desenvolupar per a quepogam reconstruir el futur amb garanties i sempre amb una premissa, primer lespersones.
Al’Estat, el Diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha donat exemple de bon treballi estima per la seua terra, incorporant en el document de reconstrucció dosfites importants: La d’abordar de forma urgent la reforma del finançament, clauper al futur del País Valencià; i la de donar suport als ajuntaments, proposantque puguen fe ús dels seus estalvis per ajudar a les persones mes necessitades,així com la necessitat de trencar en les regles de despesa pressupostària, lesquals suposen un austericidi per a les entitats locals i un mecanisme perversde bloqueig sistemàtic al desenvolupament econòmic.
Igualment,a nivell autonòmic, ens trobem l’exemple de polítiques socials valentes i dereconstrucció econòmica que tant la Vice Presidenta del Consell, Mónica Oltra,com el Conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, han emprat en diversosDecrets Llei, resolucions i ordres, per a que els sectors productius valencianspuguen continuar la seua activitat amb normalitat i que les persones que estroben en situació de risc troben un matalàs social on poder recaure mentredura la seua situació personal.
Aestes mesures, cal afegir els centenars de plans de contingència i re activaciófront pandèmia que han elaborat i posat en marxa els nostres ajuntaments, reconfigurant pressupostos, re assignant prioritats i vertebrant espais d’ajuda icol·laboració, sempre pensant en els problemes dels mes necessitats i aplicantmesures de justícia social. Per què sols hi ha una manera de reconstruir elfutur, treballant des de la unitat i la solidaritat.