Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Moltes nits, en acabar de sopar, eixim a passejar la meua germana i jo i solem fer volta pel Marquesat, passant pels tres pobles, aprofitant la frescor de la nit. Portem dies en que quan ens trobem en gent, nosaltres els diem bona nit, però sols obtenim silenci i que passen pel costat sense alçar el cap... i per no dir mentira, una nit sols ens saludaren i ens tornaren la bona nit els que anaven en el camió de la basura. I clar, ara que està l’anunci del “Bon dia” a la tele, és curiós que no se practique el de “bona nit”... ni l’educació.
A més, també he observat que hui que tenim informació de tot i sinó és molt fàcil buscar-la, hi ha gent que es presenta a festivitats, actes o celebracions de qualsevol manera, sense cuidar la roba, les formes i sense, en ocasions, saber “comportar-se”. I clar, en eixos moments recorde molt a don Vicent Bisbal Delvalle, gran erudit de Llombai, qui sempre em repetia que “la persona dignifica el càrrec... i no al revés”, i em pregunte que passa. Per què eixe passotisme? Per què eixa nul·la intenció de comportar-se, o vestir, o estar correctament? O de contestar quan saludes?
Jo pense que no tot val i si una persona es fica en un lloc, siga en l’àmbit que siga, dels cronistes, de l’Ajuntament, de l’església, familiar o de qualsevol festa... no tot val i hi ha uns actes i un saber estar que observar. Ningú obliga a ningú a anar o participar, però si una persona va, ha de saber que haurà de complir en unes “normes” o “actes”... i sinó, millor que no vaja, ja que al final és una mostra de mala educació i de falta de respecte front als altres i front a eixe acte o festa. I encara que esta opinió pot no ser compartida, pense que si nosaltres no som capaços de respectar les nostres formes, tradicions, actes i festes... no podem pretindre que després altres ho respeten. A més, una cosa tan tonta com anar a un acte oficial en pantaló curt i no en llarg, per exemple... pot acabar desvirtuant-lo i donant peu a que cada persona vaja com vullga. Però curiosament... després, en actes més solemnes o de fora, ahi si que se presenten segons les normes establertes. Açò m’ha fet pensar en que al final tot es qüestió d’educació... i saber estar.