Ho és sempre perquè forma part del nostre paisatge més pròxim. De la mateixa manera que la Ribera no s’entén sense el Xúquer, tampoc la podem entendre sense este important canal i sense la institució que des de fa uns anys presidix, un alzireny, el nostre amic Antonio Costa Magraner. La Séquia Reial del Xúquer és una de les institucions de regadiu més antigues d’espanya que l’any 2001 va posar en marxa un ambiciós projecte per tal de millorar l’eficiència hidràulica del reg i la qualitat de vida dels regants. Continua implantant el reg localitzat en zones de cítrics i en l’horta així com la modernització de la zona arrossera.
Però darrere de la realitat actual, hi ha un passat que cal conéixer, per interessant, i en el qual podem aprofundir de la mà d’un expert.
En el context de l’any en què commemorem el 750 aniversari de la mort de Jaume I, l’Ajuntament d’Alzira ha tingut l’encert d’editar un llibre a propòsit d’una de les obres més importants que el monarca va materialitzar per a beneficiar als alzirenys i riberencs. Em referisc a la històrica Séquia d’Alzira, a la Séquia Reial del Xúquer.
La regidoria de Patrimoni a través de l’Arxiu Municipal -cal felicitar la iniciativa de l’edil Xavier Pérez i de l’arxiver Carles Capellino- van encomanar al professor Tomàs Peris, sens dubte el que més i millor sap del canal de reg que naix a Antella i mor a Albal, que rega bona part de les terres de la comarca, la confecció d’un llibre que donara compte de la història i vicissituds d’una obra hidràulica tan important que tant ha contribuït a la riquesa agrícola de la Ribera i, abans, a l’assentament de bona part dels qui van acompanyar al rei en la conquista de les nostres terres.
En el text, magníficament editat per Reclam, i amb una gran profusió d’imàtgens que il·lustren i acompanyen els magnífics i elaborats textos de Peris, l’autor que ha combinat la reedició de dos obres seues anteriors publicades en 1992 i 1995, titulades respectivament Regadío, producción y poder en la Ribera del Xúquer (la Acequia Real de Alzira, 1258-1847), coeditada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana, i La Séquia Reial del Xúquer (1258-1847). Síntesi històrica i aportacions documentals, editada per l’editorial Germania i l’Ajuntament de la ciutat, ens aproxima, en anar més enllà del que sens dubte és l’objectiu principal d’oferir informació a historiadors i geògrafs interessats en els regadius històrics, a entendre millor el funcionament del que és, sens dubte, el principal canal de reg del litoral mediterrani peninsular entre els segles XIII i XIX.
Si en cèlebre frase acunyada fa molts anys se’ns feia saber de menuts que “Egipte és un do del Nil”, amb esta obra -per si algú encara ho dubtava- se’ns demostra que la Ribera és un do del Xúquer, a través, entre altres, del nostre canal de reg: la nostra Séquia Reial.
Joan Romero, a qui recorde com a professor en la Facultat de Geografia i Història entre 1979 i 1980, en el seu pròleg a la primera edició ja advertia que no ens trobavem davant d’un llibre qualsevol, sinó davant d’una obra d’extraordinari valor científic en la qual confluien el millor de diverses tradicions historiogràfiques i les més notables aportacions fetes des de la geografia a l’estudi dels regadius tradicionals.
Una ullada a l’índex ens aproxima al contingut del treball. Es tracta des dels modestos precedents medievals, passant per l’extraordinari procés de millora del regadiu que es va mantindre a la Ribera des del segle XV, s’analitza el procés d’ampliació i millora del reg i es dona compte de les principals característiques pel que fa al govern de les séquies. S’estudia la Séquia en l’època medieval, es tracta sobre la toponímia i la tecnologia hidràulica, sobre el govern i la gestió durant l’antic règim, els codis que regulaven el funcionament del regadiu, les institucions i càrrecs de govern, les tasques de manteniment de la xarxa hidràulica, sobre la conflictivitat i l’adminsitració de justícia, sobre l’ampliació del canal entre 1776 i 1815, dels orígens de la “Séquia del projecte” del Ducd’Híjar, la construcció de la Séquia del projecte (1768-1815), etc. i s’assenyala el marc socioeconòmic a l’horta alzirenya donant compte de la propietat i del sistema productiu (1650-1847). Per últim un completíssim apèndix documental dona a la llum vora un centenar de documents que es serven, entre altres, a l’Arxiu Municipal, al del Regne, al del Patriarca i al de la Séquia Reial.
Una obra enciclopèdica per la qual cal felicitar al seu autor i als que l’han patrocinat.