Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Allà per l’estiu del 1996, sent estudiant d’Història, un amic em va introduir en un món desconegut aleshores per a mi. Solia visitar l’arxiu parroquial de la Col·legiata per descobrir, amb molta paciència, quines eren les seues arrels. M’ensenyà les seues investigacions i resultaven inimaginables: podies saber d’on procedien els teus avantpassats consultant els llibres parroquials.
A poc a poc, les meues arrels aparegueren. Cada data, cada nom i cognom, cada població que es mencionava a un document, eren celebrats pels dos com un gran descobriment. Així, sense quasi adonar-nos-en, arribàrem en algunes branques al segle XVII, més concretament a l’expulsió dels moriscos: els dos en teníem un. L’arxiu històric de Gandia ens aportà més informació al respecte i aconseguirem el document en què tots dos eren adoptats per cristians pietosos, o que no mostraven tant d’interés per la pietat i si per aconseguir algun tipus de servent, i que a més a més ens proporcionava la descripció física.
El contacte amb el responsable de l’arxiu parroquial esdevingué en amistat fins al punt d’ajudar-li en la recerca de francesos que buscaven també els seus avantpassats però que no podien desplaçar-se fins ací. Aquells enviaven cartes, el e-mail encara era ciència ficció, demanant ajuda i nosaltres els fèiem la recerca. Quasi sense voler establirem contactes més enllà dels Pirineus.
Però, tant en la nostra genealogia com en la dels francesos, un dubte se’ns plantejava. Per què emigraren fins ací? O fins allà? Tant si val el destí, la pregunta era i és per què deixar-ho tot (família, amics, l’entorn segur, etc.) per anar fins a allò desconegut, una aventura que podia eixir mal o bé i de la que no et podies preparar ni informar abans.
Les preguntes augmentaren en la mesura en la que aquelles persones em comentaven que descendien de valencians i alacantins procedents del nord d’Àfrica, en concret d’Algèria. Alguns, recordaven les històries dels seus pares o avis sobre la vida a Algèria i com hagueren d’eixir d’allí el 1962, quan el territori s’independitzà de França i, d’alguna manera, buscaven omplir els buits de la seua història familiar. Altres, tan sols tenien la pista de què portaven un cognom valencià i, en la recerca de saber per què, arribaren al segle XIX, quan un avantpassat emigrà. No obstant, encara faltava una peça més a aquest trencaclosques, peça que vaig trobar a les festes de Murla, quan em contaren una història que enllaçava genealogia, arrels i Història en majúscules. Allí, al bell mig de la plaça, un bon grapat de nord-americans gaudien de les festes patronals. Es tractava de descendents d’aquells habitants de Murla que havien emigrat a principi del segle XX a Estats Units i que cada estiu viatjaven al poble dels seus avantpassats.
Amb el temps, amb els estudis finalitzats, la curiositat i les preguntes seguien vigents, així com els francesos interessats en saber per què duien el cognom Soler, Llansol Gisbert, Giner, Aparisi, Ponsoda, Martínez, etc. Així, entre investigacions i preguntes, em vaig interessar més pel tema, per descobrir un poc més per què una persona emigra, fins arribar a escriure una espècie de guia per a interessats en la genealogia i en una història un tant desconeguda i que obri la porta a la reflexió. Per què s’emigrava abans? Per què s’emigra en l’actualitat? Tant han canviat els motius? I, una més transcendent, si algun dels nostres avantpassats no haguera pres la decisió d’emigrar, hui estaríem on estem i seriem qui som?