Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El 29 d’octubre de 2024 van morir persones a Aldaia. No en un accident imprevisible, no en un fenomen que ningú podia anticipar. Van morir mentre l’aigua dels barrancs s’emportava cotxes, baixava pels carrers del poble i entrava a les cases on la gent intentava salvar-se com podia. Van morir mentre les administracions guardaven silenci.
Avui, vint-i-un mesos després, aquell silenci continua. I ja no és negligència: és una decisió política.
Els informes que expliquen el comportament del barranc de la Saleta aquell dia —els estudis hidrològics, els estudis de sòlids, l’informe del CEDEX— no han arribat a l’Ajuntament d’Aldaia. No s’han fet públics. No s’han compartit amb les famílies d’Aldaia que van perdre-ho tot. Ningú ha explicat, amb dades i rigor, per què el barranc va actuar com va actuar, ni quins factors van agreujar la catàstrofe al nostre poble. I mentrestant, s’aproven i es liciten obres milionàries sobre el mateix barranc, sense que Aldaia puga valorar si la solució proposada és suficient o si, simplement, traslladarà el problema als nostres veïns del Barrio.
Açò no és un debat tècnic. És una qüestió de dignitat.
Les víctimes i les seues famílies mereixen saber la veritat. Els veïns i veïnes d’Aldaia mereixen que les institucions que els han de protegir actuen amb honestedat i transparència. Mereixen que ningú faça negoci ni política amb la seua por sense haver donat primer explicacions. Mereixen que cap obra es faça en nom de la seua seguretat sense que ells mateixos puguen jutjar si és la correcta.
La transparència no és un favor que les administracions fan a la ciutadania. És una obligació. I quan s’oculten informes que afecten la vida de les persones, quan es prenen decisions d’enorme transcendència a porta tancada, quan es construeix sobre el dolor sense rendir comptes, la democràcia falla.
Portem vint-i-un mesos reclamant el que és nostre: la veritat sobre el que va passar al nostre barranc, al nostre poble. Seguirem reclamant-la als plenaris, als ministeris, als carrers d’Aldaia. Perquè les persones que van morir aquell dia es mereixen, com a mínim, que no les oblidem.