Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Les històries de les dones represaliades durant la dictadura franquista han arribat a Ciutat de Mèxic a través de la mirada de la fotoperiodista Eva Máñez. El Colegio de México acull fins al pròxim 30 de setembre les exposicions 'Las Rosas de Paterna' i 'Las Guardianas de la Memoria', dues mostres que recuperen els rostres, les històries familiars i les petjades de qui va patir la repressió i de les dones que durant dècades van conservar i transmetre la seua memòria.
La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica i Igualtat, Natàlia Enguix, ha participat en la inauguració de les exposicions, en un acte en el qual també ha estat present la vicerectora de Cultura de la Universitat de València, Ester Alba, i que ha comptat amb la participació de representants de les entitats impulsores de les mostres: l'Ateneo Español de México, El Colegio de México i la Cátedra del Exilio Republicano Español, creada conjuntament per la Universitat de València i l'Ateneo Español de México.
Durant la inauguració, Enguix ha reivindicat que les dones ocupen un lloc central en la memòria democràtica, "no solamente como víctimas de la represión, sino también como protagonistas de nuestra historia y como transmisoras de memoria". En aquest sentit, ha destacat la importància de connectar les polítiques de memòria democràtica i d'igualtat per a visibilitzar tant les dones que van ser represaliades i afusellades com aquelles que van haver de tirar avant les seues famílies i van conservar durant dècades fotografies, cartes, documents i relats familiars.
Dues mirades complementàries
Les dues exposicions permeten acostar-se a aquesta memòria des de perspectives complementàries. 'Las Rosas de Paterna' recupera la història de les vint dones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1957, de les 2.238 persones executades allí durant aquell període. La mostra reuneix fotografies, documents i objectes recuperats durant els processos d'exhumació i reconstrueix les històries personals d'aquestes dones.
Per la seua banda, 'Las Guardianas de la Memoria' dirigeix la mirada cap a les dones descendents de les víctimes, protagonistes dels processos de recuperació i identificació de les fosses comunes de Paterna. A través de testimonis, retrats i fotografies documentals de les exhumacions desenvolupades des de 2016, la mostra reflecteix el paper d'aquestes familiars en la conservació i transmissió d'una memòria vinculada també a la reparació i la justícia.
Enguix ha subratllat que el treball de recuperació de les víctimes ha d'anar acompanyat d'una labor d'investigació i divulgació, recordant que a les fosses de Paterna hi ha més de 2.200 persones que van ser afusellades i enterrades en fosses comunes, i que la Diputació hi ha destinat més de 4,5 milions d'euros des de 2015.
Un projecte d'investigació sobre l'exili valencià a Mèxic
Durant la seua estada a Ciutat de Mèxic, Enguix també ha conegut familiars de Josep Renau i de Bellviure, apropant-se a través d'ells a les històries personals i familiars vinculades a l'exili republicà valencià.
En aquesta línia s'emmarca també el nou projecte d'investigació que desenvoluparà l'àrea de Memòria Democràtica de la Diputació sobre l'exili republicà valencià a Mèxic. El treball permetrà recopilar un mínim de 13 testimonis de persones vinculades a l'exili i els seus descendents, a més de fotografies, documentació històrica i els llocs de Ciutat de Mèxic relacionats amb les seues vides. La Diputació donarà continuïtat a aquest treball mitjançant l'edició d'una publicació i el seu trasllat posterior a una exposició a València.
Aquesta voluntat d'acostar la memòria democràtica a les noves generacions es reflecteix també en iniciatives com els Premis La Memòria a l'Escola i el Premi Maria la Jabalina de Memòria Democràtica, així com en el programa Memòria a les Biblioteques.