Sialguna cosa ha quedat clara en este confinament per culpa de la pandèmia delCovid19 ha sigut la necessitat de tindre un sistema sanitari públic potent.Però al mateix temps, tindre un sistema de cobertura social estructurat,cohesionat i coordinat entre el govern autonòmic i les corporacions locals.
ElPaís Valencià partia d’un avantatge, la incipient creació d’este sistema deprestacions socials que el Govern del Botànic, a través de la seua VicePresidenta Mónica Oltra, havia instaurat feia poc de temps al nostre territorii que ha estat un pilar fonamental per poder fer front a l’escletxa social queesta nova crisi ha situat a milers de famílies. Un sistema que te un objectiuclar, previndre i protegir a les persones davant situacions de vulnerabilitat,donant respostes àgils i amb eficàcia.
Ambles noves fases de la desescalada iniciem un temps de reconstrucció, on no solshi ha que recuperar el capital econòmic i empresarials del País, sinó que calcosir una xarxa potent de protecció social, canviant possiblement lesprevisions i les prioritats, centrant tots els esforços en que cap persona esquede enrere, re equilibrant la riquesa i establir una economia del bé comú, onqui més tinga més ha de contribuir a la reconstrucció i invertir en beneficissocials.
Lanova era post Covid19 ha de basar-se en buscar l’equitat. Son temps decol·laboracions, complicitats i deixar-se de partidismes i tacticismeselectorals. Qui pense més en les pròximes eleccions i no en les pròximesgeneracions, estarà equivocant-se, ja que la ciutadania te una capacitatselectiva que no perdonarà aquells que se’n aprofiten d’esta situació pertraure rèdit personal o polític. És moment que es deixen les diferencies a uncostat i sumem des de la diversitat.
La reconstrucció comença des de la base, ajudantals de mes prop, als hostalers, restauradors, botiguers, professionals,xicotetes empreses o negocis que durant més de dos mesos han tingut que baixarla persiana. Ells són el motor dels nostre País, l’ànima des pobles i ciutats,garantia d’estabilitat i generadors de treball no deslocalitzable, son la vidadels carrers i places, els que ens donen tots els dies el bon dia amb el seusomriure. Els que comparteixen amb nosaltres els problemes quotidians. Son elsnostres familiars, amics, veïns o coneguts de tota una vida.
Iniciemesta nova era amb un propòsit, consumint productes de la terra, comprant alcomerç local, gaudint del nostre turisme, hostaleria i restauració, utilitzant els serveis dels nostreprofessionals i potenciem la solidaritat amb allò que tenim mes prop.Reconstruïm des de la proximitat.