Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Si la memòria no em falla, una de les primeresfeines que vaig fer quan vaig ser triada regidora per primera vegada va serrealitzar una comparació entre els distints Festivals de Teatre que esrealitzen a l’Estat espanyol, per denunciar com la Generalitat començava adeixar de banda el Sagunt a Escena. És frustrant que any rere any, quan arribal’estiu i repetim aquest exercici, la qualitat del Sagunt a Escena continua elseu declivi, mentre que altres iniciatives com el Festival de Mérida, el dePeralada, o el d’Almagro, malgrat la crisi i la disminució de recursos,continuen mantenint-se en nivells més que acceptables.
Sagunt,que era la referència valenciana en aquest tipus de Festivals, s’allunya cadavolta més de la primera línia. Les causes són diverses, la principal, lanegativa constant del PP tant a nivell local, autonòmic i estatal de crear unPatronat per al Festival, que done entrada a diferents recursos i subvencions,de les altres administracions, així com les de la iniciativa privada. Aquestasolució implicaria més ingressos i professionalització, tant a nivell de laprogramació, com de la difusió i incidiria directament sobre la dimensióturística en la Ciutat.
Laprogramació del Sagunt a Escena 2013 s’ha fet pública recentment, a travésd’internet, sense cap presentació, ni confirmació oficial, després de fer constarla preocupació que des de Compromís teníem per la continuïtat del Festival,després de les nombroses retallades i reestructuracions que Teatres de la Generalitatha patit l’any passat.
Sagunt nopot permetre’s perdre aquesta programació, però des de Sagunt i Compromístampoc podem deixar de denunciar el procés de declivi i degradació que pateixel Festival. No ens val només que es faça, ens val que es faça bé, ja quedesaprofitem la potència que té el Festival en tots els seus vessants: elvessant de la imatge de la ciutat associada a la cultura i a les arts; elvessant econòmic lligat a un turisme cultural i de qualitat; i els aspectespròpiament culturals, com a eina de potenciació de la producció pròpia, nonomés a nivell valencià, sinó també local.
Voldriacentrar aquest article en el vessant cultural, sense entrar a valorar les obresincloses en la programació, si voldria fer referència a allò que el Festivalobvia des que el Govern valencià està ocupat pel PP: l’absoluta, descarada icontínua marginació del valencià.
Clar, quèpodem esperar d’un PP que afirma sense cap tipus de vergonya que el valenciàprové de l’iber? Les paraules de la senyora Lola Jonhson, posant com a excusaque no programaven en valencià per a millorar l’oferta turística, són només lapunta de l’iceberg del complex provincià i espanyolista que pateixen i elprofund auto-odi que senten per la nostra cultura, el principal valor de laqual és la llengua. Existeixen companyies teatrals valencianes de qualitatreconeguda, que produeixen en castellà pel nul recolzament que existeix cap ala promoció del valencià. L’any d’Estellés, ben podria haver fet un guiny alpoeta valencià en alguna de les seues iniciatives de producció pròpia,incloent-les en la programació.
L’altra consideració és la manca deconnexió que existeix amb la producció local. Sagunt, per sort, i també sota l’albirdel Festival, compta amb companyies i associacions teatrals que poden complementarla programació del Festival, donant espai també a una sensibilitat i unademanda existent en la ciutat. Aquestes companyies i associacions, com Camí deNora o Passió per Sagunt també han estat oblidades, perquè destaquem que, perexemple, “Vencer o Morir” ha estat inclosa en la programació, però, tal i comindiquen des de l’associació, no van a portar a terme la representació.
Aquest menyspreu respecte de la qualitatde la programació, l’ús del valencià i la manipulació de la producció local,hauria de ser el cavall de batalla de la regidoria de cultura d’aquesta ciutat,independentment del partit que hi governe. No obstant això, la Delegada decultura, no només no ho defensa, sinó que aquells que si demostrem que tenimsensibilitat i interès per millorar el festival i denunciem les seuesmancances, se’ns considera reiteratius, entenent la crítica com un pataleig, nocom una suggerència constructiva. Doncs seguirem amb la reiteració il’assertivitat, si hi ha una cosa que els valencianistes tenim clara és laconstància. Clar, des dels complexos i la incultura sectària del seu partit ésmolt difícil que el desenvolupament de la Cultura pròpia i en valencià siga unaoportunitat per a Sagunt, no un llast que han de suportar per no serpolíticament incorrectes.