Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
No és la primera volta que estic a Naçaret, al “Dia d’África”, abans ja ho havia fet algunes vegades, però esta vegada, he aprofunditen... el perqué i raó d’ estaextraordinaria moguda solidaria?.
Enguanyés la X edició i s’ ha celebrat el passat el17 de maig i encara que fa un temps no em resistix a fer una resenyasobre esta gran llavor que el barri de Naçaret está fent . He tingut la sort detopar-me i tidre una conversa en la persona que , segóns tots més sap del tema:”l’agüela Catalina” com ella mateixa em diu, i entre el girigall del voltant,m’ explica els principis i les raons.
Primeramenten tal de donar eixida i solució als problemes dels jovens del barri en ladroga, la delinqüencia i altres lacres que aventaven a este sector del veïnat,es crea el “Centre de Música i Dança” (CMD),per canalisar als xics i xiques cap un lloc d’ entreteniment i culturaper allunyar-los del mal ambient reinant ,l’ aventura fon profitosa i poc a poc la gent s’ aná integrant en les activitats artístiques, oblidan-se enmolts casos d`un passat poc recomanable.
Però unviage d’ un membre d’esta grup (Damià) a Rwanda, concretament a al regió deKiziguro, una zona de 100 Km2 i 100,000 habitants i contar a la tornada ho quehavia vist, va ser un esclafit a este barri al que per costum denominen“marginat”. En aquelles terres es viu enmenys d’1 euro ja que el jornal de un llaurador es de 0.70 centims..
Botarenles alarmes de la solidarita, Naçaret no és tan marginal.......sempre quanmirea rrere diu el refrá altres estánmés fotuts que tu, però en esta casla diferencia era abismal, i entes premises el CMD idea el “ProjecteKiziguro”, tractar de millorar la qualitat de vida ínfina de la regiócentreafricana.
Al 2004 elCMD , fica en marxa en col.laboració d’altres associacions de Naçaret i València “El dia d’ África”, dedicat aconcienciar , peró ho més importantbuscar diners per a financiar l’ aventura africana i fer realitat el“Projecte”, allí havia que començar dezero, res hiavia , Rwanda un paísdesgarrat per una cruel guerra civil entre “utus” l’etnia rica idominant i els “tutsis” els esclaus, Unes eleccions np massa clares donen elspoder als “utus” i la neteja etnica desenboca en guerra civil en milions demorts i desplaçats. Este desastre unit a la pobrea del territori fa careixer d’ho més indispensabel , alimentació, atenci.o médica, escolarizació, rets d’aigua potable i sanejament, desenrrol de l’agricultura de manteniment, cosesque a nostres ens pareixen normals , però que al Rwanda son un luxe a l’abastde poquets.
Amb unalluita sense treva el “projecte” va fent camí , es construizxen vivendesdignes, fomenta l’apadrinament de xiquets i xiquetes, fomenta l’ agriculturaintensiva, es constriuixen escoles de primaria i secundaria, es traçen irealisen rets d’ aigua potable i sanejament, es crea una Mutua de Salut, puixla seguritat social de caracter general es una utopía en Rwanda..
I d’on?.....Com?.....s’ ha aconsellit tot aixó....em diu Catalina que a base dedonacions particulars que arriven des d’ els 2000 als 5, d’ eixé veí/na que esta al paro peróque pensa que hi han altres que encara están pijor..cadascú en les seues possibilitats....i en l’ exitdel “Dies d’ África” i dels concertts solidaris que fins enguany tenien elPalau de la Música com llogic espai , pero que enguany....no es sap per quinaextranya raó no ho será, (pot ser que el PP de la ciutat de Valencia tire afaltar vots a Naçaret) on milers deagrupacions musicals i artistísques valencianes fiquen el seu gra d’ arena aesta inmensa obra, els cants i les notes apleguen metàforicament a Kiziguro convertidesen solucions a ses problemes més perentoris. Catalina fa notar que capsubvenció municipal, autónomica i menysencar estatal a tirat una má a esta iniciativa, tot es finacia a través de laFundació Concordia creada exprofés per este fi ,per canalisar totes les ajudes,ja diu Catalina particulars que els apleguen.
Servixquenestes poques i modestes lletres peradonar coneiment als valencians que esta feina solidaria siga de generalconeiximent, ja que per més inri lapremsa comercial i les cadenes audiovisuals esl ignoren i no els concedixen unmenudet raconet a les publicacions ni ala espais audiovisual de radio o televisió...Aixó no es noticia...si ho és quan albarri ocurrix algun sucsés luctuos o delectiu, per a ells Naçaret segix sent unbarri marginat.... i en coses es veu com a les mortes vies de metro o tramviaque moren a l’ esquena del menut mercat municipal, allí estan solitaries sensecap catenaria i segurament oblidades pels governats de la ciutat de la Generalitat o aquí corresponga...ianiran els desvergonyits a fer canpanya per traure vots,, pero les solucions esretarden...i el tramvia o el metro ho que siga segix mort i sense catenaries,aixó si uns forts topes , evitaran que en un depist els trens entren a compraral mercat.
No tocaaçí fer crónica d’ un concret “Dia d’África, aixó es altra história, que igualsi el diari vol lis conte en altra ocasió.