Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Les prospeccions que s’han portat aterme durant les dos setmanes últimes al jaciment arqueològic de València laVella, a Riba-roja de Túria, han permès definir amb major concreció els usos icostums que hi havia en esta antiga ciutat visigoda del segle VI adenlairadasobre una extensió de prop de 50.000 metres quadrats –cinc hectàrees- i queservia com a sistema defensiu en l’època davant qualsevol invasió.
Elstreballs d’enguany s’han vist reduïts per la normativa sanitària del Covid-19i, per tant, sols hi han pogut treballar una desena d’experts i estudiosos quehan pogut aprofundir en els estudis d’una de les ciutats visigodes mésimportants a la península que tenia la ciutat de Toledo com a centre de l’estatcentral visigot mentre que València la Vella acomplia les funcions de centreurbà militar davant el perill romà.
Toti que en 2020 no s’ha pogut celebrar el V Curs Pràctic d’Arqueologia Cristianai Visigoda com es venia realitzant des de l’any 2016, en esta ocasió hancontinuat les feines de prospecció i tastos arqueològics fins el punt que s’hapogut localitzar un forn per a la producció, possiblement, de vidre en una deles zones dedicades als oficis i activitats econòmiques de l’època.
Latroballa del forn de vidre s’ha completat, a més, amb altres de vàluaconsiderable com les 30 monedes visigodes o, fins i tot, una joia en formad’anell que, d’entrada, podria pertànyer a algunes de les famílies o nobles quehi vivien en un dels centres defensius que, a poc a poc, permet extraure unamajor consciència sobre la importància que València la Vella suposava en elsistema defensiu visigot.
Lesfeines de les darreres setmanes han consistit en un aprofundiment dels sondejosgeofísics i el desbrossament d’una part de l’assentament de l’antiga ciutatvisigoda fins el punt que permet definir amb major precisió l’existència d’unajerarquització en l’estructura urbanística, amb una esplanissada que feia lesfuncions d’emmagatzematges de productes de l’època, un altre barri de caireeclesiàstic que denotava el poder que hi tenien en el conjunt de la ciutat i,finalment, entre dos i tres barris que es dedicaven a les activitatseconòmiques, en especial l’artesania predominant.
Lesexcavacions han continuat en esta ocasió sobre una bona part de les zones delsvoltants de la muralla defensiva que atorgava consciència del predomini visigota l’època amb una ciutat estructura amb una acròpoli en la zona més alta totaprofitant-ne els diversos desnivells que la seua situació geofísica lisuposava gràcies a l’existència del mateix riu i els barrancs dels Pous i laCabrassa. La muralla, majestuosa, envoltat tot l’assentament, amb vora 400metres de llarga. La jerarquització física del recinte és un reflex del’estructura social de l’època.
Unasala noble de cinquanta metres quadrats en la mateixa acròpolis referma laimpressió que hi havia sobre la importància de València la Vella en el contextd’una època on Riba-roja hi tenia més poder de decisió que el propicap-i-casal. El vessant comercial, amb la importació de vi i oli, fa pensar enun lloc privilegiat en el circuit de les ciutats mediterrànies, a partir de lestroballes de nombroses monedes i ceràmiques.
Ambles troballes s’hi perfilen ja els sectors sobre els quals s’estructurava laciutat antiga visigoda com les àrees artesanals, una plaça “Major” en un delsespais més cèntrics, l’àrea noble del cim de l’acròpolis de València la Vella iles tres àrees residencials en les quals hi vivien els habitants del jacimentarqueològic els treballs del qual es van reprendre l’any 2016 després de més de35 anys d’absència.
Lesexcavacions, dirigides sota la direcció dels professors i arqueòlegs JosepMaria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló, reforcen el jaciment de Valènciala Vella com un dels exponents més majestuosos de la civilització visigoda,fundat pel regi Leovigild a mitjans del segle VI que va fer servir perpotenciar el seu poder fins la seua fi al voltant de l’any 700 amb l’arribadadels musulmans.
L’alcaldede Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha agraït “l’esforç i el treball que hanportat a terme els experts durant les dos setmanes en una època molt complicadaper la pandèmia, tot extremant-ne les mesures sanitàries, i que ens serveixenper aprofundir-nos més en els estudis sobre el nostre passat i sobre una de lesèpoques més esplendoroses com és la visigoda, on Riba-roja n’era el centre delpoder, per davant inclús de València”.