Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
L’Ajuntament de Riba-roja de Túriaha posat en valor este estiu les troballes arqueològiques de l’únic jacimentapícola de l’època ibera ubicat al cor de la Vall de Porxinos per la seuaimportància en el conjunt de tota Espanya. Les troballes són fruit delstreballs realitzats l’any 2008 sobre una extensió de terrenys de voracinc-cents metres en un dels enclavaments naturals més extensos del municipi.
Eljaciment apícola forma part de les rutes que ha posat en marxa per a enguanyl’Ajuntament de Riba-roja de Túria amb la finalitat de difondre el patrimoniarqueològic de la localitat, especialment pel que fa a les restes d’època iberai també una atenció als trams dels aqüeductes existents de l’època romanaubicats al barranc de Porxinos, protegits com a bé de rellevància local (BRL)pel plenari.
Ambla denominació de “Fonteta Ràquia”, el seu descobriment ha servit com a reclamturístic i un dels motius per visitar un paratge natural dins del parc naturaldel Túria i que se va ser objecte d’un estudi arqueològic per part delsexperts. En l’esmentat treball es van trobar fins a 140 quilograms de fragmentsque equivaldrien a uns 200 ruscos de la mel produïda en el període de temps enquè va estar en funcionament.
Ésper això que l’àrea de Turisme de Riba-rona de Túria ha dissenyat diversosprogrames al llarg de tot l’estiu adaptats a la normativa marcada per lesautoritats sanitàries pel que fa al Covid-19. Entre les activitats cal esmentarl’anomenada ruta de l’aigua, el castell XI i els museus del Mupla, el Muca il’Espai d’Art Contemporani (Eca), a més dels senders culturals per la Vall dePorxinos, el Secret Visigot del Pla de Nadal i activitats com El Parc Naturalal llum de la nit, descensos en caiac o rutes en bicicleta.
L’excursiópreparada per conèixer amb més profunditat esta zona del terme municipalcomprèn una visita al Forn de la Calç de la Cara de l’Indi, el jaciment apícolade la Fonteta Ràquia i, finalment, per acabar amb els aqüeductes de Porxinos.
Eljaciment apícola està considerat pels experts arqueòlegs com l’únic existent atot l’Estat per la seua funció com a productor de mel, que es remunta alssegles IV-III abans de Crist a la zona sud-est de Porxinos, amb abundantstroballes en forma de fragments ceràmics corresponents als ruscos que hi ha viadurant els anys d’esplendor. El topònim Fonteta pren el seu nom del sorgimentd’aigua que hi havia en un dels costats de la muntanya i que servia perquè lesabelles pogueren abastir-se d’aigua per produir la mel.
Les prospeccions arqueològiques van permetretrobar tot un seguit d’estris i recipients per a l’emmagatzematge, especialmentde cuina, tot i que les restes dels ruscos són les més abundants en la zona.Amb cilindres d’entre 55 i 60 centímetres de longitud i entre 20 i 30 dediàmetre, es troben oberts pels dos costats i amb una superfície recoberta entota la seua extensió.
Elsestudis, a més, consideren que la Fonteta Ràquia complia les funcionsd’assentament apícola en el qual hi residia una família de forma regular ipermanent a fi de tindre cura dels ruscos de la mel i d’eixa manera queevitar-ne els furts o possibles destruccions dels enemics. En eixe cas, tambécal afegir que la producció anual de la mel era molt importants atesa laquantitat d’estris trobats.
Eljaciment apícola es completa amb la xarxa dels aqüeductes i canals que hi haviaa la zona i que es remunten a l’època romana i que són importants especialmentper a les tasques agrícoles que s’hi portaven a terme durant eixos anys i querecorren paral·lels al marge dret del riu Túria. Els trams més grans estanubicats a la Vall de Porxinos, del qual en destaca un arc que uneix els doscostat del barranc, els murs i una bassa d’aigua. Tot i que els trams estanprop els uns dels altres, no hi ha constància expressa que en formaren partd’un mateix aqüeducte.
L’alcaldede Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha assenyalat el valor “ecològic,patrimonial i arqueològic que presenta la Vall de Porxinos, amb unes restes queens recorden les formes de vida de les civilitzacions que hi han passat durantsegles al nostre municipi i que per a nosaltres suposa una obligaciórecuperar-les, mantindre-les i difondre el seu llegat històric i cultural”.