Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Cristina Marqués (Socialistes-Compromís) afronta la recta final de la seua primera legislatura al capdavant de l’Ajuntament de Quartell amb projectes importants en marxa i reivindicacions encara pendents. La recuperació del Palau dels Comtes d’Orbe i Piniés, les iniciatives per a fomentar la salut i la participació ciutadana o la reivindicada ampliació del CEIP Santa Anna marquen un mandat en què les dificultats administratives també han condicionat la gestió municipal. L’alcaldessa fa balanç d’estos anys i repassa els principals reptes del municipi en una entrevista gravada per al pòdcast ‘Líderes de Aquí’, del grup El Periódico de Aquí, presentat per Pere Valenciano i disponible a Spotify.
—Ens acostem a la recta final de la legislatura. Quin balanç fa d’estos més de tres anys al capdavant de l’Ajuntament?
—Som un equip de govern bastant jove. Només una persona continua de l’anterior executiu municipal i ha sigut un valor fonamental per a nosaltres. Per tant, partíem pràcticament de zero. El nostre balanç és que encara ens queda molt per fer, però hem avançat en diversos aspectes en què consideràvem que Quartell havia de millorar i créixer. Hem impulsat inversions i, sobretot, iniciatives per a oferir alternatives de vida saludable i en comunitat als veïns. Eixa era una de les nostres prioritats: que l’activitat municipal servira també per a fer poble i perquè les persones participaren més en el dia a dia de Quartell.
—Una de les principals inversions ha sigut la rehabilitació de la Casa de la Cultura. Què s’hi ha fet i quines actuacions queden pendents?
—La primera gran inversió que hem fet amb els recursos dels plans de la Diputació ha sigut recuperar la Casa de la Cultura, un espai cultural per a les persones majors situat al centre del poble. Necessitava una posada a punt, especialment en eficiència energètica, perquè tenia portes i finestres molt antigues. També hem renovat completament el bar de la plaça, que ja està en funcionament. Ha sigut una actuació que ha donat vida al municipi, però també la més important i complicada del pla d’inversions, amb uns 290.000 euros. A més, volem renovar un camió municipal que té més de quinze anys. Amb els recursos que ens queden del pla ens centrarem més en equipament i subministraments que en grans obres.
Hem unit salut, educació i esport en projectes innovadors que estan canviant la manera de cuidar-se i participar del veïnat"
—També s’ha impulsat ‘Mou Quartell’, ‘Enllà de la consulta’ i ‘Aula oberta’. Què aporten estos programes al poble?
—Volíem unir salut, educació i esport per a millorar la qualitat de vida dels veïns i aconseguir que participaren de les activitats municipals. Crec que, en este aspecte, Quartell ha millorat un 500%. Amb ‘Mou Quartell’ hem aconseguit una participació que no s’havia vist mai. Acabem de començar la programació d’hivern i ja tenim més de 200 persones, majoritàriament dones, que acudixen cada dia al poliesportiu a fer activitat física. Hem aprés que moure’ns i cuidar-nos és fonamental per a tindre una bona qualitat de vida. Això millora la salut, però també la socialització. S’ha generat una altra manera de viure al poble.
‘Enllà de la consulta’ és un projecte de salut comunitària innovador que ensenya a cuidar-nos i a previndre problemes de salut, en lloc de recórrer sempre a la medicina quan el problema ja ha aparegut. Parlem de diabetis, vacunació, càncer o circulació, entre moltes altres qüestions. Volem que la gent tinga coneixements per a cuidar-se millor. Intentem que les xarrades les impartisquen professionals de Quartell especialitzats en cada matèria, perquè això crea un vincle amb els assistents. És un model que s’està desenvolupant en altres països europeus i que ací apliquem a xicoteta escala.
‘Aula oberta’ s’assembla a una universitat popular, però aprofita els coneixements dels mateixos veïns. Per exemple, una jove que ha estudiat Comunicació Audiovisual va explicar nocions bàsiques de fotografia. Volem que allò que saben les persones del poble revertisca en tota la comunitat.
—La rehabilitació i ampliació del CEIP Santa Anna és una de les grans reivindicacions de Quartell. En quin punt es troba?
—La competència és de la Conselleria d’Educació. Quan arribàrem al govern, fins i tot abans del ple de constitució, ens telefonaren per a demanar-nos que convocàrem un ple i modificàrem una denominació del Pla Edificant. Ens digueren que era necessari perquè el projecte entrara en l’últim decret de la consellera que deixava el càrrec. Ja tenia memòria i consignació pressupostària, i entenguérem que era un tràmit més per a continuar endavant. Vàrem fer el ple i aprovàrem la modificació, però després el nostre col·legi va quedar inclòs entre els centres afectats pel procediment de lesivitat del Pla Edificant. És a dir, amb risc de cancel·lar o retrassar greument les actuacions planificades.
El Palau podria ser un espai cultural de somni per al municipi; volem obrir-ne les portes i convertir-lo en un nexe d’unió tant física com social"
Ni l’Ajuntament, ni l’associació de mares i pares, ni la direcció del centre volíem entrar en conflicte amb ningú. Havíem fet el que ens demanava la mateixa Conselleria. Presentàrem les al·legacions necessàries perquè consideràvem que la lesivitat no estava justificada: el projecte ja estava aprovat, no era nou, no s’havien modificat els preus i enteníem que no comprometia el pressupost de la Generalitat.
Després vàrem demanar una reunió i, des de la Direcció General d’Infraestructures Educatives, ens indicaren que, si volíem que la reforma i l’ampliació avançaren, havíem de retornar a la Generalitat les competències delegades amb el Pla Edificant. Ens asseguraren que prepararien immediatament el projecte. Parlem d’un col·legi construït en 1960 i d’una actuació d’uns dos milions d’euros. Pot un poble de 1.500 habitants assumir un projecte d’esta envergadura? Vàrem tornar les competències, tal com ens havien demanat.
Des d’aquell moment, l’equip de govern, les famílies i la direcció del CEIP Santa Anna treballem perquè el col·legi tinga les millors condicions possibles. Des de finals de 2024 responem als requeriments de la Conselleria i demanem reunions constantment. Hem fet tots els passos que ens han indicat, però encara no hem vist ni un plànol ni cap avanç que ens faça pensar que el projecte està més prop de ser una realitat.
—Esta legislatura també heu aconseguit la donació del Palau dels Comtes d’Orbe i Piniés. Com ha sigut el procés?
—Ha sigut molt complicat. Els hereus dels comtes són dèsset i, comptant també altres familiars, hem hagut de posar d’acord 37 persones. Hem tingut tres interlocutors amb la família Orbe, especialment un d’ells, i també l’ajuda d’una persona de Quartell en els tràmits notarials. Fins i tot hi havia una persona resident als Estats Units que havia donat poders a la família per a compravendes, però no per a donacions. Són gestions que han costat molt de resoldre. Els donants ja fan prou cedint el bé; nosaltres havíem de facilitar-los tots els tràmits. No hauria sigut possible sense Elisa Queralt.
—Quin futur imaginen per al palau i què heu fet fins ara per a recuperar-lo?
—Podria ser un espai cultural de somni per a Quartell. La primera intervenció ha consistit a retirar construccions posteriors que sobraven per a recuperar l’edifici original. També hem tancat els grans clavills que afectaven l’estructura, amb els estudis arqueològics corresponents. Qui coneix Quartell sap que el palau està situat entre el nucli històric, on va nàixer el poble, i la part nova. Volem obrir-ne les portes i convertir-lo en un nexe d’unió entre estos dos espais.
Ja hem fet una primera obertura de portes per a explicar les intervencions als veïns. El palau no és només un edifici que va pertànyer als Orbe i Piniés: va ser escola, lloc d’assaig de la banda, casino i espai on se celebraven bodes. Molta gent hi va vore per televisió el soterrar de Joan XXIII, perquè era l’únic lloc del poble que tenia televisor. És un edifici molt viscut, que desperta un sentiment d’estima. No és un monument que la gent mira des de fora; forma part de la memòria del poble. Eixa vinculació dona encara més sentit a la seua recuperació.
Ens ha arribat una subvenció de 300.000 euros per a millorar l’avinguda que travessa Quartell i ara hem de licitar les obres"
—Quines altres actuacions són prioritàries abans que acabe la legislatura?
—Ens preocupa especialment la millora de l’avinguda que travessa Quartell de Benifairó a Benavites, una actuació que hem treballat amb l’àrea de Carreteres de la Diputació. Era una carretera provincial que, com altres vies que han quedat integrades dins dels pobles, havia de passar a ser de titularitat municipal. En 2020 es va tramitar el canvi, però el govern local d’aquell moment no va firmar el document que havia de formalitzar-lo i la situació ha quedat pendent de resoldre’s.
Ara ens acaba d’arribar el decret d’aprovació d’una subvenció de 300.000 euros per a millorar el tram des de la caserna de la Guàrdia Civil fins al barranc. Hem de licitar les obres. És una via amb molt de trànsit de vehicles i també de vianants, pels negocis que hi ha. Necessitem trobar un equilibri perquè siga més segura per a tots.
—Quines dificultats troba un Ajuntament menut com el de Quartell per a portar endavant estos projectes?
—M’he trobat amb una situació bastant hostil des del punt de vista administratiu. No hem tingut el suport administratiu que necessitàvem i és molt difícil gestionar un municipi si l’Administració no funciona amb estabilitat, independentment de qui governe. Els equips de govern podem tindre moltes idees i capacitat per a ampliar el que fem, però les possibilitats es reduïxen molt quan no tenim una estructura que ens acompanye. És una dificultat que es nota en el dia a dia.
A Quartell no tenim un equip de treball estable i no hem aconseguit donar continuïtat a la secretaria-intervenció. Quan arribàrem només hi havia una persona treballant en l’Administració municipal. També hi ha moltes qüestions urbanístiques per aclarir. Ens hem trobat molts pals a les rodes, i això és especialment difícil per a un equip jove en un poble com el nostre.
—Té decidit si tornarà a presentar-se a l’Alcaldia en 2027?
—Encara no he pres la decisió. Em dedique a l’ensenyament i també he treballat en comunicació. Vaig arribar a l’Ajuntament perquè sentia una responsabilitat social i vaig pensar que, almenys una vegada en la vida, havia d’implicar-me directament per a fer coses pel meu poble i vore’l avançar. Crec que hem complit dins de les nostres possibilitats, però ens hem trobat amb molts obstacles. Per molta voluntat que tingues, no tot és fàcil. De moment, no tinc una resposta definitiva.