10:20 del matí a Quart de les Valls. Mentre el carrer respira la tranquil·litat habitual d’un dilluns, l’activitat dins de l’ajuntament és frenètica. Açò reflectix fidelment una qüestió que l'alcaldessa, Lara Gonzàlez, tractarà en l'entrevista: el gran repte dels municipis menuts, gestionar un volum immens de treball amb un personal molt reduït.
Ens rep la responsable municipal, que compagina una agenda plena de reunions i gestions diàries. Governar un poble xicotet exigix un esforç constant i, de fet, a Quart sols ella compta amb dedicació exclusiva, mentre que la resta de l’equip combina la política amb les seues professions. En 2023, amb només 25 anys, es va convertir en una de les alcaldesses més joves de la Comunitat Valenciana, i hui ens obri les portes per a fer balanç de la legislatura.
—Tres anys de legislatura ja consumits. Només en queda un per a les eleccions de 2027. Quin balanç general fa d’este període a l’ajuntament?
—El balanç és positiu. L’objectiu pel qual vàrem assumir el compromís de presentar-nos com a candidatura era millorar la vida dels nostres veïns i veïnes. No sols en l’àmbit de les infraestructures, sinó també en transparència, programació i serveis; estem tractant de millorar totes estes àrees.
Quart de les Valls es quedava enrere en la modernització. Som un poble menut amb molta gent gran, per la qual cosa s’ha d’anar amb molta cura a l’hora d’actualitzar el servei municipal. L’assistència presencial encara és molt important per a nosaltres, però, en paral·lel, hem renovat el nostre web per a permetre fer tràmits a distància a tots aquells que no poden vindre a l’ajuntament en l’horari d’obertura. Són serveis que semblen simples, però resulten essencials per a resoldre el dia a dia dels nostres veïns, com ara la gestió de tributs.
A mi m’agrada destacar tot això. Com a ciutadana de Quart de les Valls, abans d’entrar ací mai havia sigut conscient del pes de tramitació que té un ajuntament, el qual va molt més enllà de mantindre les infraestructures o oferir una programació des de xiquets fins a adults. Eixe treball diari m’agrada transmetre’l. Som un servei públic i estem ací per a servir, i per això acostem l’administració local als veïns: perquè entenguen què es fa ací i per què alguns tràmits es desvien a altres entitats per tal de no saturar el funcionament correcte de l’ajuntament.
La Font de Quart és una prioritat constant, però el seu manteniment recau en l’Ajuntament; per això, es reclama que l’administració autonòmica assumisca el finançament d’este espai amb un cost molt elevat”
—Parlem de millores en infraestructures. Quines actuacions destacaria de tot el treball desenvolupat durant el mandat?
Pel que fa a les infraestructures, estem fent millores en molts edificis. Dins del pla d’inversions tenim la reforma de l’auditori municipal, la construcció dels paellers de la Font de Quart, la renovació de la plaça del Pòpul, l’accessibilitat de l’entrada del carrer del Crist o la rotonda d’entrada al poble. En esta última, s’ha posat una protecció on estan els contenidors per a millorar la imatge de l’accés al municipi i s’ha fet un passeig accessible perquè els veïns que vagen a tirar el fem no hagen de passar per la carretera.
A més, vull destacar el projecte d’il·luminació amb energia solar de la carretera que ens connecta amb Quartell i amb Benifairó de les Valls. També hem executat la primera fase d’instal·lació de panells fotovoltaics i s’ha creat una comunitat energètica a Quart. En resum, el balanç d’infraestructures és molt positiu perquè s’han treballat molts punts.
Així mateix, en l’àmbit cultural hem reforçat molt la programació per al veïnat. Tractem de planificar-ho per temporades i publicitar-ho a principi de mes perquè la gent es puga organitzar. Hem potenciat totes les regidories (Memòria Democràtica, Cultura, Educació, Medi Ambient...). No és per idealitzar res, sinó perquè de veritat que estem contents amb el treball d’estos tres anys, sobretot tenint en compte que tots érem nous i cap de nosaltres continuava ni estava abans en l’ajuntament.

—Comenta que un dels projectes més destacats ha sigut la creació de la comunitat energètica local. Quina acollida ha tingut entre el veïnat?
—Les plaques solars estan instal·lades al poliesportiu. En total són 28 kW, que permeten cobrir aproximadament el 65% del consum per a famílies i la resta per a edificis municipals. En total, la instal·lació beneficia 11 famílies del poble.
L’acollida al principi va ser complicada. Les energies renovables se’n parlen molt, però quan arriben a pobles menuts com Quart sona estrany. La gent preguntava què havia d’invertir, però la inversió la feia l’Ajuntament amb ajuda de l’IVACE. Tot i això, cal molta pedagogia.
El principal dubte era entendre que cal pagar una quota d’associació a la comunitat energètica. Eixos 65 euros inicials semblaven un obstacle. Però estem convençuts que, amb el boca-orella, més gent s’hi sumarà. L’Ajuntament té previst demanar noves línies per ampliar les plaques i també assessorar la comunitat perquè puga demanar ajudes. L’Ajuntament els cedeix la coberta.
Estes 11 famílies no hi estaran tota la vida: entre 2 i 3 anys, fins que obtinguen benefici, i després entraran noves famílies si hi ha demanda.
La instal·lació de plaques solars al poliesportiu té una potència de 28 kW i permet cobrir aproximadament el 65% del consum destinat a famílies i la resta a edificis municipals”
—Quart acaba d’aprovar les cerimònies civils de presentació en societat. En què consistixen exactament i per què consideraven important impulsar esta iniciativa?
—Hem aprovat les cerimònies civils de presentació en societat. És una iniciativa que hem vist en altres pobles, però que no es coneix prou. Ens ha costat molt portar-ho a la realitat perquè són qüestions administratives prèvies que s’han de treballar abans de portar-les al ple.
Quan no es coneix, és difícil explicar-ho perquè no és habitual. Però per a nosaltres era una prioritat abans d’acabar la legislatura, perquè considerem que ens hem d’actualitzar.
L’Ajuntament ja realitza casaments civils, i hem volgut oferir també un espai institucional per a famílies que no volen actes religiosos i volen presentar els seus fills o filles en societat.
A través del Jutjat de Pau no es regulen estos actes, però hi ha cobertura legal en la normativa europea de drets dels infants i en la Constitució. Hem creat un registre d’inscripcions i, quan s’empadrona un xiquet o xiqueta, es pot optar a fer este acte. Després, les famílies poden organitzar una trobada amb familiars i amics.
—Parlàvem abans d’inversions i projectes. Quina considera ara mateix la prioritat més urgent?
—Si em preguntes per totes les obres fetes o pendents segons les necessitats del poble, el col·legi ocupa el primer lloc. S’ha de destacar que els xiquets i xiquetes ja porten tres anys en barracons, desplaçats de la seua zona habitual. Això ha comportat una reestructuració total del trànsit i dels accessos, ja que de sobte apareixen desenes de cotxes en un punt del poble a l’hora de recollir els menuts. A banda d’això, cal recordar que els alumnes i el professorat ja estaven en barracons abans del trasllat actual, perquè l’antic col·legi no suportava les necessitats del CRA.
Tant aquells barracons de l’anterior cicle com els d’ara els paga la Conselleria, però per a nosaltres la construcció del nou centre és una prioritat absoluta per diferents motius. El principal és la dignitat i el benestar de l’alumnat i del personal docent; és fonamental que tinguen una infraestructura en condicions. A més, la ubicació provisional està al costat del camp de futbol: els dies de vent és insuportable per la pols i els xiquets no poden eixir a l’exterior, i els dies de pluja l’arena es banya completament.
Des de l’Ajuntament fem un manteniment constant de la zona, però s’ha de pensar en la rendibilitat, la viabilitat i la dignitat del servei que s’ofereix. També s’ha de valorar que, en ser una infraestructura finançada per la Generalitat Valenciana, la paguem entre tots. És urgent que es faça el col·legi definitiu en l’espai original, que estava molt ben ubicat a l’entrada del poble, disposava de lloc per a deixar els cotxes i comptava amb una placeta reduïda perquè els xiquets esperaren l’entrada sense perill. És prioritari tant per dignitat com per a reduir costos, perquè estem pagant dobles infraestructures per un servei que actualment és deficitari.
A més, cal tindre en compte que es varen instal·lar els barracons en el poliesportiu i això a nosaltres no ens va deixar marge de gestió; ara mateix ens fa falta també eixe espai, la qual cosa afig encara més pressió i urgència.

—La Font de Quart és un altre dels espais emblemàtics i també una font constant de despeses per al municipi. Quin esforç suposa mantindre-la?
—Ens suposa un gran esforç econòmic que assumeix el poble en solitari. L’aigua és propietat dels cinc pobles de les Valls i d’Almenara, però de la infraestructura i el manteniment del paratge se’n fa càrrec exclusivament l’Ajuntament de Quart. Per això, volem demanar a la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Medi Ambient, ajudes per al seu manteniment. Hi ha molta vegetació i la zona de la pinada s’ha d’atendre de manera constant pel perill d’incendi si se seca. Actualment estem cobrint tot este cost amb inversions municipals, sense cap font d’ajuda externa. És un espai molt freqüentat per veïns de totes les Valls i de tot el Camp de Morvedre; este mateix diumenge, amb el bon oratge, la font estava plena. La gent fa foc, deixa restes de fem, de cendra... Estem controlant molt l’ús del foc perquè és molt perillós; ens hem trobat amb casos de visitants que se n’han anat deixant brases enceses. La despesa que li suposa a l’Ajuntament mantindre la Font és altíssima: desbrossament, reforestació, neteja del jardí central, revisió de murs, manteniment de les baranes de fusta i neteja d’uns serveis públics que moltes vegades la gent no respecta.
—Parlava abans de les dificultats de gestió dels ajuntaments menuts. Ací té molt a vore la situació interna del personal municipal i l’estructura administrativa de l’Ajuntament.
—La Relació de Llocs de Treball (RPT) és imprescindible perquè a Quart no en tenim, i sense una estructura clara la gestió es complica i no és digna. En l’últim ple aprovàrem l’adhesió al conveni de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, un gran pas per a unificar i regularitzar les condicions d’una plantilla on cadascú tenia una situació diferent després de més de vint anys vinculat a l’Ajuntament. Els polítics estem de pas, i el nostre llegat deuria ser millorar el marc laboral dels treballadors actuals i futurs; per això hem activat també un sistema de control horari per a garantir que es paguen correctament les seues hores extraordinàries.
A tot això se sumen altres accions de personal: este maig s’han examinat 180 candidats de la borsa d’auxiliars per a cobrir dues places i, a més, incorporem per fi un secretari titular. Això és vital per a tindre estabilitat en el departament de secretaria-intervenció, ja que portàvem vuit secretaris en esta legislatura i funcionàvem amb personal acumulat, la qual cosa significava que érem el seu segon ajuntament i no podien dedicar-nos tot el seu temps de treball.
Encara no he pres cap decisió sobre si repetiré com a candidata en les eleccions de 2027, perquè en un any encara es poden fer moltes coses”
—Com avança el projecte de rehabilitació de la Casa de la Cultura?
—Hem demanat tres ajudes: dos a la Generalitat i una a la Diputació. La de Diputació no s’ha concedit, ni tampoc una altra de la Generalitat per falta d’autorització de Conselleria.
Sí hem obtingut una ajuda del Pla Restaura, que cobreix el 80% del projecte. Este mes eixirà la licitació per restaurar la coberta de la Casa de la Cultura.
—Repetirà com a candidata en les eleccions de 2027?
—És una pregunta que em fan molt. Encara no he pres cap decisió. En un any es poden fer moltes coses. Quan arribe el moment, ho comunicaré. El meu compromís amb el poble sempre estarà, prenga o no la decisió de repetir.