Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Sagunt i el Port de Sagunt encaren unes setmanes marcades per la tradició, la participació ciutadana i la celebració de les seues festes patronals. En plena voràgine festiva, la regidora de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de Sagunt, Patricia Sánchez, repassa el treball que hi ha darrere d’un dels moments més esperats de l’any, l’evolució del model festiu, el paper fonamental de les penyes i els reptes d’unes celebracions que busquen conjugar l’arrelament de les tradicions amb les noves demandes de la societat.
—Sagunt ja està immers de ple en les seues festes patronals i, en pocs dies, començaran també les del Port de Sagunt. Amb quines sensacions afronta este intens mes de celebracions i quin balanç fa del treball previ que s’ha dut a terme durant els últims mesos?
—Afronte estes festes amb molta il·lusió, però també amb la responsabilitat que suposa coordinar un dels esdeveniments més importants de l’any per al nostre municipi. Darrere de cada acte hi ha molts mesos de treball, reunions i coordinació amb les Federacions de Penyes, les associacions, els diferents departaments municipals i els cossos de seguretat.
El balanç del treball previ és molt positiu. Hem preparat una programació pensada per a tots els públics, reforçant especialment aspectes com la seguretat, la coordinació i la qualitat dels actes.
—Després de diversos anys al capdavant del departament de Festes, considera que ha aconseguit consolidar el model de festes que tenia al cap quan va assumir el càrrec? Com han evolucionat les festes patronals durant este temps?
—Crec que hem aconseguit consolidar un model basat en l’escolta, el diàleg i la millora contínua. Les festes no poden ser estàtiques; han d’evolucionar amb la societat, però sense perdre la seua identitat.
Durant estos anys hem treballat per professionalitzar encara més l’organització, reforçar la col·laboració amb el teixit associatiu, donar estabilitat a moltes iniciatives i millorar aspectes organitzatius que no sempre són visibles però que resulten fonamentals perquè tot funcione. El resultat són unes festes més segures, més participatives i amb una programació cada vegada més completa.
—L’organització d’unes festes d’estes dimensions requereix una estreta col·laboració entre l’Ajuntament, les Federacions de Penyes i la resta de col·lectius implicats. Com ha sigut enguany eixe treball conjunt i quins han sigut els principals reptes organitzatius?
—La clau de l’èxit és la col·laboració. L’Ajuntament marca la coordinació general, però les festes no serien possibles sense la implicació de les Federacions de Penyes.
—Quines són les principals novetats de les festes d’enguany, tant a Sagunt com al Port de Sagunt? Quins actes o iniciatives destacaria especialment i amb quina filosofia s’ha confeccionat la programació?
—Més que incorporar grans canvis, enguany hem apostat per continuar millorant el que ja funciona. Hem reforçat la seguretat, hem introduït millores organitzatives i hem treballat perquè cada acte oferisca una millor experiència als assistents.
Pel que fa a la programació, destacaria els tributs a Amaral i a Joaquín Sabina, dues propostes musicals que esperem que reunisquen un públic molt ampli. En definitiva, hem confeccionat una programació equilibrada, diversa i pensada perquè qualsevol persona, siga quina siga la seua edat o els seus gustos, trobe activitats per a gaudir de les festes.
—Quin impacte tenen estes celebracions d’estiu per a la ciutat?
—Durant estes setmanes la ciutat rep milers de visitants, augmenta l’activitat del comerç, de la restauració i de molts sectors econòmics. Però, sobretot, les festes projecten la imatge d’una ciutat viva, dinàmica i capaç d’organitzar grans esdeveniments gràcies a la implicació de tota la societat.
Compatibilitzar la festa amb el descans és una responsabilitat compartida i una prioritat. Per això planifiquem cada celebració amb molta antelació, reforçant tots dispositius”
—La convivència entre l’activitat festiva i el descans del veïnat és un dels grans reptes d’estes setmanes. Com treballa l’Ajuntament per a compatibilitzar ambdós aspectes i quins dispositius especials s’han previst enguany en matèria de seguretat, neteja i prevenció de les agressions masclistes i LGTBI-fòbiques?
—Compatibilitzar la festa amb el descans és una responsabilitat compartida i una prioritat per a l’Ajuntament. Per això planifiquem cada celebració amb molta antelació, reforçant els dispositius de seguretat , assistència sanitària i coordinació entre tots els serveis municipals.
A més, continuarem comptant amb els Punts Violeta i els recursos de sensibilització i atenció davant possibles agressions masclistes o LGTBI-fòbiques, perquè volem que qualsevol persona puga gaudir de les festes amb llibertat, respecte i seguretat.
—Les penyes continuen sent el motor de les festes patronals. Com valora el moment que travessen les Federacions i el teixit associatiu festiu del municipi? Creu que les festes gaudixen de bona salut i tenen garantit el relleu generacional?
—Les nostres federacions i el teixit associatiu gaudixen d’una molt bona salut. Hi ha una gran implicació, moltes ganes de continuar fent créixer les festes i també veiem com cada vegada més gent jove s’incorpora a les entitats.
Eixe relleu generacional és fonamental perquè les tradicions continuen vives. Des de l’Ajuntament continuarem donant suport a totes les entitats perquè siguen elles les que continuen sent l’ànima de les nostres festes.
—Els festejos taurins continuen sent un dels actes amb més seguiment, encara que també generen debat. Com entén l’Ajuntament la convivència entre esta tradició i la demanda creixent d’altres propostes festives?
—Les festes patronals són diverses perquè també ho és la nostra societat. Els festejos taurins formen part de la tradició i compten amb un seguiment molt important, però al mateix temps existeix una demanda creixent d’altres activitats culturals, musicals, infantils i familiars.
La nostra responsabilitat és construir una programació plural, capaç d’integrar sensibilitats diferents i oferir opcions perquè cada persona puga viure les festes a la seua manera. Crec que eixe equilibri és una de les fortaleses del model de festes que tenim.
—A títol personal, hi ha algun acte o moment d’estes festes que espere viure amb una il·lusió especial? Quan acaben les celebracions, què hauria d’ocórrer perquè poguera afirmar que les festes de 2026 han sigut tot un èxit?
—És difícil triar un únic moment. M’agrada especialment la Xopà per l’ambient que es genera. Però, si he de quedar-me amb alguna cosa, és amb eixa atmosfera tan especial que només es viu durant les festes patronals.
Per a mi, l’èxit serà que les festes transcórreguen amb normalitat, que la ciutadania les faça seues i que, quan acaben, la sensació general siga que hem tornat a viure unes grans festes.
—Mirant ja cap al futur, quins reptes té encara pendents la Regidoria de Festes i com li agradaria que evolucionaren les festes patronals de Sagunt i del Port de Sagunt en els pròxims anys?
—M’agradaria que continuaren creixent des del consens i la participació, escoltant els col·lectius festius i adaptant-se als nous temps sense renunciar a les nostres tradicions. Les festes patronals són patrimoni de tota la ciutadania i el millor futur que poden tindre és continuar sent un espai de convivència, orgull i identitat.