Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Real Academia de Cultura Valenciana, a través de su Sección de Publicaciones, cuyo director es Oscar Rueda Pitarque, ha publicado el libro de Anals Nº 101 (el primero de ellos se publicó en 1928) y en esta ocasión, en el año 2026, está dedicado a la commemoració del 750 aniversari de la mort del monarca fundador del Regne cristià de Valéncia.
En el transcurso del acto celebrado en el Real Monasterio de Santa María del Puig, en acertadas palabras, Oscar Rueda puso de manifiesto el valor de esta obra y la brillantez de las diferentes crónicas que dan vida a estas casi setecientas páginas que nos centran en diferentes momentos de la vida del monarca.
Consell de Redacció: Direcció: Oscar Rueda Pitarque. Secretario: Francisco José Llácer Bueno. Cap de redacció: Leopolt Peñarroja Torrejón.
Xaverio Ballester Gómez (UV, RACV), Mª Desamparados Cabanes Pecourt (RACV), José Vicente Gómez Bayarri (RACV), Vicent Ramón Calatayud Tortosa (RACV), Manuel Chueca Pazos (RACV), José Alfredo Pellicer Artés (RACV), Luis Miguel Romero Villafranca (RACV), Emilia Salvador Esteban (RACV), Vicente Baixauli Comes (RACV), José Luis Manglano de Mas (RACV).
La presentación de la obra la hace el Excmo. Sr. Decano de la R.A.C.V. Luis Miguel Romero Villafranca, que entre otras cosas dice:
"La conquista de la ciutat de Valéncia en 1238 per Jaume I no es llimità a un fet militar, sino que va donar orige a una realitat política, jurídica i cultural singular, assentada sobre institucions propies, lleis alvançades i un equilibri entre tradició i renovació que marcaria el devindre del nostre poble durant sigles. Els Furs de Valéncia, l'organisació del territori i la promoció d'una convivència estructurada són testimoni d'una visió de govern que transcendix la conjuntura de la seua época.
Jaume I va concebre el nou Regne com una monarquia de tipo patrimonial del rei, i, per a opondre's a la pressió de la noblea que pretenia repartir-se lo conquistat, donà entrada en les Corts al Braç Real, format per ciutadans plebeus, trencant en el govern feudal propi dels nobles i cavallers que l'havien acompanyat en la conquista, de lo que va resultar un nou Regne, en una nova configuració i unes noves lleis, distintes de les que regien els Regnes d'Aragó i Mallorca i els Comtats catalans, i que, junt en una llengua propia, el diferenciava i distinguia d'aquells". […]
"Llengua pròpia i lleis propies, els Furs, que ya des de les primeres Corts de 1261, en les que s'aproven, se juren pel Monarca i s'establix l'obligació de jurar-los pels seus successors:
"Nos iuramus et confirmamus dictos foros et consuetidunes, semper de cetero successores nostri teneantur iurare et confirmare... apud Valentiam veniant et infra unus mensem... celebrent curia generalem..."
Obligació de jurar els Furs i creació del Braç Real que va comportar un alvanç a l'autogovern del Regne, i que el distinguí d'atres regnes en els que la potestat del monarca era omnimoda, suponent una estructura política democratica alvançadíssima per ad aquella época, inexistent en atres llocs en els que regnava el feudalisme.
Llengua i Dret, per tant, que contribuiren a dotar al Regne de Valéncia, des de la seua mateixa institucionalisació, d'una personalitat jurídica, política i cultural singular, front a la dels atres regnes, gràcies al saber i voluntat de Jaume I, fundador del Regne".
El prólogo lo escribe el vicedecano de la R.A.C.V., Dr. D. José Vicente Gómez Bayarri, que, haciendo un extracto de sus palabras, leemos:
"Jaume I va convocar Corts Valencianes de gran transcendència, de les que emanaren privilegis d'extraordinari valor i compromís, com l'otorgat el 21 de març de 1271, l'acatament del qual obligaria als successius reis de Valéncia. Configurà el seu funcionament i va establir la presència dels tres braços que les componien.
Actualment, els valencians nos devem sentir orgullosos i deutors del llegat polític i jurídic que nos va deixar el rei Jaume I el Conquistador. Les institucions polítiques creades foren un model i eixemple per a constitucions modernes. Va recórrer al Dret i la Justícia com a vies pacífiques per a establir normes de convivència en un periodo d'enfrontaments bèlics, alvanços conquistadors i etapes de repoblament. L'ideal d'En Jaume fon l'unitat de llegislació i de jurisdicció. Lo primer ho va conseguir en la promulgació dels "Furs", còdic únic de tot el nou Regne. Lo segon, ho va institucionalisar creant la magistratura del Justícia, elegit pel Rei, de la terna formada pels jurats i hòmens bons, i devia ser ciutadà no cavaller.
La Cronica de Jaume I aludix al trasllat a la ciutat de Valéncia el 27 de juliol, despuix de caure malalt en Xàtiva, passant per Alzira, a on va abdicar en favor del seu primogènit el rei Pere el Gran, III d'Aragó, I de Valéncia, mostrant la seua voluntat de ser dut a la ciutat de Valéncia, la capital del Regne, per a fallir eixe mateix dia de 1276. La Crònica de Muntaner resalta que sonaren planys per tota la ciutat, i la gent anava gemecant i plorant; i afirma que se'l glorificà en vida i, molt més, despuix de mort.
En el seu regnat se fundà el Monasteri de la Mare de Deu d'El Puig de Santa Maria, breçol referent de la valencianitat, baix l'invocació religiosa del qual se proclamà patrona del Regne de Valéncia".
El índice de la obra detalla los artículos que en ella se pueden leer, escritos por los siguientes autores:
José Vicente Gómez Bayarri: "Itinerario y muerte del monarca Jaime I según los registros de la cancillería regia (1275-1276)". Mª Desamparados Cabanes Pecourt: "Jaime I, historia y fantasía". María Amparo Araixa Giner: "María de Montpellier". Leopoldo Peñarroja Torrejón: "La organización eclesiástica valenciana hasta y desde Jaime I". Vicente Pons Alós: "La diócesis de Valencia en la época de Jaime I. El episcopado de Andreu de Albalat (1248-1276)". Xaverio Ballester Gómez: "El valenciano proscrito de Jaime I". Alejandro María Valiño Arcos: "El Digesto en los Fueros de Jaime I". Vicent García Edo: "Los Fueros de Valencia de Jaime I (1238): gestación y promulgación a la luz de las fuentes documentales". Francisco José Llácer Bueno: "La reserva lineal sucesoria en fueros y constituciones de Jaime I. Estudio comparativo". Vicenta Plaza Valls: "La mujer en los Fueros de Valencia en el reinado de Jaime I". Daniel Sala Giner: "Los orígenes del regadío valenciano y la Época Foral". Ana María Galiano Arlandis: "Iconografía de Jaime I el conquistador en el Reino de Valencia". Francisco A. Cardells Martí: "El rostro poliédrico de un gigante". Miguel Aparici Navarro: "Los castillos musulmanes valencianos de la época de Jaime I". M. Josefa Sempere Doménech: "Bocairent y Jaime I: una villa y su rey". Oscar Rueda Pitarque: "Les quatre grans cròniques migevals de la Corona d'Aragó: La construcció de la memoria histórica".
Cuando se presentó el Libro de Anales Nº 1 en el año 1928, se plasmó la definición de Anales con estas palabras: "Idea acariciada hace tiempo por nosotros era la publicación de una Revista que fuese instrumento principal para la propaganda, conservación y publicidad de los trabajos que se hagan en beneficio de la cultura general valenciana, especialmente en lo referente al estudio de su historia en todas sus diversas manifestaciones".
Noventa y ocho años después, el número 101 está dedicado al 750 aniversario de la muerte del rey Jaume I. Un honor para los fundadores de aquella revista, una historia de constancia y un fermento de trabajo que honra a la Real Academia de Cultura Valenciana y a sus órganos de gobierno, que siempre velan por Valencia.
José Salvador Murgui Soriano
Cronista Oficial de Casinos
Académico Correspondiente de la Sección de Cronistas Oficiales de la R.A.C.V.