Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Albal ha aprovat sol·licitar a la Generalitat Valenciana la declaració del municipi com a zona de mercat residencial tensionat, una petició que amplia el mapa de localitats de l’Horta que reclamen esta figura davant de l’augment del preu de la vivenda. La moció, presentada per Compromís, ha comptat amb els vots favorables de PSOE, AVANT, PP i Compromís, mentre que Vox ha sigut l’únic grup que hi ha votat en contra.
Amb esta decisió, Albal es convertix en el primer municipi de l’Horta Sud governat pel PP que impulsa esta petició. En el conjunt de l’àrea metropolitana de València, el precedent és Almàssera, que també ha plantejat la declaració i és l’únic altre municipi amb alcalde popular que ha fet este pas.
Un 66,5% més en el preu de la vivenda
La iniciativa, impulsada pel portaveu de Compromís, Raul Esteban, planteja iniciar els tràmits corresponents sempre que Albal complisca les condicions establides en la Llei 12/2023, pel dret a la vivenda.
Segons les dades citades en la moció, el preu de la vivenda a Albal ha augmentat un 66,5%, una evolució que, segons Compromís, està dificultant l’accés a una llar i afecta especialment joves, famílies treballadores i persones majors.
Esteban ha defensat la iniciativa afirmant que "No podem normalitzar que cada vegada siga més difícil viure a Albal. La vivenda és un dret, no un privilegi, i l'Ajuntament ha d'utilitzar totes les ferramentes que estiguen al seu abast per a protegir els nostres veïns i veïnes".
La moció planteja que la declaració permeta disposar de ferramentes legals per a actuar davant de l’evolució dels preus del lloguer i impulsar mesures destinades a ampliar l’oferta de vivenda assequible.
Un mapa que continua creixent a tota l'àrea metropolitana
Albal se suma així a una relació cada vegada més extensa de municipis de l'àrea metropolitana de València que han plantejat esta figura. A l’Horta Sud, han impulsat iniciatives en este sentit Catarroja, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alaquàs, Aldaia, Mislata i Quart de Poblet. A l’Horta Nord, ho han fet Paterna, el Puig, Museros, la Pobla de Farnals, Burjassot, Bonrepòs i Mirambell i Alboraia.
A este mapa cal afegir Almàssera, el primer municipi de l’àrea metropolitana governat pel PP que ha plantejat esta via, mentre que Montcada, governat per Compromís, té previst fer-ho pròximament, però encara no ha aprovat la petició.
La incorporació d’Albal reforça així una tendència que s’estén per les dos comarques: els ajuntaments estan reclamant estudiar i, si compleixen els requisits, tramitar la declaració davant de la Generalitat, que és l’administració competent.
Posició de la Generalitat Valenciana
En una entrevista concedida a El Periódico de Aquí el febrer de 2026, la posició expressada pel Govern autonòmic era contrària a aplicar esta figura.
"No aplicarem la declaració de zones de mercat de lloguer tensionat perquè, segons la nostra experiència, estes mesures pugen els preus, reduïxen l'oferta i perjudiquen als qui tenen menys recursos", va afirmar en aquella entrevista.
Preguntada sobre per què no es declaraven zones tensionades com reclamaven municipis com Sagunt o València, la resposta va ser: "La solució passa per augmentar l'oferta de vivenda, no per intervindre el mercat".
"No és una solució màgica"
El portaveu de Compromís ha remarcat que "la declaració de zona tensionada no és una solució màgica, però sí una ferramenta important que permet actuar sobre els preus del lloguer i impulsar mesures per a ampliar l'oferta de vivenda assequible".
La iniciativa aprovada pel ple haurà de continuar ara la seua tramitació i acreditar, d’acord amb la normativa estatal, si el municipi complix els requisits necessaris perquè la Generalitat puga tramitar la declaració.