Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Amb més de tres dècades d’experiència en la gestió local, Arturo Ros (PP) representa una de les figures més coneixedores de la política municipal a l’Horta Nord. La seua trajectòria va començar l’any 1986 quan es va afiliar al Partit Popular impulsat per amics de la comarca. L’any 1991 va fer el salt a la candidatura encapçalada per Paco Arnal, obtenint l’acta de regidor i iniciant un aprenentatge directe des de la base sobre el funcionament intern de la casa consistorial i el paper fonamental dels funcionaris en la gestió diària.
L’any 1995, Ros va liderar per primera vegada la llista del PP i va guanyar les eleccions, encara que no va governar. En 1999, va revalidar el triomf amb un augment de vots i regidors. El premi final de l’Alcaldia va arribar amb tres majories absolutes consecutives a partir de 2003. Durant aquells dotze anys al capdavant del govern, el seu executiu “va transformar les infraestructures bàsiques de la localitat”. No obstant això, la tornada del PSPV-PSOE local al poder al 2015 i el desgast de la marca popular en l’àmbit autonòmic van fer que el PP passara d’huit a quatre regidors, abocant a Arturo Ros a un parèntesi de huit anys en l’oposició.
Lluny de retirar-se, Ros va mantindre la seua presència al Consistori en la oposició. En les eleccions municipals de 2023, el PP va tornar a ser la força més votada aconseguint sis regidors davant els quatre del PSPV-PSOE, un de Compromís, un de Podem i un de Vox. Després de “descartar pactes amb els extrems” i obrir-se al diàleg amb la resta de grups, Ros va assumir novament l’Alcaldia en minoria, iniciant una nova etapa marcada per “un estil de govern més reflexiu i d’escolta activa”.
En esta entrevista amb El Periódico de Aquí, l’alcalde repassa la seua història política, els grans reptes d’infraestructures del poble i les exigències de seguretat en el llit del barranc del Carraixet.
Què ha canviat principalment a Tavernes Blanques des d’aquella primera etapa en què vosté va accedir a l’Alcaldia fins a l’actualitat?
Ha canviat d’una manera radical. La principal diferència és que la gent ara té una consciència molt major de pertinença al poble de la que hi havia en l’any 1991. Ara el veí té la sensació de “açò és meu i jo soc protagonista”. Ja no val eixe model antic on els regidors es reunien en un despatx i ho decidien tot d’esquena al carrer. Ara hi ha associacions de veïns, culturals, esportives i de tota classe que estan molt presents en la vida diària del municipi. Tu no pots governar d’esquena a la societat civil. Cal tindre un diàleg fluid amb elles. Tavernes té una extensió molt xicoteta, menys d’un quilòmetre quadrat, exactament 0,77 i som 10.200 habitants. Som el que som gràcies a les associacions i als veïns. A mi m’agrada molt que la gent em pare pel carrer i em diga directament les coses, fins i tot quan em diuen que alguna cosa que hem fet no els sembla bé o directament que “és una merda”. D’això s’aprén.
Com funciona la governabilitat en el dia a dia de l’Ajuntament governant en minoria?
En un plenari de tretze regidors, el Partit Popular en va treure sis, el PSOE quatre, Compromís un, Podem un i Vox un. Nosaltres vam decidir no pactar amb Vox i amb el PSPV-PSOE menys. Vaig parlar amb tot el món i vaig ser molt clar: la gent del poble ha votat i, encara que no hi haja majories absolutes, anem a intentar fer les coses de la millor manera possible, parlant i negociant amb tots. I fins a hui eixa fórmula està funcionant amb absoluta normalitat. En la política local s’ha d’aprendre des de la base, sabent que l’alcalde pot dir “s’ha de fer açò o allò”, però els qui realment porten el dia a dia de l’Ajuntament i fan que les coses funcionen són els funcionaris. Sense ells no es mou res.
Si analitzem els projectes d’esta legislatura, quines són les principals inversions que destacaria?
Tenim un volum enorme d’actuacions que van a eixir avant totes pràcticament de colp. La primera i la més important de totes és la construcció del nou col·legi. Anem a fer l’enderroc dels dos col·legis de primària actuals i en eixe solar anem a alçar un centre educatiu enorme de 12 milions d’euros. Ací estaran unificats els xiquets de l’Escola Municipal Infantil de 0 a 3 anys, els d’Infantil de 3 a 6 i els de Primària. A mesura que avancen els tràmits i l’execució, estimem que cap a l’any 2030 estarà tot completament acabat. Però hi ha molt més: acabem d’adjudicar la reforma integral del parc Primer de Maig, el més gran del poble, amb una inversió de 813.000 euros procedent del pla de la Diputació. També anem a cobrir la pista multideportiva del poliesportiu, tancarem l’adjudicació de la nova piscina municipal, hem iniciat la compra de tres vehicles nous per a la brigada i la policia, estem renovant la xarxa de clavegueram i tenim un pla de voreres de 300.000 euros per a remodelar tota la zona oest de la població, que està molt deteriorada.
En matèria d’habitatge, quin és el marge de creixement que té Tavernes Blanques?
El nostre terme és el que és, però estem ultimant la tramitació del nou Pla General d’Ordenació Urbana. Hem passat el període d’exposició pública, hem resolt al voltant de vint-i-tantes al·legacions veïnals i la meua intenció és aprovar definitivament el pla de manera imminent. Segons les nostres estimacions tècniques, este nou Pla General ens permetrà disposar de vora 700 nous habitatges en el municipi. A més, anem a duplicar el percentatge d’Habitatges de Protecció Pública (VPP) respecte als paràmetres del pla antic. Açò és vital perquè els nostres joves no s’hagen d’anar a viure fora del poble per falta d’oferta.
Una de les majors preocupacions actuals en la comarca és la situació del barranc del Carraixet. Què posició defén al respecte?
La setmana passada van caure ací 81 litres per metre quadrat en una sola hora. No va passar res greu perquè la pluja va ser molt localitzada prop de la mar, però si eixa aigua cau a Gátova, que és on naix el Carraixet, en quatre hores tenim tota eixa riuada ací. El barranc es va canalitzar molt bé fa dotze anys des de Vinalesa cap a la mar, però de Vinalesa cap amunt està completament verge i és una selva de canyes. Tot el que arrossega el riu des de Gátova, Olocau, Marines, Nàquera, Bétera o Montcada acaba taponant el nostre tram. Els cinc alcaldes de la zona vam signar una carta conjunta a la CHJ en novembre de 2024, just després de la dana, per a exigir solucions. Ara la Confederació ens ha enviat una proposta d’actuació a tres anys i ens demana col·laboració. Nosaltres assumirem els compromisos de manteniment que calga, però el llit s’ha de desbrossar i netejar ja. Com em deia fa anys un senyor major del poble: “Els alcaldes no sou els amos dels municipis riberencs; l’amo és el barranc, i quan el barranc diu ‘ací estic jo’, no et dóna una segona oportunitat”. No podem permetre que per un tema de diners es puga posar en risc la seguretat dels veïns.
En pocs mesos, concretament en maig de 2027, tornaran a haver-hi eleccions municipals. Té previst encapçalar de nou la llista del Partit Popular a Tavernes Blanques?
En el meu partit els estatuts són clars: l’òrgan local proposa i el president provincial disposa. Quan arribe el moment el Comité Electoral farà la seua proposta formal. Si me ho demanen i la direcció ho considera, per què no? A mi m’agradaria poder concloure totes les obres i projectes que hem deixat en marxa en esta legislatura. Tinc 63 anys, prompte en tindré 64 i el pròxim any 65. Ja no soc eixe jove de 40 anys que quan va entrar d’alcalde es menjava les portes; ara soc una persona molt més reflexiva. Però el que tinc clar és que a ma casa no em vaig a quedar parat; em trobe molt bé, amb molta energia i amb ganes de seguir fent coses pel meu poble.
Com s’imagina la Tavernes Blanques del futur d’ací a una dècada?
Me la imagine com un municipi molt ben estructurat des del punt de vista urbà, amb el problema de l’habitatge encarrilat per a retindre a la nostra gent jove, amb eixe nou col·legi de 12 milions d’euros ple de vida, amb la piscina nova, el poliesportiu remodelat i una xarxa de serveis modernitzada. Cal tindre en compte que ací la pràctica esportiva és massiva: tenim desenes d’equips de futbol i bàsquet, gimnàstica rítmica, patinatge, pilota valenciana —on anem a construir una cancha nova amb una ajuda de 300.000 euros— i moltes altres activitats. Vull un poble orgullós de les seues tradicions, integrat amb les seues associacions i on els veïns se senten plenament satisfets de viure.