Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
En un sistema on l’esport d’elit premia l’individualisme en quasi tots els casos, una disciplina nascuda a una escola de la comarca valenciana de l’Horta Nord està des de fa prop de tres dècades capgirant la situació. El colpbol no és únicament un esport; és una declaració d’intencions i principis. Esta modalitat s’ha consolidat als col·legis i instituts com l’esport valencià modern de referència, amb el permís de la venerable pilota valenciana.
La seua gènesi
La història del colpbol va començar l’any 1997, quan el professor d’Educació Física Juanjo Bendicho (Foios), va trobar-se una vegada darrere l’altra amb una realitat frustrant. Segons conta, ell aplicava els esports tradicionals i s’adonava que “hi havia elements que no encaixaven en un plantejament educatiu”.
Bendicho fa referència a eixes situacions que tots hem viscut com alumnes: el xiquet més hàbil agafa la pilota i marca tots els gols sense passar-la a ningú; les xiques que queden relegades a un segon pla perquè el joc requerix una força o potència per les quals no poden competir amb els xics; o el xiquet o xiqueta amb una dificultat motriu o intel·lectual que mai és triat dels primers a l’hora de fer equips. “Buscava un esport d’equip que realment fora d’equip, valga la redundància. Al colpbol, cap jugador pot fer un gol o guanyar un partit ell sol”, explica Bendicho.
El colpeig únic, la clau
La regla bàsica i primordial en el colpbol és la que li dona el nom i la seua essència: el colpeig (colp) i la prohibició de tocar la pilota dos vegades consecutives. Esta limitació reglamentària es convertix en la major fortalesa social de la disciplina. Amb les obligacions de colpejar la pilota -una esfera de plàstic que no pesa quasi- i de no retindre-la ni fer dos colps seguits, la cooperació passa a ser una qualitat inherent al joc.
Això fa que el “jo” desaparega en favor del “nosaltres”. Segons indica Juanjo Bendicho, en este esport “l’èxit individual sempre va a recaure en el col·lectiu” perquè “mai va a poder un jugador guanyar ell sol un partit, com sí que passa en el futbol o el bàsquet”.
El factor psicològic
Per a David Peris, un psicòleg esportiu de Borriana, el colpbol és una ferramenta psicològica de primer nivell. Les seues normes modifiquen la manera en què el cervell processa l’activitat esportiva. “El principi fonamental és el treball en equip però hi ha altra variable que també és clau: la concentració”, diu Peris. En ser una disciplina en la qual només està permés tocar la pilota una vegada abans que la toque altre company, l’atenció ha de ser en tot moment màxima: “Si no estàs pendent del joc, no tens impacte. Això obliga el jugador a estar alerta del que depén d’ell mateix constantment”.
D’altra banda, Peris observa un factor diferencial en la construcció de l’autoconcepte i l’autoestima de la persona que el practica. En el context del colpbol, un xiquet o una xiqueta amb diversitat funcional que habitualment se sent desplaçada, ací pot convertir-se en un peça fonamental de l’equip. Segons David Peris, “es generen unes condicions on tots participen i són valuosos, el que dona lloc a construir un autoconcepte positiu basat en el fet de sentir-se important perquè l’equip funcione”.
Igualtat de gènere
Altre dels pilars de les regles del colpbol és el seu caràcter mixt obligatori. Mentre que la majoria d’esports segreguen per sexes des de categories infantils, el colpbol naix amb la igualtat de gènere integrada en la seua normativa. “És una declaració d’intencions per a canviar l’status quo”, assenyala Bendicho, que creu que “d’igual manera que xics i xiques estudien o fan excursions de manera natural, també han de fer esport junts”.
En eliminar el contacte físic brusc i la retenció de la pilota, les diferències físiques de força o envergadura no desapareixen, però sí que són menors. El que importa és el posicionament, la visió de joc i la precisió del colp. Esta norma genera un estatus similar entre xics i xiques que ajuda a trencar els prejudicis de gènere que envolten la majoria de disciplines esportives.
Un esport inclusiu
Més enllà de l’àmbit educatiu, el colpbol ha trobat un territori fèrtil en el sector de la diversitat funcional. David Soler, coordinador esportiu d’Aspromivise —associació amb seu a Xàtiva dedicada a persones amb diversitat funcional— ho té clar: “El colpbol és el present i el futur del nostre col·lectiu perquè és l’esport més just que existix”. Soler, d’el Genovés, explica que en el seu centre i en la coordinadora de centres d’eixe tipus de la província de València, el colpbol ha sigut una revolució.
“Tenim un ventall de persones amb característiques molt differentes, des d’aquells amb una mobilitat molt reduïda fins a gent molt habilitosa físicament. El colpbol els accepta a tots”, afirma Soler. La clau de l’èxit, segons ell, és que el colpbol no ha de preocupar-se de ser inclusiu perquè “ja ho té a l’ADN”. Esta visibilitat s’ha portat fins a l’Alqueria del Bàsquet, on jugadors de les categories inferiors de Valencia Basket han compartit pista de colpbol amb els xavals i les xavales d’Aspromivise, trencant així la “bombolla” de l’esport d’elit.
De l’Horta Nord cap al món
Encara que l’Horta Nord va ser el punt de partida d’este esport, el colpbol ha demostrat no tindre fronteres. Juanjo Bendicho ha vist com el seu invent ha arribat a llocs com Salamanca, Madrid, Atenes o Mèxic. “Quan ve una persona mexicana que ho està aplicant i et diu que els seus nanos estan encantats o veus com millora l’autoestima de persones amb dificultats importants... Això no té preu”, reconeix Bendicho.
Actualment, la Lliga Oficial de Colpbol mobilitza a més de 5.000 xiquets i xiquetes cada any a la Comunitat Valenciana, formant part dels Jocs Esportius de la Generalitat. És un esport que està creixent, però també és veritat que “el suport institucional és molt limitat” si es compara amb altres esports més tradicionals, segons el professor de Foios.
El futur de l’esport
En mirar cap al futur, sorgix una pregunta inevitable: pot el colpbol convertir-se en un esport professional i, fins i tot, arribar a uns Jocs Olímpics? Bendicho es mostra convençut: “Ho té tot. Reglament, competicions, tècnica, tàctica... Altres esports com el vòlei o el bàsquet també van náixer en un context educatiu i després es van professionalitzar". David Peris, des del punt de vista psicològic, advertix que la professionalització podria canviar els motius de la seua pràctica, però confia en el fet que el disseny de l’esport impedisca que es perden les seues virtuts.
D’esta manera, el colpbol es presenta com l’alternativa valenciana moderna als esports més tradicionals. No es tracta de substituir la pilota valenciana, que Bendicho definix com “l’esport per excel·lència de la terra”, però sí de postular-se com l’esport valencià del segle XXI. Un esport que, en definitiva, parla la llengua valenciana des del seu mateix nom i que ensenya que, en la pista però també en la vida, s’arriba molt més lluny si els colps es donen junts.