Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Cada dia, milers de persones creuen els límits dels seus municipis per a acudir als seus llocs de treball a l’Horta Nord. La comarca ja no s’entén des de fa dècades com una suma de pobles aïllats, sinó com un gran territori laboral hiperconectat entre si, amb la capital valenciana i amb les comarques veïnes.
Així ho demostra la sèrie d’informes publicats per l’Observatori d’Ús de Pactem Nord, que radiografia com ens desplacem, on se situen les ocupacions i quins municipis acullen el major flux de treballadors. Les xifres globals impressionen: els municipis analitzats sumen un total de 88.499 ocupacions localitzades. D’ells, 73.069 són ocupats per persones que residixen fora de la localitat on treballen, mentre que tan sols 15.430 llocs estan coberts per veïns empadronats en el propi municipi, segons revelen les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Paterna, la gran locomotora
La intensitat d’esta força d’atracció varia sensiblement segons el punt del mapa comarcal que s’observe, encara que l’intercanvi constant de mà d’obra és la norma generalitzada en tota l’Horta Nord. Paterna se situa indiscutiblement al capdavant d’este mapa productiu en registrar cada dia 40.723 entrades de treballadors procedents de fora del seu terme municipal. Destaca de forma molt clara la seua estreta vinculació amb la ciutat de València, des d’on acudixen diàriament 14.039 persones per a incorporar-se als seus llocs en les diferents àrees empresarials de la localitat.
Molt prop de la capital, municipis com Burjassot i Alboraia consoliden també el seu paper de grans receptors dins de l’àrea metropolitana immediata. Burjassot registra 7.712 entrades diàries de treballadors externs, mentre que Alboraia comptabilitza 4.672 accessos laborals, mostrant tots dos nuclis un flux constant de persones que travessen diàriament les seues fronteres locals.
Nodes clau comarcals
La realitat industrial i de serveis de l’Horta Nord dibuixa altres pols d’atracció molt ben definits en el territori. En la franja costanera, els municipis d’Albuixech i Massalfassar sumen de manera conjunta 5.771 entrades de treballadors externs entorn a la realitat funcional que compartixen en el polígon industrial del Mediterrani, un dels grans motors logístics de la comarca des de fa dècades.
Per part seua, Puçol exercix una posició estratègica de frontissa entre l’Horta Nord, València i el Camp de Morvedre, rebent diàriament a 3.913 empleats externs, dels quals 1.214 procedixen directament d’altres municipis de la pròpia comarca. A l’interior, Montcada combina una sòlida base productiva pròpia amb l’arribada de 3.537 treballadors, si bé registra al mateix temps una elevada eixida dels seus veïns cap a altres destins laborals. Finalment, l’atracció cap als serveis i l’àmbit universitari es fa evident a Godella, amb 2.792 entrades diàries, i a Alfara del Patriarca, que rep a 1.157 treballadors vinguts pel seu potent pol educatiu.
Impacte en el transport
Esta massa de desplaçaments diaris té un impacte directe i visible en el dia a dia de les nostres carreteres. Les principals artèries que vertebren la zona, com l’AP-7 o la V-21, patixen retencions i embossos diaris a les hores puntes, desbordades pel volum de vehicles privats que intenten accedir als polígons i centres de treball.
A esta saturació viària se suma una important trava estructural en el transport públic comarcal: la falta de connexions transversals eficients entre municipis veïns. En l’actualitat, per a desplaçar-se en transport públic entre molts pobles de l’Horta Nord resulta quasi inevitable passar primer per la ciutat de València per a poder fer transbord, una desconnexió que penalitza en temps als treballadors i fomenta l’ús sistemàtic del cotxe particular.
Resposta comarcal
Esta complexa realitat situa a la mobilitat en el centre de les exigències locals. Encara que iniciatives com la Llei de Mobilitat Sostenible plantegen la necessitat d’implementar Plans de Mobilitat Sostenible al Treball (PMST) en els centres laborals, per a l’Horta Nord el repte transcendix el merament normatiu.
La clau del futur comarcal passa necessàriament pel disseny de solucions coordinades entre els municipis, les àrees industrials i la Generalitat, permetent que l’alta mobilitat de la força laboral de la comarca es traduïsca en una comarca més connectada, segura i sostenible.