Javier Puchol: “Quan jo era menut, el Carraixet tenia molta més altura; crec que en estos temes hi ha molta política i massa alarmisme”

Amb una trajectòria vinculada a la política municipal des de 1991, Francisco Javier Puchol (PSPV-PSOE) és una de les figures amb més experiència en la gestió local de Vinalesa. Després d’una primera etapa com a regidor entre 1991 i 2003, Puchol es va apartar temporalment de la política per motius laborals, fins que va tornar a primera línia per a encapçalar el projecte socialista i assumir l’Alcaldia al 2019. Abans de dedicar-se a la gestió pública, també va desenvolupar una llarga carrera com a pilotari professional, una experiència que, segons explica, li ha servit per a afrontar “la pressió i l’avaluació constant” que comporta l’alcaldia.

En esta entrevista amb El Periódico de Aquí, Puchol repassa la seua trajectòria política, analitza l’evolució de la convivència a Vinalesa, detalla els principals projectes municipals i reflexiona sobre el futur d’un poble que vol continuar creixent sense perdre la seua identitat.

La seua trajectòria política ve de lluny.  Què el va portar a tornar a la primera línia política després de tants anys allunyat de l’Ajuntament?

Vaig entrar com a regidor l’any 1991. Vaig estar en la política municipal fins a 2003, primer en l’oposició i després al govern. Després em vaig apartar perquè el treball no em permetia dedicar-li tot el temps que requeria. En realitat, no estava previst que fora jo el candidat a l’alcaldia al 2019. Abans de presentar-me, vaig parlar personalment amb dues persones perquè pensava que alguna d’elles podia assumir eixa responsabilitat, però les dues em van dir que no. Aleshores vaig prendre la decisió de presentar-me i, al final, vam guanyar les eleccions. Jo sempre he sigut militant del partit i he estat a disposició del que se m’ha demanat. Eixa és, en bona part, la raó per la qual vaig tornar.

Abans de dedicar-se a la política, va ser pilotari professional. Què tenen en comú la pilota valenciana i l’Alcaldia?

Ara tinc 67 anys, però vaig ser pilotari des dels 17 anys fins als 37. Quan ixes a jugar a pilota o qualsevol esport, la gent t’examina i et posa una nota. En la política municipal passa exactament el mateix. L’alcaldia és un examen diari. En un poble de 3.500 habitants, la gent està pendent del que fas i t’avalua constantment. La pilota m’ha ajudat a gestionar eixa pressió. L’alcalde suporta una part molt important de la pressió social, perquè la gent es queixa quan alguna cosa no funciona i, al final, algú ha d’assumir eixa responsabilitat.

El primer alcalde socialista de Vinalesa va arribar el 1999 després de dues dècades de governs conservadors. Què va suposar?

Jo vaig estar quatre anys en l’oposició, entre 1995 i 1999, i després vaig formar part del govern amb Julio Martínez, que va ser l’alcalde. Jo anava de número tres en la llista. Amb Julio vam iniciar un canvi en la política local, ell va ser un abans i un després per a la política local de Vinalesa. El nostre lema sempre ha sigut treballar per les persones. 

En quins àmbits considera que més s’ha notat la transformació de la que parla?

Sobretot, en els serveis socials, en l’associacionisme i en la manera d’entendre el municipi. Tenim una inversió important en serveis socials i apostem per l’envelliment actiu. Per exemple, hi ha més de cent persones jubilades apuntades a activitats de gimnàstica. Vinalesa és un poble amb molt d’associacionisme i amb una vida cultural i esportiva important. També hem canviat el model urbanístic per a fer un poble més agradable, amb espais per a les persones i carrers on es puga passejar. L’any que ve farem 28 anys de govern socialista a Vinalesa i crec que el canvi més important ha sigut construir un poble més obert i pensat per a la ciutadania.

Actualment, el govern municipal manté un acord amb Compromís. Quin moment viu la relació?

Hi ha un pacte no escrit que s’ha respectat. En la legislatura anterior sí que hi havia un document firmat, però en esta no l’hem firmat. Hem oferit diverses vegades a Compromís la possibilitat d’entrar en el govern, però el regidor no ha volgut incorporar-s’hi per qüestions personals i laborals. Governar implica treballar moltes hores. Les activitats que organitza l’Ajuntament, per exemple, pareix que ja estiguen muntades quan la gent hi arriba, però darrere hi ha molta faena. En els pobles xicotets no disposem dels mateixos recursos que en altres municipis i moltes coses les fem directament l’alcalde, els regidors i les persones que col·laboren amb nosaltres.

Un dels èxits d’estes dos legislatures ha sigut aconseguir convivència i normalitat; Vinalesa

va passar uns anys on les discrepàncies es traslladaven al carrer”

Vinalesa manté una composició política municipal molt ajustada, amb cinc regidors del PSPV-PSOE, cinc del PP i Compromís com a força decisiva. Com valora la salut de la política local?

Abans hi havia més tensió política. Vinalesa va passar uns anys en què les discrepàncies es traslladaven al carrer, perquè hi havia qüestions del passat que costava oblidar. Ara crec que un dels èxits d’estes dues legislatures ha sigut aconseguir convivència i normalitat. Veure persones que pensen diferent parlant tranquil·lament, prenent alguna cosa juntes, era impensable fa uns anys. En un moment com l’actual, en què hi ha tanta polarització política, estic especialment orgullós d’això. Quan preparem un discurs o plantegem qualsevol actuació, sempre tenim present la convivència entre les persones. És fonamental, perquè, sense convivència, no hi ha poble.

En política pareix que si no anuncies un projecte nou no estàs fent res; però mantindre els serveis que ja tens també comporta molta faena”

Quin balanç fa de la legislatura actual i quins projectes destacaria?

Hi ha serveis i actuacions que hem de mantindre i reforçar, i això també és important. No necessàriament hem de fer coses noves cada any.  Jo ho explique amb l’exemple d’una casa: no cal comprar una casa nova cada any. Pots pintar-la, canviar alguna cosa i millorar-la, però no necessites començar de zero constantment. En política pareix que, si no anuncies un projecte nou, no estàs fent res. Però mantindre els serveis que ja tens també comporta molta faena.

En serveis socials, intentem reforçar els recursos que tenim. Disposem d’un programa de menjar a casa per a la gent major i hem posat en marxa iniciatives d’envelliment actiu. En urbanisme, hem treballat en la Fàbrica Antiga de la Seda, un edifici històric al qual hem volgut donar valor, però que no és fàcil mantindre perquè l’Ajuntament no disposa de recursos suficients per a esta classe d’immobles. Hem buscat fórmules de col·laboració amb l’empresa que hi ha al costat per a aprofitar els espais i arribar a acords beneficiosos per al municipi. Un altre projecte és la creació d’un aparcament amb unes trenta places en una zona cèntrica, prop de la farmàcia, l’església, el banc i el supermercat. L’actuació ja està licitada i permetrà guanyar places d’estacionament dins del poble. També hem guanyat espai per a les persones en carrers com el Major, i tenim prevista una nova intervenció per a peatonalitzar el nucli antic del barri de Gafaüt, que també està licitada.

Al costat de l’ajuntament hi ha un solar d’uns 1.800 metres quadrats; la idea és construir un edifici de més de 40 apartaments assequibles, pensats sobre tot per a persones majors i joves amb un lloguer que voldríem que no arribara a 400 euros”

Quina situació viu Vinalesa respecte a vivenda?

Tenim diverses actuacions previstes. Hi ha una zona coneguda com la Devesa, dividida en dos sectors, l’11-1 i l’11-2, on es plantegen promocions d’habitatge de protecció oficial. En el sector 11-1 s’ha recuperat el projecte inicial, que preveu 225 habitatges protegits. En el sector 11-2 s’ha plantejat una altra promoció de 300 habitatges de protecció oficial, amb vivendes d’entre un i tres dormitoris. Són projectes que venen de fa molts anys i que han patit diferents dificultats econòmiques i urbanístiques. Fa poc vam portar al ple una proposta per a unificar-ne la planificació, però no va tirar avant perquè Compromís i el Partit Popular hi van votar en contra. En qualsevol cas, continuem treballant perquè estes actuacions puguen desenvolupar-se.

A més, la Fundació Pere Bas, de la qual soc president pel fet de ser alcalde, disposa d’un patrimoni important i té un centre de dia amb seixanta places. Al costat de l’ajuntament hi ha també un solar d’uns 1.800 metres quadrats que podria permetre desenvolupar un projecte d’habitatge. La idea és construir un edifici d’apartaments de lloguer assequible, pensats sobretot per a persones majors i joves. Estem parlant d’uns 40 o 45 apartaments al centre del poble, amb traster i garatge, i amb un lloguer que voldríem que no arribara als 400 euros. És un projecte molt bonic, però encara estem estudiant-lo. Hem parlat amb l’arquitecte municipal i amb l’assessor de la fundació, i estem buscant finançament. La inversió podria situar-se entre els tres i els quatre milions d’euros.

Vinalesa ha de continuar creixent demogràficament?

Vinalesa té un límit clar. Fa 25 o 30 anys que treballem amb una planificació urbanística que protegix l’horta. Al voltant del 90% del nostre terme està ocupat per horta d’alta protecció, i això no ho podem tocar. Les principals possibilitats de creixement són els dos sectors que he comentat abans. També queda una xicoteta zona a l’entrada del municipi, però allí és més difícil arribar a acords amb els propietaris.  Per tant, no podem créixer indefinidament. Hem de respectar l’horta i planificar bé el desenvolupament que encara siga possible. No es tracta de créixer per créixer, sinó de fer-ho amb criteri.

A l’Horta Nord hi ha dos mancomunitats diferents i els grans municipis no estan en cap d’elles. Creu que falta cohesió comarcal?

Sí. Crec que seria positiu arribar a un acord per a treballar tots junts, perquè no té massa sentit que cada municipi vaja pel seu compte quan tenim les mateixes necessitats. Fa poc vam rebre la visita d’una persona de l’Ajuntament de València que està treballant en una iniciativa per a estudiar com es podria estructurar una àrea metropolitana de València. Una de les idees que ens van transmetre és que, si un municipi va a soles a demanar alguna cosa, té menys capacitat de negociació que si ho fa representat per una mancomunitat o per un conjunt de municipis. Els problemes són compartits: serveis socials, carreteres, transport, comunicacions i seguretat. La dificultat és posar-se d’acord i coordinar les diferents administracions, però crec que cada vegada és més necessari mancomunar serveis.

En relació amb el Carraixet, com valora la situació del barranc?

Crec que, en estos temes, de vegades hi ha molta política i massa alarmisme. Quan jo era menut, el Carraixet tenia molta més altura, i considere que és un barranc que està preparat per a assumir un cabal important. Quan vam començar la legislatura, després de la dana, vam tindre una reunió amb representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i altres alcaldes per a traslladar-los les nostres preocupacions. Al final, moltes vegades parlem de sensacions, però els tècnics tenen informes i coneixements que nosaltres no tenim. És cert que, de vegades, les actuacions són complicades perquè afecten diverses institucions i organismes, i això dificulta arribar a acords. Però jo no veig motius per a desconfiar dels tècnics de la CHX.

Les pròximes eleccions municipals s’acosten. Es tornarà a presentar com a candidat a l’Alcaldia?

Jo sempre he dit que dos mandats són prou. Ser alcalde crema i cansa, sobretot si tens una dedicació pràcticament exclusiva. Si t’agrada treballar i tens ganes de fer coses, huit anys poden ser una bona etapa. Però arriba un moment en què també has de pensar si convé continuar. Ara mateix no ho tinc decidit. Dependrà del partit, del grup de persones que m’acompanyen i de com evolucionen les coses. Estic obert a parlar-ne, però encara no hi ha una decisió presa.

Com li agradaria que fora Vinalesa d’ací a deu o quinze anys?

M’agradaria que continuara sent un poble per a les persones, ben comunicat amb València, on la gent puga descansar, tindre serveis i participar en moltes activitats. Quan has aconseguit un bon nivell de qualitat de vida, mantindre’l ja és un esforç important. Cada vegada arriba més gent nova i és normal que, a poc a poc, el poble canvie. Però el que volem és que les persones continuen sentint que viuen en un poble, que hi haja relació entre els veïns i que es mantinga eixe sentiment de comunitat. Eixe és el patrimoni que té Vinalesa, i crec que és el que hem de continuar aprofundint a mesura que passen els anys.