Jesús Borràs: "Faré tots els esforços perquè en 2027 es mantinga un govern progressista; si no, ho passarem molt malament”

Jesús Borràs (APM- Compromís) ha assumit de nou l’Alcaldia de Manises després d’haver liderat el Consistori en les legislatures de 2015-2019 i 2019-2023. Els últims tres mesos ha actuat com a alcalde accidental pels problemes de salut del seu predecessor, Javier Mansilla (PSPV-PSOE), que ha sigut el primer edil durant els primers tres anys de legislatura. Amb una dilatada trajectòria municipal que es remunta a finals dels anys 80, Borràs agafa el bastó de comandament en el tram final de la legislatura gràcies al pacte de govern progressista. En un context marcat pel sanejament de l’economia local, la històrica transformació urbana que suposarà la cobertura de la N-220 o el futur de la ceràmica manisera, Borràs rep a El Periódico de Aquí per a abordar els projectes prioritaris i el rumb polític del municipi.

- Què creu que li aporten les anteriors experiències com alcalde a esta nova etapa?

Precisament, m’aporten això: experiència. Quan vaig haver de substituir l’anterior alcalde, Javier Mansilla, pel problema de salut que va tindre, si no haguera tingut esta experiència m’hauria agafat molt descol·locat. Va tocar assumir la responsabilitat i ho vaig fer. Més o menys hem pogut mantindre una línia continuista del projecte d’estos quatre anys, que és el que ara hem d’acabar. No és una cosa nova. Quan arriba un alcalde nou sempre té una manera diferent de treballar, però l’objectiu que ens vam marcar al principi de la legislatura continua sent el mateix. A més, l’experiència també et dona seguretat. Ara venen totes les festes i ja saps com funcionen les coses, on has d’estar, com has d’actuar... El primer any, quan tot et ve de nou, és molt més complicat.

- Com ha canviat la política manisera en totes estes dècades des que va començar en ella?

Vaig estar quatre anys a l’Ajuntament, del 1987 al 1991. Després vaig passar huit anys fora de l’Ajuntament i el 1999 vaig tornar com a regidor a l’oposició, on vaig estar fins al 2015 quan vaig ser nomenat alcalde per primera vegada. Ha canviat molt, perquè hem passat per etapes molt diferents. Quan vaig tornar, el 1999, ja es notava un desgast del govern socialista. Després va arribar el Partit Popular i es va entrar en una etapa de molt de populisme i de gastar sense massa control. Quan nosaltres vam arribar al govern el 2015 és quan vam començar a posar ordre en molts àmbits: en l’economia municipal, en l’urbanisme... I encara estem acabant de consolidar tot este procés. El canvi ha sigut molt important.

- Amb vosté, Compromís governa dues alcaldies a l’Horta Sud, Manises i Beniparrell, i també té un paper determinant en diversos governs municipals de la comarca. Què creu que li falta al partit per aconseguir més alcaldies en les pròximes eleccions?

Fan falta diverses coses. La primera és continuar treballant molt. De la mateixa manera que vam tindre eixe recolzament que va fer que tinguérem l’Alcaldia de Catarroja o Paiporta en la passada legislatura. I no és que el resultat de 2023 fora roí, però altres forces van créixer més i et deixaren fora. Per això el més important és estar sempre al costat de la gent, escoltar-la i treballar. I també és important que, a nivell autonòmic, la ciutadania torne a confiar en un projecte i en unes persones que treballen de valent. Si això passa, també ajudarà al creixement de Compromís en l’àmbit local.

- Tornant a Manises, des de 2015 el bloc progressista està al govern. Quina ciutat es van trobar i quina hi ha ara?

Jo crec que ens vam trobar una Manises molt desfeta, sobretot a nivell social. El moviment associatiu pràcticament havia desaparegut perquè moltes coses es feien des de l’Ajuntament, quan ha de ser just al revés: l’Ajuntament ha de donar suport perquè siguen les associacions les protagonistes. A més, econòmicament la situació era molt complicada. Hem hagut d’estabilitzar prop d’un centenar de treballadors municipals, pràcticament un terç de la plantilla, a través de més de seixanta processos selectius. Ha sigut un treball enorme, però ha permés donar estabilitat a l’Ajuntament. Després també ens hem trobat amb situacions extraordinàries. Quan acabàvem la primera legislatura i començàvem la segona, va arribar la pandèmia, que ens va condicionar durant dos o tres anys. I, més recentment, també hem patit els efectes de la dana. A Manises els danys en habitatges no han sigut tan greus com en altres municipis, però hem hagut de bolcar molts esforços a ajudar els pobles veïns més afectats. Això ha fet que alguns projectes que teníem previstos s’hagen retardat, perquè molts recursos s’han destinat a esta emergència, cosa que era completament normal.

- Parlant de la dana, com es troba actualment el tram del riu Túria al seu pas per Manises?

S’hi ha treballat molt i el riu està ja prou recuperat. Es van produir molts danys perquè l’aigua va arribar a pujar entre huit i nou metres, una barbaritat. De fet, l’última víctima de la dana que es va localitzar va ser precisament al terme de Manises. Afortunadament, el nucli urbà està prou elevat i això va evitar conseqüències molt pitjors. Encara s’hi continua treballant perquè és una actuació complexa, pero la situació ha millorat molt. 

- Durant els tres primers anys de la legislatura l’Alcaldia ha estat en mans del PSPV-PSOE i ara passa a APM-Compromís. Ha dit que la línia serà continuista, però hi haurà algun canvi?

Evidentment, cada persona té la seua manera de treballar, de parlar amb la gent o d’afrontar els problemes. Però quan existix un pacte de govern hi ha un programa compartit. Hi ha actuacions que ja estan acabades, altres que estan en marxa i altres que començaran ara. Tot això no canviarà perquè forma part d’un acord de govern que vam signar entre els dos partits. Pot haver-hi algun canvi perquè les persones som diferents, però serà un projecte continuista, perquè el projecte de govern està per damunt de les persones.

- Quins són els principals projectes que queden pendents per al que resta de legislatura? Arribaran a completar-se abans de les properes eleccions?

Alguns projectes estan pràcticament acabats, però s’han trobat amb imprevistos. Per exemple, la piscina coberta hauria d’estar oberta des de fa tres o quatre mesos. El problema és que una de les empreses que es va presentar a la gestió va interposar un recurs i això ha paralitzat l’obertura. Estem esperant que el Tribunal Administratiu resolga el recurs perquè, si la resolució és favorable a l’Ajuntament, puguem obrir-la tan prompte com siga possible. També està la plaça Cor de Jesús. Durant les obres van aparéixer restes d’un refugi de la Guerra Civil i això obliga a demanar autoritzacions a la Conselleria, modificar el projecte i el contracte de les obres. Si tot va bé, al setembre podrien reprendre’s i quedarien aproximadament tres o quatre mesos de treball. Pel que fa a la plaça Vicent Barberà, ja tenim més de la meitat de l’obra executada i prompte arribarem al 75%. És una actuació molt important perquè és una zona molt utilitzada per les famílies, amb molts xiquets i xiquetes, i necessitava una reforma profunda. A més, també començarem altres actuacions que probablement acabaran ja en la pròxima legislatura. És el cas de la coberta del pavelló Lluís Vilar. Els diners ja estan consignats, però ara cal licitar l’obra, adjudicar-la i executar-la. És una actuació d’uns sis mesos, així que ocuparà part d’este any i part del següent.

- En quin punt es troben les obres de la N-220?

La part superior està pràcticament acabada i, en la inferior, poden quedar uns tres o quatre mesos. No m’agrada donar terminis perquè després poden sorgir imprevistos. El més important és que, quan el Ministeri va plantejar l’ampliació de la carretera a dos carrils per sentit, nosaltres vam posar una condició molt clara: que la part superior quedara completament coberta. Volíem aprofitar esta actuació per cosir dues parts del poble que, fins ara, només es comunicaven pels extrems. Ara els veïns podran travessar pel centre i, a més, es crearà un espai públic amb zones verdes, bancs i itineraris per a vianants. És una actuació que transformarà completament una zona que abans era poc més que un tall al mig del municipi.

- Té previst tornar a ser el candidat de APM-Compromís a l’Alcaldia de Manises en les pròximes eleccions locals?

Ara mateix no tinc res decidit. Normalment, APM-Compromís tria la candidatura cap a final d’any i encara queda temps. La política està molt convulsa i hi ha municipis que ja han anunciat els seus candidats i altres que encara no. Jo continue treballant com sempre. És una pregunta que molta gent em fa, però hui no puc dir si seré el candidat o no. Hi ha més persones dins del partit que també poden aportar molt i, quan arribe el moment, faré allò que el partit considere millor.

- Comentava vosté que la política està molt convulsa. En els últims anys la dreta ha anat guanyant pes en diferents eleccions. Creu que això també pot afectar els resultats a Manises o les eleccions municipals funcionen d’una altra manera?

Les eleccions locals són diferents, però és evident que la política estatal influïx. Este es un poble mitjà respecte al coneixement de la política local. La gent veu cada dia els debats de televisió, els informatius i tot això acaba tenint un impacte. En un municipi com Manises, on la gent coneix els candidats, esta influència és menor que en unes eleccions generals, però existix. A mi m’agradaria que influïra el mínim possible, tant per a bé com per a mal, perquè crec que la ciutadania hauria de votar les persones i el treball que fan al poble. Al final, qui governa a Madrid marca determinades polítiques, però el dia a dia de Manises depén del treball quotidià de la gent que es presenta.

L’Escola de Ceràmica, el Museu i els artesans han de ser els tres pilars que han de garantir el futur del producte més reconegut de Manises”

- La ceràmica continua sent el gran símbol de Manises. En quina situació es troba actualment el sector? 

Ací la ceràmica es viu sobre tot a nivell dels artesans. Les grans empreses pràcticament han desaparegut. En queda alguna, però amb molt pocs treballadors. Això ja no és la realitat industrial de poblacions com Vila-real o Onda. El futur de la ceràmica de Manises passa per posar en valor l’artesania. En molts tallers treballa una sola persona o dues, però el que elaboren té una qualitat extraordinària perquè és una feina feta a mà, no per màquines. Hem de continuar donant suport als artesans perquè cada vegada en siguen més. També tenim la sort de comptar amb l’Escola de Ceràmica i amb el Museu de la Ceràmica. Crec que estos tres pilars —els artesans, l’Escola i el Museu— són els que han de garantir el futur de la ceràmica a Manises.

- Relacionat amb la ceràmica, enguany s’ha celebrat el primer Ceràmic  Fest. Té vocació de continuïtat?

El nom el vam triar perquè pensàvem que era el que podia atraure més gent. Estem satisfets tant per l’assistència com pel nivell dels artistes que hi van participar. L’any que ve no sé el que farem. Si poguérem, tiraríem endavant el festival perquè el poble necessita que en plenes festes hi haja un espectacle que atraga molta gent i que tinga un nivell.

Manises rep molt poc en compensació pels perjudicis que suporta; l’aeroport beneficia tot el territori, però bona part de les molèsties les assumim nosaltres”

- Un altre tema important per a Manises és l’aeroport. Quina influència té actualment sobre la ciutat?

L’aeroport té una doble cara. D’una banda, és una infraestructura molt important, però també limita molt el creixement de Manises. Ens impedix créixer urbanísticament i també industrialment. Tenim una ubicació privilegiada, amb connexió directa amb el port, Madrid, Barcelona i les principals vies de comunicació. Si no existiren les limitacions derivades de l’aeroport, Manises podria desenvolupar molt més sòl industrial. A més, hi ha un altre problema molt important: el soroll. Nosaltres defensem que s’haurien de limitar els vols nocturns. A l’estiu hi ha molta gent que ha de dormir amb les finestres tancades pel soroll dels avions, i això afecta molt la qualitat de vida. També pense que Manises rep molt poc en compensació pels perjudicis que suporta. L’aeroport beneficia tot el territori, però bona part de les molèsties les assumim nosaltres. La majoria dels passatgers arriben a Manises, pero immediatament agafen el metro, un taxi o un altre transport i se’n van a València. En canvi, el soroll, les limitacions urbanístiques i bona part dels inconvenients es queden ací.

- Respecte a vivenda, queda sòl disponible?

Hi ha sòl urbanitzat disponible, però no és suficient per a donar resposta a la demanda. Això fa que cada vegada que apareix un habitatge, el preu puge. Els joves ho tenen especialment complicat per emancipar-se. Fan falta mesures que depenen sobretot del Govern d’Espanya i de la Generalitat. Cal actuar contra l’especulació i contra aquells grans propietaris que acumulen centenars d’habitatges només per obtenir rendibilitat. Mentre això no canvie, els preus continuaran pujant. I al final qui ho acaba pagant és la gent que necessita un habitatge. Hi ha persones que passen de pagar 500 euros de lloguer a haver de pagar-ne 800 o 900, i això són barbaritats.

- Què pensa quan es diu que Manises és una ciutat dormitori?

No m’agrada sentir-ho, però és una realitat compartida amb moltes ciutats de l’àrea metropolitana de València. Hi ha molta gent que viu a Manises però treballa fora, i això fa que la cohesió com a poble siga més complicada. Dit això, crec que Manises continua tenint una vida associativa molt potent. Només cal veure la quantitat de fallers, les comparses de Moros i Cristians o el nombre d’associacions que hi ha. Tot això demostra que hi ha molta gent implicada en la vida del poble. Però que és una ciutat dormitori? Doncs sí, pero jo no puc evitar que la gent estiga dormint ací i després es vaja a treballar a un altre lloc. Fa quaranta anys la majoria de la gent vivia i treballava al mateix municipi; ara això ha canviat.

- Com imagina la Manises del futur?

M’agradaria que Manises continuara millorant i mantinguera el nivell que té ara. El principal per a mi seria que en el any 2027 tornara a haver un govern progressista a Manises perquè estic convençut que si no fora així i damunt, per desgràcia, a nivell estatal guanyara la dreta; la gent es donaria compte després però ja faríem tard. Vull que la ciutat vaja com ara. Hem pujat un 7% els impostos en 12 anys, que no és una cosa d’estes desavoïtades. Hem estat pagant molt de deute i hem fet un treball molt seriós. Volem que hi haja més actuacions, que el poble estiga més ordenat i que no treballem una miqueta a “el que diguen altres”. Faré tots els esforços per a que l’any 2027 es mantinga un govern progressista. L’alcalde potser del PSPV-PSOE, d’Esquerra Unida, de Podem o de APM-Compromís; però que hi hagen 11 regidors progressistes mínim perquè, si no, ho passarem molt malament.