José Miguel Ferris: "Pel que fa a les nostres competències municipals, anem en bona direcció; el que depén d’altres administracions, no tant”

És divendres 2 d’octubre. L’alerta roja de la nit i la taronja durant el matí obliguen a realitzar esta entrevista de manera telefònica. A l’altre costat del telèfon atén José Miguel Ferris (PP), l’alcalde d’Albal . Més de tres anys després de la seua arribada al poder i huit mesos abans dels pròxims comicis locals, se cita amb El Periódico de Aquí per a conversar sobre l’estat de la reconstrucció del municipi, els reptes en mobilitat i habitatge i el balanç polític de l’actual legislatura, la primera per a ell com a primer edil.

 Quina ha sigut la situació a Albal amb les pluges d’estos últims dies i com s’ha desenvolupat la jornada d’alerta roja?

En línies generals, hem mantingut una certa tranquil·litat, però sempre pendents dels serveis municipals. Hem estat revisant que s’acabara de netejar algun embornal que estava embossat i rematant zones on la brutícia tapava els embuts. Diguem que hem tingut activa la vigilància per part de la brigada d’obres, els serveis de neteja, jardineria i serveis hidràulics. I, per descomptat, des d’Alcaldia hem estat pendents durant tota la jornada d’alerta roja fins al final.

En situacions de pluges intenses com estes, quines són les zones d’Albal que requerixen més atenció?

Albal té un desnivell considerable per a ser un poble pla, de més de metre i mig d’unes zones a altres. Sempre estem més pendents de la zona de la Florida i San Carlos, tota la part baixa que està cap a l’est i que limita amb l’Albufera; amb la gent d’allà sempre tenim una sensibilitat especial. I, d’altra banda, el casc antic, on no hi ha xarxa separativa o la connexió és un poc més precària. Per això estem molt damunt d’eixos desnivells.

Tots els veïns d’Albal saben que ara comptem amb tres milions d’euros més al pressupost que quan vaig començar”

Vosté va arribar a l’Alcaldia el 2023, després de 20 anys de govern del PSPV-PSOE. Què ha canviat a Albal en estos tres anys?

El primer de tot, la neteja. Crec que hem donat un canvi de 180 graus. Hi havia un desorde absolut i l’empresa anterior treballava en unes condicions paupèrrimes, per ser el més suau possible. Des que tenim la nova empresa, Valoriza, juntament amb Aqualia per als serveis hidràulics, s’està fent una tasca fantàstica. Obviament tot és millorable, però el salt de qualitat en el benestar del veí quant als serveis de neteja és molt gran. D’altra banda, hem revitalitzat la vida del poble amb activitats socioculturals i esportives. Hem aconseguit baixar tres punts l’IBI i hem bonificat pràcticament tots els impostos locals. Tots els veïns d’Albal saben que ara comptem amb tres milions d’euros més al pressupost que quan vaig començar, directament al seu servei. A més, hem asfaltat, pintat i reparat molts carrers, rehabilitat el centre històric i atret empreses com Aldi, Florida Universitària o Pavasal. Després de la dana vam haver de reconstruir l’IES Albal amb molta ajuda de la Conselleria d’Educació, i tenim pendent la redacció del centre de salut. Crec que li hem donat un gir molt important i en positiu a la població.

Parlant de la dana, quin va ser l’impacte real al municipi i en quin punt es troba actualment la reconstrucció?

A causa del desnivell que comentava, hi ha una part del poble que va estar menys afectada que una altra, però la dotació del servei públic va acabar perjudicant tota la població. Tots els pobles estem tenint certes dificultats per a arrancar les obres del Ministeri de Política Territorial, ja que hi ha molta inversió a fer. Crec que el Ministeri podria accelerar els mecanismes perquè puguem treure com més prompte millor les obres de reconstrucció. Per la meua part hi ha una col·laboració absoluta.

Si haguera de posar un percentatge al nivell de reconstrucció d’Albal, quin seria?

No m’atreviria a donar un percentatge. Els puc assegurar que els serveis bàsics es donen fins i tot amb major optimització que abans, però hi ha grans nuclis esperant que l’administració reaccione: col·lectors, la Casa de la Cultura, els parcs... El veí, quan ix al carrer, no vol veure una zona verda deteriorada, vol un bon parc i veure que la Casa de la Cultura, que és el nucli on la població es junta i fa pinya, està operativa. Pel que fa a les nostres competències municipals anem en la bona direcció; el que depén d’altres administracions, no tant.

Quines lliçons a nivell local va deixar la dana que s’apliquen hui dia?

Nosaltres vam signar el decret de la dana dels primers i vam convocar el CECOPAL a temps, per la qual cosa vam poder advertir la població amb certa suficiència. Quan hi ha víctimes no es pot dir que les coses es feren bé, però la nostra població va estar segura. La lliçó és que en les posteriors alertes hem sigut capaços d’avisar amb més antelació i tindre els serveis més alerta. I la resposta dels veïns és brutal: quan van declarar l’alerta roja estos dies, no hi havia més de 50 persones pel carrer en un poble de 18.000 habitants. És una actitud modèlica i em sent molt orgullós d’ells.

Existix cert nerviosisme en la població cada vegada que s’activa una alerta meteorològica?

El nerviosisme està per part de tots, inclòs el nostre. Abans açò ho consideràvem pluges normals de setembre i ara ho anomenem alertes i dana. La gent està nerviosa per la incertesa. Les administracions hem de reaccionar amb antelació i fer pedagogia: explicar que pot haver-hi alerta roja i que hui no ploga a Albal però sí a Llombai, i al contrari. La gent està sent molt prudent i es posa a resguard ràpidament.

Més enllà de la dana, quins projectes de legislatura destacaria especialment?

Molts dels projectes que hem enviat al Ministeri ja els teníem programats abans, perquè les zones deteriorades són les mateixes. Porte tota la legislatura darrere de la plaça Fontilles, que és un parc amb moltes possibilitats. El carrer Lauria necessita una finalització urbana digna; la gent està farta d’obrir la persiana i veure camps per podar i fanguers. Volem aprofitar el finançament per a dotar-los d’una bona zona verda. També  crec que hem actuat molt bé en l’atracció d’empreses. L’objectiu és assegurar entorns millors, seguretat, accessibilitat i neteja. Res de grandiloqüències, assumptes absolutament normals i de sentit comú per a qualsevol veí.

Tots eixos projectes estaran acabats abans de les eleccions de maig de 2027?

Alguns sí. Els vestidors del camp de futbol, la gespa de la Balaguera i la renovació de parcs i jardins quedaran tots enllestits abans que acabe la legislatura. Espere que el centre de salut avance a bon ritme, que la Florida Universitària estiga a punt d’acabar d’instal·lar-se i que Pavasal es puga implementar definitivament.

El 2025 va arribar l’estació de Renfe a Albal. Està satisfet amb el servei o cal millorar freqüències?

No estic del tot satisfet, en primer lloc per tot el que va tardar. Sota el nostre govern es va poder desbloquejar, però l’estació està lluny del nucli urbà; si no haguera sigut per la Conselleria de Transports, no tindríem la línia d’autobús que creua Albal i connecta els veïns amb l’estació. Tampoc estic content que ADIF i Renfe no hagen liquidat el conveni pendent. Tenim marge de millora en l’accés a l’estació, on tenim un projecte dana, però necessitem més suport perquè el tren done el mateix servei que a Silla o Catarroja. Som 18.000 habitants, un dels primers 250 ajuntaments d’Espanya i mereixem un respecte per part del Govern i del ministre Óscar Puente.

Pel que fa a la mobilitat comarcal a l’Horta Sud, com es pot millorar la connexió entre municipis sense haver de passar per València?

Gràcies a la Conselleria  de Transports hem aconseguit connectar Albal amb Torrent, Picanya i Paiporta, cosa que abans era impossible ja que només podíem anar cap als pobles del Camí Reial de Madrid. Amb la zona oest encara estem més allunyats, però cal reconéixer l’esforç de la Conselleria en crear línies noves. Primer agraïment, després reivindicació; però pas a pas.

El que no vull és que els joves i els fills dels nostres veïns hagen de marxar a pobles més allunyats perquè no poden pagar-se un habitatge ací”

L’habitatge és la gran preocupació social. Té Albal marge de creixement o espai per a construir?

Som dels pocs pobles pegats a València que encara tenim bastant marge per a construir, sobretot a la zona nord i a la part baixa. Hi ha una falta d’oferta generalitzada que està pujant els preus de manera estratosfèrica a tota l’Horta Sud. Nosaltres estem col·laborant amb la Conselleria de Vivenda per a dur a 40 vivendes de protecció pública (VPP) en l’avinguda Padre Carlos Ferris. Serà construcció industrialitzada, amb mòduls que vindran des d’Alberic, i la clau serà orientar-les a un lloguer raonable per als veïns.

Això pot ser decisiu perquè Albal siga dels municipis que més cresca en el futur? Altres municipis veïns no tenen més espai...

El nostre Pla General estima una població de 25.000 habitants. El que no vull és que els joves i els fills dels nostres veïns hagen de marxar, com està passant, a pobles més allunyats com Benifaió o Montserrat perquè no poden pagar-se una vivenda ací. Amb els terrenys municipals que tenim, si tot va bé, en el futur podrem construir moltes més VPP.

Tornant a la política, el govern local del seu municipi està format per PP, Avant Albal i Vox. Ha millorat o ha empitjorat la relació entre els partits respecte a l’inici del pacte?

Ni millor ni pitjor: operativa. Ens dediquem a gestionar. Ells tenen les seues carteres i nosaltres les nostres. Comunique convenientment als meus socis tot el que fem i espere el mateix d’ells. Amb uns em porte millor i amb altres pitjor, però això també em passa amb regidors del meu propi equip. Les relacions personals no són un factor determinant perquè els assumptes isquen avant.

Té pensat tornar a ser el candidat del PP a l’Alcaldia el 2027?

Sí, sense cap dubte. Tinc molta il·lusió per continuar treballant per i per als nostres veïns.

M’agradaria un Albal gran, acabat, amb molts més serveis i més inversió empresarial, però respectant la seua idiosincràsia de poble”

Si fera falta repetir acords per a governar, veuria amb bons ulls revalidar el pacte?

Jo vaig a treballar per guanyar amb la suficiència necessària per a governar amb el meu equip sense dependre de ningú. Si no ocorre, quan vegem els resultats en parlarem, però jo no treballe per a fer pactes, treballe per a governar amb una majoria suficient.

Quin missatge els envia als veïns perquè tornen a confiar en el seu projecte?

Només un missatge d’agraïment. Per a mi és un honor treballar per a ells i ho continuaré fent les 24 hores dels 7 dies de la setmana. Qualsevol veí sap que em pot escriure directament per a plantejar-me dubtes o queixes i que sempre responc i done la cara. Estic al seu costat, ni davant ni damunt d’ells.

Si mirem a llarg termini, d’ací a 10 o 12 anys, quin Albal li agradaria trobar-se? I es veu com a alcalde aleshores?

M’agradaria un Albal gran, acabat, amb molts més serveis i més inversió empresarial, però respectant la seua idiosincràsia de poble. No podem permetre desdibuixar-nos com ha passat en altres localitats on el centre històric i la cultura han quedat en minoria. I sobre si seré alcalde... els tres anys que portem han sigut tan intensos que no faig pronòstics a llarg termini. Només dic que, estiga molts o pocs anys, la meua família, amics i veïns poden tindre la seguretat que treballaré de manera incansable pel benestar de tots.