Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El balanç de criminalitat del primer trimestre de 2026 publicat pel Ministeri de l'Interior reflectix una evolució molt desigual entre els municipis valencians de més de 20.000 habitants. Mentre algunes localitats han aconseguit reduir les infraccions penals respecte al mateix període de 2025, altres registren increments molt significatius, fet que evidencia realitats molt diferents segons cada territori.
La seua principal utilitat és que permet establir una comparació homogènia entre municipis tant a través de la taxa de criminalitat per cada mil habitants com de la seua evolució respecte al mateix període de l'any anterior. Este indicador elimina l'efecte del volum poblacional i oferix una imatge més precisa de la incidència real de la delinqüència en cada territori, mentre que la variació percentual permet conéixer quines localitats han aconseguit reduir les infraccions penals i quines han experimentat un increment. En este sentit, les dades del primer trimestre de 2026 situen la Comunitat Valenciana amb una mitjana de 12,57 infraccions penals per cada mil habitants, mentre que la mitjana estatal és de 11,98 i la provincial de 13,54.
Pujades significatives
Entre les pujades més destacades apareix Aldaia, on la criminalitat augmenta un 79,7%, el major increment de tots els municipis analitzats. També experimenten fortes pujades Picassent, amb un 45,6% més d'infraccions; Requena, amb un 29,2%; i Xirivella, amb un 20,9%. A estes xifres se sumen els increments de Quart de Poblet (20,1%), Algemesí (19,8%) i Alfafar (19,5%). Es tracta de variacions molt superiors a la mitjana del conjunt dels municipis valencians, la qual cosa posa de manifest una evolució especialment negativa d'estes localitats durant els tres primers mesos de l'any.
Zona mitjana
En un escaló intermedi se situen ciutats com Sil·la (+12,3%), Sagunt (+11,5%), la Pobla de Vallbona (+10,1%) o Oliva (+9,9%), mentre que Alzira registra una pujada del 8,2% i Carcaixent del 6,6%. Altres localitats presenten variacions més moderades, com Alaquàs (+5,1%), Catarroja (+3,4%), València (+3,0%), Mislata (+2,7%) o Cullera (+1,6%). Encara que estos increments són inferiors als dels municipis que encapçalen el rànquing, també reflectixen una evolució a l'alça de la criminalitat respecte al primer trimestre de 2025.
Reduccions de criminalitat
Per contra, diverses ciutats aconseguixen reduir la criminalitat respecte al primer trimestre de 2025. El descens més important correspon a Alboraia, amb una baixada del 31,5%, molt per damunt de la resta i convertint-se en el municipi amb millor evolució de tots els analitzats. També disminuixen les infraccions a Sueca, amb un -8,1%, així com a Manises (-5,5%), Llíria (-5,0%), Xàtiva (-4,4%), Riba-roja de Túria (-3,5%) i Torrent (-3,2%). Finalment, Paiporta(-0,8%) i Gandia (-0,4%) mantenen una evolució pràcticament estable, però també en sentit descendent.
Estes dades evidencien que, malgrat l'increment registrat en alguns municipis, també hi ha localitats que han aconseguit revertir la tendència i reduir el nombre d'infraccions penals.
Cinc grans municipis de l'Horta Nord
Si s'analitzen únicament els grans municipis de l'Horta Nord, les diferències encara són més evidents. Moncada és la localitat que registra un increment més important de la comarca, amb una pujada del 28,6% respecte al primer trimestre de 2025, molt per damunt de l'augment registrat a Paterna, que se situa en el 2,9%. En l'extrem oposat, Alboraia protagonitza el comportament més favorable de tot el conjunt analitzat, amb una reducció del 31,5% de les infraccions penals. També presenten una evolució positiva Puçol, que disminuix la criminalitat un 8,1%, i Burjassot, amb una baixada del 7%. El comportament desigual d'estos cinc grans municipis de l'Horta Nord demostra que no existix una tendència comuna dins de la comarca, sinó que cada localitat respon a una realitat pròpia.
Només 12 municipis de tota la província de València aconseguixen reduir la criminalitat el 2025.