Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Les tradicions no només formen part de la nostra història; també són una manera de mantindre viva la memòria d'aquells que contribuïren a construir les nostres institucions culturals. No obstant, massa a sovint deixem que desapareguen costums carregades de simbolisme, sense reparar en lo que representen. Això és precisament lo que ha ocorregut en la rosa de Museros en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Des de la seua creació, en 1879, per Lo Rat Penat, els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, s'han convertit en el certamen lliterari més antic i prestigiós dels que se celebren en llengua valenciana. El seu màxim guardó, la Flor Natural, sempre ha segut molt més que un premi poètic. Durant molts anys també fon el símbol d'una tradició íntimament lligada a la figura de Teodor Llorente Olivares.
El poeta més destacat de la Renaixença Valenciana, fundador i director de Las Provincias, soci fundacional de Lo Rat Penat i segon president de l'entitat, passava llarcs estius en la seua casa de Museros. Aquell entorn d'horta i tranquilitat inspirà algunes de les seues composicions més conegudes i, quan s’instauraren els Jocs Florals en Valéncia, decidí que la Flor Natural fora una rosa tallada del seu propi jardí. D'esta manera, el màxim guardó de la poesia valenciana naixia del mateix lloc d'a on el gran poeta trobava inspiració.
I és que, tradicionalment, el guanyador de la Flor Natural dedicava la seua composició premiada a la Regina i per a simbolisar-ho li entregava físicament una rosa.
La primera edició dels Jocs Florals deixà, ademés, una curiosa coincidència: el propi Teodor Llorente conseguí la Flor Natural de 1879, mentres que la Regina del certamen fon la seua filla, Maria Llorente Falcó
En el pas dels anys, esta tradició desaparegué, encara que Lo Rat Penat sabé recuperar-la en 1942. Baix la presidència de Josep Calatayud Bayà, una representació de l'entitat visità la casa de Teodor Llorente en Museros, a on residia Filomena Bernal Llorente, neta de l'escritor. Els visitants foren obsequiats en una rosa del jardí per a que li fora entregada pel poeta guanyador de la Flor Natural a la Regina del certamen, recuperant-se aixina esta bonica tradició durant els anys següents.
Hui, desgraciadament, aquella costum ha tornat a perdre's. És cert que potser ya no siga possible dispondre cada any d'una rosa del jardí històric de Teodor Llorente, pero això no deuria d'impedir recuperar el seu esperit. A soles seria menester que la Flor Natural fora una rosa cultivada en Museros, en la mateixa terra que inspirà al poeta i d'a on naixqué una de les tradicions més singulars dels Jocs Florals.
No estem parlant d'un simple detall protocolari. Els símbols també construïxen identitat i ajuden a mantindre el fil que unix el present en aquells que nos precediren. Recuperar esta costum seria un homenage a Teodor Llorente, un reconeiximent a l'història dels Jocs Florals i una manera de demostrar que les tradicions només desapareixen quan deixem de donar-los el valor que mereixen.
Per això, seria desijable que Lo Rat Penat estudiara la possibilitat de recuperar esta històrica tradició. No com un eixercici de nostàlgia, sino com un acte de fidelitat a la seua pròpia història i al llegat del poeta que tant contribuí al prestigi dels Jocs Florals.