Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Del 31 d'octubre al 3 de novembre esva celebrar a les platges de Motril (Granada) el XVI Campionat d'Espanya dePesca de Seleccions Autonòmiques de Dames. SandraGómez-Pimpollo Galcerá va aconseguir el primer lloc per equips amb laSelecció Valenciana, es va proclamar campiona individual i serà una de les duesvalencianes que formaran part de la Selecció Espanyola en el Mundial que secelebra a França al setembre de 2020.
Estos èxits esportius són el fermalla dues temporades en les quals també ha conquistat el Provincial de Pesca a laMalva-rosa, el 13 d'abril 2019, i va formar part de la Selecció Espanyola que al'octubre de 2018 va quedar en 4a posició en el Mundial celebrat a Gal·les,encara que empatades a punts amb la tercera classificada.
Però sent aclaparadors, els èxitsesportius no són el més destacat de Sandra. Sobretot si es coneix la seuatrajectòria personal.
Canyaals tres anys
«Alstres anys el meu pare em portava a pescar, amb set anys ja treia mabres i alsquinze vaig quedar tercera en el Open d'Espanya, perquè llavors no hi haviaCampionat d'Espanya», recorda Sandra. «Peròen l'adolescència, coses de l'edat, ho vaig deixar, em vaig dedicar a gaudir dela joventut, em vaig tirar nuvi i vaig estar set anys sense pescar… fins que en2006 vaig tornar perquè sentia que la pesca era el que realment m'agradava».
Va tornar i eixe mateix any es vaproclamar campiona autonòmica.
A partir d’ací no deixa d'acumulartítols provincials, autonòmics inacionals, una competició en la qual ha estat present en els últims onzeanys de manera ininterrompuda «i això queper a arribar al Campionat d'Espanya cal quedar entre els tres primers en elProvincial i entre els set primers en l'autonòmic».
A més, pujar al podi en el Nacionalimplica tindre plaça per al Mundial,alguna cosa que Sandra ha aconseguit en quatre ocasions, encara que només haparticipat en tres: 2014 a França, 2018 a Gal·les i 2020 novament a França.
«Vaighaver de renunciar a anar al Mundial de Sud-àfrica el mes de febrer passat,senzillament per problemes econòmics: no podíem permetre'ns acudir amb el meumarit i els meus tres fills i això que en el treball mai em posen problemes pera anar al Mundial, però són moltes despeses per a nosaltres».
El paradoxal és que a Sud-àfrica,Espanya es va proclamar campiona del Mónper equips… sense Sandra, que va haver de renunciar a participar.
Conciliartreball, família i pesca
Sandra té dues filles i un fill, de 12, 10 i 3 anys. Cada mundial en el qualha participat ho ha fet amb un fill xicotet acompanyant-la, igual que en laresta de campionats, i, a vegades, en primer pla: «a Astúries havia de parar en cada mànega per a donar mamar al xiquet». La pesca no és un esport del qual es puga viure, almenys a Espanya.
Per a acudir al Provincial i al'Autonòmic, les despeses corren per compte de cada competidor. Si arribes alNacional o al Mundial, llavors és la Federació qui es fa càrrec de les despesesde l'esportista.
«Perònomés cobreixen les meues despeses. El meu marit i els meus fills m'acompanyen,però s'han de pagar tot ells i a vegades, com a Sud-àfrica, són tan elevats queno podem permetre'ns anar tots… però ens agrada anar en família a tots elscampionats, de fet, el meu marit era jugador i entrenador de bàsquet i haacabat deixant-ho per a dedicar-se també a la pesca».
I això que Sandra presumeix detindre un cap molt comprensiu,Manolo Cervera, i una empresa que li permet no treballar els dies en què had'acudir a un campionat, la qual cosa a vegades suposa una setmana sencera,perquè cal acudir al lloc del torneig diversos dies abans, provar a diferentshores i prendre les decisions adequades sobre quins aparells utilitzar en cadacas.
«Treballeen Mercadona, en València, i mai m'han posat pegues per a acudir alscampionats, en este sentit tinc molta sort… perquè un campionat per a nosaltresnomés suposa despeses, mai ingressos. No crec que ningú visca d'un esport comla pesca en este país».
Saberllegir la mar
Encara que reconeix que en acudir alCampionat d'Espanya hi ha rivalitat entre totes les esportistes, quan formenpart de la selecció són una pinya iquasi sempre són les mateixes components: cinc competeixen i acompanya lacapitana, per si falla alguna cosa.
Juntes han viscut moltesexperiències, encara que una recorda amb especial afecte: «a Gal·les has de córrer darrere de les marees, són molt vives i en unsminuts l'aigua marxa llunyíssim… has de córrer darrere d'elles amb elsmaterials a coll». Per a ella la clau de tot és «saber llegir la mar».
No pots triar la posició, perquèentres en un sorteig, ni tampoc l'hora ni l'estat de la mar… i tot aixòinflueix. Però sí que pots llegir la mari saber. Saber quins peixos mengen en superfície, quins a meitat i els ques'alimenten en el fons. Saber quins aparells fan falta en cada cas. I sabertriar quin tipus de peix és el que més t'interessa per la quantitat, per lagrandària i pel pes.
«Sempreviatgem a provar uns dies abans del campionat, per a pescar a diferents alturesi distàncies. També provem a diferents hores, especialment a mi m'agrada moltpescar de nit. No es tracta de llançar la canya i esperar, sinó de prendre lesdecisions adequades: el peix gran està més lluny, són gregaris pel que callocalitzar on està el bàndol i, sobretot, has de preparar l'aparell adequat».
Un exemple: a Motril, al novembre,Sandra i el seu pare —que no sols va ser el seu mestre i mentor, tambél'acompanya sempre que pot a les competicions— portaven més de 200 aparells preparats i, malgrattot, cada dia calia canviar detalls i preparar material nou, en funció de comestava la mar. El resultat: dos campionatsd'Espanya, individual i per equips.
«Elfactor sort influeix, però poc. El realment important és saber i prendre lesdecisions adequades: des de motivar al peix amb boies d'olors o amb llums finsa decidir si pesques a 150 metres, com he fet a vegades, o pràcticament pegadaa la platja. I això s'aconsegueix amb l'experiència, amb hores d'entrenament igaudint de la pesca… com jo espere fer durant molts anys. Guanyar un Mundial ésel meu pròxim repte i espere aconseguir-lo en companyia del meu marit i elsmeus fills». Sandra, un admirable exemple deconciliació de la vida laboral, familiar i esportiva.