Amb més de 130 milions d’euros en projectes en marxa i una reducció significativa del deute municipal, l’alcalde de Gandia fa un balanç optimista de la legislatura i assegura que la ciutat afronta una nova etapa de creixement. La transformació del port, el desenvolupament de Sanxo Llop i la diversificació del model econòmic centren una acció de govern que també posa el focus en reptes com l’accés a la vivenda, la mobilitat i la convivència.
—Quin balanç fa fins ara de la legislatura?
—Jo no soc amic dels balanços, els balanços els han de fer els ciutadans. Jo crec que el balanç serà bo. Puc dir que estem fent un treball molt intens que ara tindrà resultat en la part més important de la legislatura, perquè vorem el resultat de les moltes coses que venim treballant i que estem peleant. Però sí puc dir que la ciutat està millor del que estava fa tres anys. La ciutat avança bé, té un rumb. Tenim unes prioritats molt clares, un model d’oportunitats i d’inversions, tenint en compte el lideratge i la capitalitat de Gandia. 130 milions d’euros en marxa, 100 milions d’euros menys de deute en l’Ajuntament.
Som la quinta ciutat de la Comunitat Valenciana –les dades són de la Generalitat, que no són dades nostres– que més empreses està creant i som, per primera vegada, la ciutat de més de 50.000 habitants que lidera la creació de llocs de treball. Les dades són bones, han de ser encara millors. Jo sempre pense que no ens hem mai de conformar ni pensar que tot està fet, al contrari. Hem fet moltes coses i queden moltes coses a fer, però jo crec que quan vinga el moment en què els ciutadans facen el balanç, els podrem dir que Gandia està molt millor del que estava fa quatre anys. I que, sense dubte, està preparada per afrontar una etapa molt bona que permeta que ací es puguen desenvolupar projectes de vida i continuen desenvolupant-se inversions i projectes de ciutat com mai.
—En eixe sentit, parlen de la tercera gran transformació de la ciutat. Quins projectes destaquen en esta gran transformació?
—Com he dit, més de 130 milions d'euros en marxa en projectes. No sols inversions privades, que també, sinó estímul públic. En el nostre capítol d’inversions, el més alt, probablement, des de fa moltes dècades, venen més de 20 milions d'euros enguany. La transformació de Sanxo Llop jo crec que és una de les més importants. Generem un nou sector urbanístic que havia sigut un conflicte per a la ciutat i que, com molts altres problemes heretats, hem solucionat. Sanxo Llop és una inversió que està ja al 70 % d'execució i desenvoluparà en eixe sector no sols equipaments públics –com el Centre de Dia de Diversitat Funcional– sinó també hotels, residències privades, residències per a persones amb problemes de salut mental i altres tipus d'inversions.
Destaque la transformació del port, amb eixa inversió de 6 milions d'euros dels tinglados. I la de més de 14 milions d'euros del CSIC, del Ministeri de Ciència, per a eixe Centre Tecnològic que serà un revulsiu per a altre dels valors troncals de les nostres polítiques públiques, que és diversificar el model productiu. Tenim un excel·lent sector serveis, de turisme i de comerç, però hem d'enfortir el pes de la indústria i el pes de les empreses que ja tenim implantades ací, per exemple del sector tecnològic. I això serà possible en eixe institut, que a més crearà 50 llocs de treball directes en el port tot l'any.
En el nostre capítol d'inversions, el més alt probablement des de fa moltes dècades, venen 20 milions d'euros enguany; la transformació de Sanxo Llop és una de les més importants"
Destaque, per descomptat, el pavelló Gandia Arena, que està ja en l’11% d'execució. Una infraestructura amb finançament públic per a tindre esdeveniments esportius, turístics, musicals, tot l'any. I, a més, ser un complement a l'oferta hotelera de la nostra ciutat i a la destinació turística que som.
I destaque que cada vegada treballem millor la fidelització de nous perfils. I, per descomptat, eixos plans de sostenibilitat turística en el Grau. El mercat del Prado, que ja hem estrenat. I altres inversions amb fons Next Generation, amb projectes europeus, que donen idea de dos coses: l'ambició de ciutat, com deia, amb el rumb i amb les prioritats clares; i després, saber per a què fas eixes transformacions.
Eixes inversions es fan per a consolidar un model urbà de regeneració d’oportunitats i de capitalitat, atraient projectes de vida que ens trien per a viure ací i desenvolupar-se. Seguim creant llocs de treball per a això. I també oportunitats per al sector empresarial, que ens veu confiables per a poder portar ací les seues inversions.
—Què ens pot avançar del projecte de la Marina?
—La Marina és una adjudicació de l'Autoritat Portuària, després d'uns anys de conflicte judicial. Ja han començat les obres, en el mes de gener vam anunciar eixa nova Marina nàutica, que té una execució d’aproximadament un any, si el ritme de l'obra va bé. Del que es tractava era d'un objectiu que jo crec que està complit i que ara ha de desenvolupar-se amb l'execució d'eixes obres. Recuperar per a la ciutat l'esport nàutic, en forma de la infraestructura que no teníem i dels serveis als usuaris d'una branca tan fonamental del nostre turisme com és l'esport nàutic. I que també tindrà un protagonisme molt important en eixa transformació del port, que és complementària a la nova Marina.
—Quins considera que són els principals reptes pendents ara mateixa en Gandia? Si vosté poguera ara solucionar tres problemes, quins serien?
—M'agradaria solucionar el problema de la vivenda. Jo he fet tot el possible i un poc més, anant més enllà de les nostres competències, per a un dels reptes que no és de la nostra ciutat. Crec que és un repte nacional, on hauria d'haver –i és el que a mi m'agradaria com a alcalde– un acord, un pacte entre totes les administracions perquè fora possible concertar polítiques públiques que donaren una solució encara més eficaç de la que estem donant des de l'Ajuntament de Gandia. Que sabeu que som dels pocs ajuntaments que hem fet un pla de vivenda propi.
Està el repte de la mobilitat, però això sí que serem capaços de solucionar-ho amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que aprovàrem recentment.
I un altre on també hem insistit molt és eixe Pla Respecte de millora de neteja i de manteniment de la ciutat. Que incorpora, a més, una part important que a mi m'agrada ressaltar, que és la millora de la convivència a tots els nivells. Per això hem aprovat el finançament de 38 càmeres de videovigilància en la ciutat, un projecte plurianual. I, paral·lelament, eixe Pla Respecte que venim desenvolupant i que també ajuda a la millora, a la convivència i al manteniment de tots els barris. Ajudant a la immensíssima majoria de ciutadans, que tots els dies fa les coses bé.
Estos reptes no els mirem de perfil: els mirem de front, de cara i en la mesura del possible.
—Precisament en la vivenda, l'oposició ha retret la no adhesió al Plan Vive de la Generalitat Valenciana. Quins són els motius?
—El que no volia era adherir-me a un pla que no tinguera fets. Jo crec que anuncis sobren, més en qüestions com la de la vivenda, que pot generar expectatives que són falses. Jo això no ho faria mai per als nostres ciutadans. Jo vaig dir que comprometia l’adhesió al Plan Vive a que la Generalitat fera part de la seua faena, que és edificar en parcel·les que ja tenen la llicència municipal per a construir vivenda, donades en alguns casos des de fa fins i tot dos anys. Que la part de faena que ja havia fet l’Ajuntament es culminara construint les vivendes en les parcel·les que l'Ajuntament té.
Això i un catàleg de parcel·les que jo mateix vaig donar a l'anterior president de la Generalitat, a Carlos Mazón, en la primera reunió que vam tindre. “Ahí té vostè fins a 20 parcel·les municipals on si vol –perquè el nostre problema no és de sòl– pot construir demà vivendes”. I això són fets. Fets són construir vivendes o desenvolupar o executar les polítiques que cada u té en el seu àmbit. L'Ajuntament de Gandia ha fet la seua part de la faena i la corresponsabilitat per a firmar el pla és que la Generalitat fera l'altra part de la faena, que és la que li correspon. Jo no em negue mai a firmar el Plan Vive, tot el contrari. Sóc una persona d’acords. I crec que són precisament acords, i no lio, el que es necessita en qüestions com la vida.
Jo no governe des d'una perspectiva de sigla, no governe des de les trinxeres. Al contrari, jo governe per a tots"
—A nivell de govern municipal, com és la relació amb el soci de govern?
—És bona perquè compartim els valors més importants. Compartim el model de ciutat, el rumb, en les qüestions essencials. Desacords, com en una família, sempre poden haver. Però fins i tot les discrepàncies es pacten. I jo crec que eixe és un model sa de relació. L’honestedat i dir-nos les coses sempre pensant que el primer és Gandia. Hem demostrat que podem governar en moderació, que governem per a tots. Que eixe model de trellat i d’assossec, d'estabilitat i de calma, genera certeses perquè fa possible que continuem creixent i que siguem una institució i un govern confiable. I això passa per tindre també una coalició de govern que funciona i que, a partir de les prioritats que té clares, fa tots els dies la faena per aconseguir els objectius que perseguim: millorar tots els dies la ciutat i les oportunitats i els projectes de vida dels nostres ciutadans.
A partir d'ahí, jo no governe baix una perspectiva de sigla, no governe des de les trinxeres. Al contrari, jo governe per a tots i entenc que moltes vegades això passa per acordar amb els que no pensen com jo o, fins i tot, amb opcions partidàries distinets. Pense que ho he de fer i això no és una traïció a ningú. Ho sap el meu partit, ho saben els meus socis de govern. És la meua forma de fer les coses i això crec que ens allunya de la bronca que vol, permanentment, l’oposició. I, per descomptat, ens allunya de conflictes que mai són bons en cap lloc.
—Si haguera de triar cinc objectius per al que queda de legislatura, quins serien?
—Cinc objectius? Jo en tinc moltíssims. Afortunadament el model de ciutat està en permanent avanç i sempre hi ha coses a abordar. He parlat del model d'inversions, eixe és el primer dels objectius. Les oportunitats de vida dels nostres ciutadans, eixe és el segon dels objectius. El tercer d'ells són les infraestructures. Ahí tenim eixa doble via ja en redacció i eixe protocol d'infraestructures signat amb el Ministeri i també amb la Generalitat. Tan important és la doble via com la CV-60, això ho marcaria com el tercer dels objectius.
Que no s'entenga l'ordre dels objectius com a l'ordre d'importància, tots són importants. Estic destacant els cabdals però ja dic que ne marcaria molts més. Me marcaria també com a un dels objectius el de la mobilitat, que ja l'he abordat abans i ahí tenim eixe Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i eixa concessió del transport públic. Hm de millorar moltíssim el transport públic de la ciutat. Competitivitat, freqüències, horaris, llançadera a l'hospital, pas per tots els barris. I això va en un dels compromisos que jo vaig adquirir en campanya electoral amb els meus ciutadans, que era traure una nova concessió del transport públic. Perquè l'actual ha vençut i ja no dona per a més. I jo crec que és molt el marge de millora en el transport. Tindrem nova concessió esta legislatura.
I també m'agradaria abordar dins dels reptes de ciutat eixe que he comentat de l'ordre i de la convivència, amb noves mesures per a garantir-lo en forma de licitació per primera vegada en la història de 38 càmeres de videovigilància en la nostra ciutat.
I, per descomptat, rematar tota la faena que tenim pendent, que és molta. En volum, ambiciosa. Però realista. Pensem en gran però amb els peus en terra. I donem resultats, que crec que és el més important, sobretot este últim any de legislatura en què vorem fer-se realitat les moltes coses que hem treballat i peleat estos tres primers anys.
—Quina és la situació del nou Centre de Formació Professional?
—Ahí pareix que la voluntat de la Generalitat és licitar. Faig un poc de context. L’Ajuntament de Gandia ha demostrat que en delegació de competències, passant-nos la Generalitat les seues, podíem construir –com hem construït– col·legis nous, reformar tots els col·letges públics i instituts, i actuar fent el Palau de Justícia. Això ha sigut la fórmula de delegació. I eixa era la fórmula amb què anàvem a fer el Centre de Formació Professional.
Com no soc amic dels lios, vaig pactar en la Generalitat Valenciana que, si servia perquè el Centre de Formació Professional es fera, jo accedia a la petició de la Generalitat, que era que els retornava les competències. Però els retornava les competències amb un protocol on marcàvem terminis i compromisos. D'eixos terminis i compromisos, no se n'està complint cap. Però com tampoc soc amic de lios, el que he fet és donar un marge de confiança a la Generalitat perquè, ara que és la responsable de fer el centre, el faça.
La parcel·la és municipal. Si té problemes d'inundabilitat, els salvem, perquè són salvables, no són problemes que generen un impediment. És un bon servei públic per al districte de Beniopa, que el necessita. I, a més, ajuda a eixa diversificació del model productiu de Gandia i a eixa capacitació dels nostres ciutadans. Com? A través d'una formació continuada en totes les etapes de la vida, que permet la flexibilització curricular d'aquells que es volen incorporar a llocs on ens fa falta mà d’obra i a llocs on n'hi ha oficis que necessiten de ciutadans capacitats, siga quina siga la seua edat. Això és el Centre d'FP. La Generalitat diu que complirà. Jo estic convençut que així serà, però la meua obligació és ser igual d’insistent que ho soc amb la resta d'administracions.
—Sent Diana Morant de Gandia, hem de parlar també de política autonòmica. La presència de Morant en el Ministeri és positiva d’alguna manera per al desenvolupament de projectes a Gandia? Servix de pont?
—Absolutament, perquè tindrem un Institut Tecnològic del CSIC que serà punter, pioner, en la Comunitat Valenciana. No n’hi ha altra delegació en tota la Comunitat i serà en Gandia. És una de les majors inversions, pel volum econòmic que té però també pel component que suposa d’atracció del talent, de retenció del talent, que és un altre dels objectius i de les obsessions que tenim. I de transferència d’eixe coneixement en forma de generació d'economia a les empreses de tecnologia o a les empreses que tenim en la nostra ciutat, que totes són punteres i són referents. I que ara tindran un revulsiu més, a banda d’eixa creació de llocs de treball. O siga que sí, la presència de Diana Morant és un revulsiu sempre per a Gandia, per descomptat.
—Parlant ja de les eleccions del 2027. Algunes anàlisis polítiques situen el PSPV per davall del que s'esperava després de la gestió de la dana. Creu que el lideratge de Diana Morant està donant els resultats esperats al partit?
—Sí, jo crec que sí. Crec que Diana Morant té un projecte molt clar de Comunitat Valenciana i mereix la confiança dels ciutadans per a poder-lo dur a terme. Jo soc cada vegada menys amic de donar opinions fora del meu terme municipal. Jo soc alcalde de la meua ciutat. Crec que, a més d'un deure de tranquil·litat i de no pronunciar-me en segons quines coses perquè no són de la meua competència, em correspon intentar opinar el menys possible del que no sé. Però sí que sé que el lideratge de Diana Morantes és un lideratge que mereix la confiança dels ciutadans per a tindre un projecte de Generalitat. Sobretot quan en esta legislatura el govern actual ha demostrat que hi ha coses que no s'han fet bé, no s'han fet gens bé.
Contribuir a no ser un problema i treballar tots els dies per als nostres ciutadans; eixa és la millor campanya que podem fer"
I ho dic jo, que no vaig demanar la dimissió del president quan la dana. Vaig pensar que en eixe moment s'havia de posar al front de la reconstrucció. No ho va fer. Va demostrar que no es podia posar ni tan sols al front de la reconstrucció. I crec que això demostra que hi ha un model de Generalitat que en este moment està esgotat i en segons quines coses, paralitzat. A mi la paràlisi institucional no m'agrada, m'agrada l’efectivitat. I m'agrada també un projecte com el que crec que té Diana, de conéixer el territori, de patejar-lo. En la seua diversitat, en la seua riquesa, en la seua pluralitat. De nord a sud i d'est a oest de la Comunitat. I estic convençut que el podrà dur endavant.
—I pel que fa a l’alcalde de Gandia, revalidarà la seua candidatura de cara a les eleccions del 2027?
—Depén dels ciutadans i ciutadanes. Jo posaré la mateixa passió de sempre, inclús una poca més. La mateixa exigència, molta més dedicació encara, de les moltes hores que ja li dediquem. Perquè la meua passió és Gandia i són els ciutadans i ciutadanes de Gandia, que són el millor estímul per a continuar treballant.
Jo això de la campanya... crec que la millor campanya és la faena diària. No la bronca i el lio en què ens volen clavar altres. Jo no cauré en això, mai. Ni en les provocacions tampoc, a mi no em trobaran mai. I al contrari, per a tindre la mà estesa i portar projectes, inversions i parlar de reptes i d'oportunitats i de problemes dels ciutadans, em trobaran sempre. Eixa és la millor campanya que podem fer els polítics. Contribuir a no ser un problema, sinó al contrari: treballar tots els dies, sense hores, per als nostres ciutadans. Eixa és la millor campanya.
—Està d'acord que Gandia és un bastió del socialisme valencià?
—Això de bastions forma part del llenguatge de la metapolítica. Jo no soc partidari d’eixe tipus d’expressions i d’eixe tipus de llenguatge. Gandia és referent, capdavantera, precisament per una forma de fer les coses. Per un rumb, que en este cas és un rumb de ciutat. Però també, si se’m permet, d'este govern municipal i d'este alcalde. I crec que no ens podem desviar d'eixe rumb. Que hi ha coses a fer? Moltíssimes. Que hi ha moltes fetes? És evident. El resultat és que hui estem molt millor i Gandia ha millorat moltíssim respecte a fa uns anys.
Però també és de veres que, com tots els éssers humans, de vegades ens equivoquem. L’avantatge és que, quan ens equivoquem, ho expliquem, rectifiquem, i en eixe propòsit d’esmena canviem a millor el que no funciona. El mateix per a la política pública. Jo preferisc no vore Gandia com a referent de res, sinó com a exemple de les coses ben fetes i, sobretot, d'un treball compartit. D'aliances entre les empreses, la iniciativa pública i la privada. I els ciutadans i l'administració, els ciutadans i el seu govern, tots junts. Crec que guanyem junts quan treballem junts. I amb ganes i amb esforç, tot en la vida ix.
—Hem començat fent un balanç de la legislatura fins ara. Queda un any fins a les eleccions del 2027. Quines són les prioritats en este any?
—Treballar molt més intensament. Vore el resultat de les moltes coses que hem peleat i, si pot ser, aconseguir-ne de noves per a deixar-les preparades i encarrilades per a la següent legislatura. Un projecte de ciutat no es deté mai, però és de veres que volem un lideratge de Gandia com a capital de la comarca de la Safor, que això és evident. De les comarques centrals, que també és evident. Però com a capital que més inversions, projectes i oportunitats atrau. I això vol dir prosperitat compartida, lideratge, capitalitat reforçada. Amb generositat, respecte a la resta de municipis. I, per descomptat, és un treball que consolidarem en l'últim any. Que és l'últim, però és el decisiu, perquè dona el fruit del que s'ha llaurat tots estos anys.