Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Infraestructures, educació, seguretat, esports, turisme i economia centren una entrevista en què el màxim responsable municipal també parla del seu futur polític
— Primer de tot, quin diria que és el seu major assoliment en esta legislatura?
— Quan vam entrar a l'Ajuntament, el Partit Popular i Sumar, ens vam trobar una situació complicada. No hi havia pressupostos i això feia molt difícil poder posar en marxa qualsevol projecte.
Una de les primeres coses que vam haver de fer va ser aprovar els pressupostos perquè, a partir d'ací, poguérem començar a treballar en tota la resta. La gent ens traslladava al carrer que hi havia moltes coses per fer i nosaltres mateixos, quan vam entrar, ho vam comprovar: hi havia carrers per arreglar, el camp de futbol estava pendent de solucionar-se i hi havia moltes actuacions necessàries que no es podien afrontar sense tindre un pressupost aprovat.
Per tant, diria que l’assoliment més gran ha sigut poder fer front a totes estes coses.
— En infraestructures, quin projecte destacaries d'esta legislatura?
— Si haguera de destacar-ne algun, seria el camp de futbol i el nou institut Francesc Gil.
L'institut era una actuació prioritària. Quan vam arribar al govern municipal estava pràcticament paralitzat; només hi havia un operari treballant. Es tracta d'una obra subvencionada per la Conselleria i vam haver d'anar, reunir-nos i desbloquejar tota la situació perquè feia massa anys i era vergonyós que els alumnes de Canals i dels pobles del voltant estudiaren en barracons.
Afortunadament, vam aconseguir reactivar el projecte.
— Quin projecte t'hauria agradat deixar acabat i encara no ha sigut possible?
— N'hi ha diversos, però sobretot dos.
El primer és la residència, un projecte en què continuem treballant de la mà de la Conselleria. L'altre és el polígon industrial.
Canals necessita créixer en este àmbit perquè el polígon actual és molt reduït. Hi havia un projecte de fa molts anys i ara estem mantenint contactes amb la Conselleria per intentar fer-lo realitat.
És complicat que es puga executar completament abans que acabe esta legislatura, però sí que volem deixar-lo totalment encaminat perquè, governe qui governe en el futur, el projecte puga continuar i Canals dispose finalment del polígon industrial que es mereix.
— Com ha evolucionat econòmicament l'Ajuntament durant esta legislatura?
— El gran repte era tornar a tindre pressupostos, com deia abans.
Quan vam entrar, l'Ajuntament funcionava amb uns pressupostos prorrogats des de l'any 2019. Nosaltres vam arribar al juny i aquell exercici es va haver de continuar amb els mateixos comptes, però l'any següent ja vam aprovar un nou pressupost, crec recordar que a principis de març.
Des d'aleshores hem aconseguit aprovar-los tots en temps i forma, i això ens ha permés planificar millor les actuacions municipals i donar estabilitat a la gestió.
— Pel que fa als serveis bàsics, què s'ha fet en transport i habitatge?
— En matèria de transport tenim un conveni amb la Conselleria que permet traslladar els veïns fins a l'Hospital Lluís Alcanyís i al centre de salut de l'Espanyoleto. És un servei que cal agrair a la Generalitat perquè complementa el servei dels taxis del municipi i facilita molt els desplaçaments.
Respecte a l'habitatge, és una situació complicada, com passa en molts municipis. L'Ajuntament no disposa de sòl propi per poder cedir-lo a iniciatives com el Pla Viu de la Generalitat.
Sí que és cert que molta gent jove està rehabilitant habitatges del nucli antic per poder quedar-se a viure a Canals, però pensem que el gran impuls arribarà quan el polígon industrial siga una realitat. Si aconseguim atraure empreses i generar ocupació, també serà més atractiu per a les constructores promoure nous habitatges al municipi.
Canals va viure una època molt potent industrialment, amb empreses com Ferrys o Rodrigo. Quan aquella activitat va desaparéixer, molta gent va haver de buscar faena fora i també va acabar traslladant la seua residència. El nostre objectiu és recuperar eixa capacitat d'atraure empreses perquè això també genere habitatge i noves oportunitats.
— Pel que fa a la cultura i als esports, què destacaries del treball que s'està fent des de l'Ajuntament?
— En l'àmbit cultural, una de les primeres decisions va ser incrementar les ajudes a les principals associacions del municipi. Era una reivindicació que feien des de feia molts anys entitats com les bandes de música i altres associacions culturals, ja que les subvencions feia molt de temps que no s'actualitzaven.
També hem ampliat l'oferta cultural amb espectacles de primer nivell al Centre Cultural. Estem portant obres de teatre que han passat per Madrid o València i que ara també es poden gaudir a Canals. La resposta del públic és molt bona, amb una gran part dels abonaments venuts i una ocupació pràcticament completa en cada representació.
En l'àmbit esportiu, cal felicitar el regidor perquè ha fet una gran faena. Quan vam arribar, pràcticament només hi havia activitat en el futbol base, una part del bàsquet i la natació. Hui podem dir que gairebé totes les disciplines esportives estan actives.
Hem recuperat el vòlei, amb equips masculins, femenins i categories inferiors; també s'ha impulsat de nou la pilota valenciana gràcies a la inversió de la Diputació en la millora del trinquet municipal.
Això ens ha permés tornar a acollir partides de la Federació de Pilota Valenciana, crear una escola de pilota i portar este esport als centres educatius com a activitat extraescolar.
La veritat és que, en este aspecte, estem molt satisfets perquè s'ha recuperat molta activitat esportiva que el municipi havia perdut.
— També s'ha consolidat el Festifoto...
— Sí. El Festifoto ha celebrat la seua segona edició i és un projecte impulsat per una associació del municipi que ja té repercussió nacional i internacional.
Durant diverses setmanes, Canals rep fotògrafs i artistes de molts llocs, i això ens ajuda a donar visibilitat al poble. Al final, el nostre objectiu és posar Canals al mapa, tant a nivell cultural com esportiu i social.
Sempre ho dic: qualsevol iniciativa que faça vindre gent de fora és positiva perquè permet que coneguen la nostra cultura, la nostra gastronomia i el nostre patrimoni. Tot allò que contribuïsca a promocionar Canals sempre tindrà el suport de l'Ajuntament.
— Les 24 Hores de Futbol també continuen sent una de les grans senyes d'identitat del municipi.
— Sens dubte. Enguany hem celebrat el seu 50 aniversari. Les 24 Hores de Futbol de Canals van ser les primeres que es van organitzar a nivell nacional i continuen sent una cita molt reconeguda.
Per ací han passat futbolistes que després han jugat en Primera Divisió i, durant molts anys, els ojeadors de clubs professionals aprofitaven el torneig per a descobrir nous talents. Fins i tot el periodista esportiu José María García va arribar a retransmetre partits des de Canals.
És un esdeveniment que aporta molt al municipi perquè atrau visitants de molts llocs i dona projecció a Canals arreu d'Espanya.
Esta última edició, la del 50 aniversari, ha sigut tot un èxit, també gràcies al suport de la Diputació de València, la Mancomunitat i, evidentment, de l'Ajuntament de Canals.
— Parlem un poc de les festes del municipi.
— La Fira de Canals és una de les últimes fires que se celebren a la comarca i aprofite per a convidar tota la gent que encara no la coneix a vindre i gaudir-la.
A més, el cap de setmana següent celebrem els Moros i Cristians, una festa que està creixent molt gràcies al treball d'Intercomparses. Des de l'Ajuntament continuarem donant suport a totes aquelles iniciatives que ajuden a fer més gran el municipi també des del punt de vista festiu.
— Quines iniciatives esteu impulsant per a la gent major?
— La gent major és una prioritat. Des de la Regidoria de Benestar Social hem posat en marxa tallers de memòria, caminades saludables, sessions de musicoteràpia i activitats de marxa nòrdica, que compten amb una gran participació.
Tot este treball es coordina amb el centre de salut perquè l'objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones majors. Al final, moltes vegades, mantindre's actius físicament i socialment ajuda també a reduir altres problemes de salut.
A més, de cara a l'any que ve volem incorporar al pressupost el programa EnMoviment, impulsat per la Conselleria, perquè els majors puguen realitzar exercici físic amb un professional especialitzat, com si assistiren a un gimnàs adaptat a les seues necessitats.
— Quins són els principals projectes de futur que té Canals?
— Projectes en tenim molts.
Hem aconseguit habilitar diversos aparcaments gràcies a la col·laboració de propietaris que tenien solars sense ús, però volem anar un pas més enllà i construir un aparcament subterrani a l'avinguda Jaume I.
També continuem treballant perquè la residència siga una realitat i perquè el polígon industrial avance definitivament. Este últim és fonamental perquè, si volem que Canals continue creixent, necessitem atraure empreses. Sense activitat econòmica és molt difícil generar ocupació, ingressos i continuar millorant els serveis municipals.
El polígon ja està en marxa i és una de les grans apostes de futur del govern.
— També hi ha prevista una gran zona comercial en els terrenys de l'antiga fàbrica Ferrys.
— Sí. Parlem d'una superfície d'uns 36.000 metres quadrats on s'instal·laran diferents negocis.
Ja sabem que hi haurà una empresa d'alimentació, una altra gran superfície comercial, un gimnàs i altres establiments que encara estan tancant la seua implantació.
Això suposarà una important dinamització econòmica per al municipi, generarà nombrosos llocs de treball i atraurà visitants de tota la zona, des de la Font de la Figuera fins a la Canal de Navarrés.
Una realitat immediata és també el nou Mercadona, que obrirà les portes el pròxim 31 d'agost al costat de l'antiga fàbrica Ferrys. Esta nova obertura ha sigut també un impuls perquè la resta del projecte comercial avance.
Entre totes estes actuacions es calcula que es podran crear entre cinquanta i setanta llocs de treball. No estem parlant només d'un projecte de futur; les obres ja estan en marxa i el nou Mercadona serà una realitat en poques setmanes.
— Pel que fa a la seguretat, quines mesures s'han pres?
— Hem incrementat la plantilla de la Policia Local amb quatre nous agents i la nostra intenció és continuar ampliant-la cada any.
També hem instal·lat càmeres de videovigilància i de control del trànsit, i continuarem col·locant-ne més per reforçar la seguretat del municipi.
L'objectiu és que hi haja dues patrulles diàries al carrer, una mesura que serà possible conforme es vagen incorporant nous efectius. El que volem és que els veïns i les veïnes tinguen la tranquil·litat de viure en un poble segur.
— En matèria d'educació, quines actuacions destacaries?
— En educació hem millorat la pista del col·legi Vicent Rius i també la del col·legi Calixte III. Fa poc també s'ha licitat la renovació de la pista del col·legi José Mollà, perquè totes elles estaven molt deteriorades i era una actuació necessària.
També vull agrair la implicació de la Conselleria i el treball que hem fet des de l'Ajuntament, perquè quan vam arribar els plans Edificant estaven completament paralitzats.
Parlem de les actuacions al Vicent Rius, al José Mollà i a l'IES Sivera Font, tres projectes molt importants tant en climatització com en millora de les instal·lacions. Era una reivindicació molt esperada pels equips directius, el professorat, les famílies i l'alumnat.
A més, al col·legi Calixte III també s'ha pintat la façana i s'han dut a terme diferents treballs de manteniment. Encara queda pendent actuar sobre el perímetre del centre, però esperem que puga ser una realitat durant el pròxim any.
— I en l'àmbit sanitari?
— La regidora Pepa Juan està fent una gran faena. Des de la Regidoria de Sanitat s'estan impulsant programes com EnMoviment, xarrades de salut i cursos d'alimentació saludable per conscienciar sobre la importància d'una bona alimentació i reduir el consum de productes ultraprocessats.
També hem aconseguit, gràcies a la Generalitat, disposar d'una ambulància les 24 hores del dia. És un servei molt important perquè no només dona cobertura a Canals, sinó també a municipis de la Costera i la Canal de Navarrés.
— Quines actuacions s'han dut a terme a les pedanies?
— Estem treballant de manera constant en totes les pedanies.
A Aiacor tenim preparats dos projectes, valorats en prop de quatre milions d'euros, per millorar el sanejament, la xarxa d'aigua potable i la recollida d'aigües residuals. Ara mateix estem buscant el finançament necessari per poder executar-los.
A la Torreta estem impulsant l'obertura d'un carrer perquè els veïns i les veïnes puguen accedir millor a la zona de la planta del Pi, una reivindicació que feien des de fa temps.
A Torre dels Frares hem millorat la zona d'aparcament i també està prevista la reforma del centre social, amb actuacions al sostre i treballs de pintura.
A més, renovarem els parcs infantils de les tres pedanies i també alguns del nucli urbà que portaven molts anys sense cap intervenció. L'objectiu és que, durant el temps que queda de legislatura, tots presenten una imatge molt millor.
— La conservació del riu Sants és una altra de les apostes de l'Ajuntament?
— Sí. El regidor de Medi Ambient, Ricardo Carbonell, està fent una feina molt important.
Quan vam arribar, Canals també presentava moltes mancances a nivell mediambiental. Sense anar més lluny, feia entre quinze i vint anys que no es realitzava una poda general dels arbres i les palmeres del municipi, i això ja s'ha dut a terme.
Pel que fa al riu Sants, volem impulsar un projecte molt ambiciós per revitalitzar-lo des del seu naixement fins a la desembocadura. La nostra intenció és presentar-lo a convocatòries europees perquè puga obtindre finançament.
És un projecte molt important perquè pensem que un riu com el Sants ha de convertir-se en un dels grans valors naturals de Canals.
— I pel que fa el turisme?
— Sí. Des que Carmina Cardona va assumir la Regidoria de Turisme s'està treballant molt en este àmbit, perquè fins ara pràcticament no existia una estratègia turística.
Volem posar en valor dues grans figures vinculades a Canals. D'una banda, el papa Calixt III, una figura històrica de primer nivell; i, d'una altra, Ricardo Tormo, que és un referent mundial del motociclisme.
Hem mantingut reunions amb la Conselleria de Turisme i continuarem treballant perquè Canals siga coneguda no només per la festa de Sant Antoni, que ja és un referent nacional, sinó també pel seu patrimoni històric i cultural, igual que ocorre amb Gandia o Xàtiva.
— A les xarxes socials també esteu molt actius.
— Sí, i gran part del mèrit és de Sabina i Josevi, que fan una faena espectacular. Hui en dia és molt important que la ciutadania conega tot el que fa l'Ajuntament i les xarxes socials són una ferramenta fonamental.
També vull destacar el paper de Ràdio Canals, especialment per a la gent major que no utilitza les xarxes. Fa més de 35 anys que informa i és possible gràcies al treball dels seus responsables i d'una vintena de col·laboradors que fan una programació molt variada amb espais de cultura, música, esports, cinema i actualitat.
— La joventut també està tenint un protagonisme especial al municipi?
— Sí. Javi Català està fent una molt bona faena des de Joventut. El curs de monitor de temps lliure ha sigut tot un èxit i, de fet, molta gent s'ha quedat en llista d'espera. Esperem poder repetir-lo l'any que ve perquè més joves hi puguen participar.
També estem reformant l'antic retén de la Policia Local, a l'avinguda Vicent Ferri, perquè es convertisca en el nou Centre Jove del municipi.
A més, la biblioteca manté una activitat constant amb exposicions, presentacions de llibres i nombroses activitats culturals durant tot l'any.
— Quin balanç fas del treball de l'equip de govern?
— Crec que totes les regidories estan fent una molt bona faena. Magda, des d'Hisenda, ha aconseguit una cosa fonamental com és aprovar els pressupostos, perquè sense pressupost és impossible que la resta de regidories puguen desenvolupar els seus projectes.
En Urbanisme també s'està notant molt el moviment. Cada vegada hi ha més rehabilitacions al casc antic i s'ha triplicat la recaptació de l'impost de construccions, un indicador clar que el municipi està recuperant activitat.
— El mercat municipal continua sent un referent de Canals?
— Sí. Fa poc ha celebrat el seu 50 aniversari i totes les parades estan ocupades. Molts alcaldes i alcaldesses ens diuen que els agradaria tindre un mercat com el de Canals.
Ara tenim pendent la remodelació de tota la façana exterior perquè l'edifici tinga la imatge que realment es mereix.
— També s'ha recuperat l'alberg de pelegrins.
— Era un servei que estava completament parat i, gràcies al treball de Ricardo Carbonell i Carmina Cardona, s'ha tornat a posar en funcionament.
Tornem a ser un punt de referència del Camí de Santiago, en la ruta del Camí de Llevant. Ens visiten pelegrins de molts països i s'ha adequat l'alberg amb nous llits, una zona pet friendly i un espai per guardar bicicletes.
A més, està situat damunt del mercat municipal, fet que també ajuda a dinamitzar el comerç local, perquè els pelegrins poden baixar a comprar i conéixer el municipi.
— Quin ha sigut el moment més complicat d'esta legislatura?
— Moments complicats sempre n'hi ha. Un dels més difícils és el tema del riu Sants. Estem en un estira-i-arronsa amb els regants perquè, quan posen en marxa els motors, el riu es queda sense l'aigua que li correspon.
Ells tenen un projecte i nosaltres en tenim un altre, que hem elaborat de la mà de diverses associacions del municipi, perquè el que volem és protegir el riu i evitar que es degrade.
— Es planteja presentar-se de nou a l’Alcaldia en les pròximes eleccions municipals?
— La veritat és que, inicialment, no tenia previst tornar a presentar-me. És una decisió que he parlat moltes vegades amb la família perquè dedicar-se a l'alcaldia suposa molt de temps i sacrifici.
En qualsevol cas, no és una decisió que depenga només de mi. També correspon a l'executiva local i a la direcció provincial del partit.
Ara mateix diria que hi ha un 60% de possibilitats que sí i un 40% que no. Si finalment el partit considera que he de continuar i jo també prenc eixa decisió, continuarem treballant per Canals.
Personalment, m'agradaria donar continuïtat al projecte perquè pense que estem en una bona dinàmica. Ho he comentat moltes vegades amb el meu soci de govern, Edu, que a mi m'és igual ser número u que número dos. El que importa és que el projecte continue, perquè la sensació que ens trasllada la gent al carrer és positiva i creiem que encara hi ha molta faena per fer.
El que sí que tinc clar és que, si continue, serà dedicant-me exclusivament a Canals. No contemple altres responsabilitats en institucions com la Diputació. El meu compromís és amb el municipi i és ací on vull continuar treballant.