Carolina Mengual: “és fonamental reduir la burocràcia per facilitar la gestió dels ajuntaments xicotets com el nostre”

En esta entrevista, l’alcaldessa d' El Ràfol de Salem repassa la seua gestió en esta legislatura, dins dels seus dotze anys al govern municipal, i explica els principals projectes impulsats, com les inversions en infraestructures, la millora dels serveis bàsics i el desenvolupament de la Casa de la Música, així com els reptes de futur del municipi.

— Quin diria que és el principal assoliment del seu equip de govern en esta legislatura?

— El principal assoliment del nostre equip de govern en esta legislatura ha sigut l’impuls i l’execució del pla d’inversions, especialment en matèria d’infraestructures. Hem aconseguit finalitzar el pla d’inversions 2022-2023, que era una de les principals preocupacions per qüestions de terminis, i actualment estem desenvolupant el pla 2023-2027. Dins d’este nou pla ja hi ha diversos projectes en marxa, com la millora de camins, la renovació dels jocs de l’àrea recreativa del Carrascalet i, sobretot, l’acabament de la Casa de la Música, el Auditori Municipal. Esta última és l’actuació més important, ja que es tracta d’un projecte per fases que, si tot va bé, permetrà la seua obertura en 2027.

— Quin projecte li hauria agradat completar en este mandat i ha quedat pendent?

— El projecte que m’hauria agradat completar en este mandat i que finalment ha quedat pendent és la Casa de la Música. Es tracta del projecte més important en termes econòmics i també una necessitat per al municipi, però no s’ha pogut finalitzar dins de la legislatura.És una actuació de gran envergadura, d’uns 700.000 euros aproximadament, que s’ha executat per fases. Tot i que està prevista la seua finalització al voltant del 2027, no ha sigut possible arribar a temps per completar-la i posar-la en funcionament durant este mandat. Este edifici no sols serà un auditori amb capacitat per a unes 180 persones, sinó que també inclourà aules per a l’escola de música, de manera que tindrà un ús cultural i educatiu molt important per al municipi.En qualsevol cas, és un projecte pensat a llarg termini. Encara que no s’acabe en esta legislatura, quedarà molt avançat i podrà continuar el seu desenvolupament en els pròxims anys, independentment de qui estiga en el govern.

—Com ha evolucionat la situació econòmica del poble?

—L’evolució econòmica del poble ha sigut positiva en els últims anys.

Des de l’inici de la legislatura hem tingut clar que una de les prioritats havia de ser alleugerir la pressió fiscal sobre la ciutadania, i per això hem treballat en la reducció d’impostos i taxes municipals

En este sentit, s’ha aconseguit reduir l’IBI, eliminar algunes taxes i establir bonificacions per fomentar activitats com l’esport. També s’ha impulsat el “bo comerç”, ja en la seua tercera edició, per tal de dinamitzar el comerç local amb recursos propis de l’Ajuntament.Un altre projecte important ha sigut la gestió dels residus. Hem implantat la separació de la fracció orgànica i la resta, primer com a projecte pilot i posteriorment, des de 2023, de manera generalitzada amb contenidors intel·ligents i sistemes de control mitjançant QR.Gràcies a esta gestió, s’ha pogut reduir el cost de la taxa de residus, situant el municipi entre els que menys paguen de la comarca. A més, s’ha fomentat una millor separació dels residus per part de la ciutadania, amb un alt percentatge de participació.

— Quines actuacions estan impulsant per a millorar serveis bàsics?

— Pel que fa a serveis bàsics com el transport i l’habitatge, s’estan impulsant diverses actuacions per millorar la qualitat de vida dels veïns.En l’àmbit del transport, el municipi disposa actualment d’un servei de taxi gratuït per desplaçar-se al centre mèdic de Gandia. Este servei es va posar en marxa al gener i està especialment pensat per a la gent major o persones que no disposen de vehicle propi, encara que també es pot utilitzar en casos puntuals. És un servei que ha tingut molt bona acollida i que fins i tot s’està valorant ampliar.Cal tindre en compte que els serveis de referència estan repartits territorialment: per a sanitat es va a Gandia, mentre que altres tràmits administratius es fan a Xàtiva o Ontinyent. Això fa que el transport siga un aspecte clau per al municipi, i per això s’han aprofitat subvencions de la Diputació i la Generalitat per reforçar este tipus de serveis.Pel que fa a l’habitatge, és un àmbit més complex. Actualment, el municipi no patix despoblament, ja que manté una població estable i fins i tot en creixement, amb uns 50 xiquets al col·legi i amb arribada de famílies joves que venen a viure al poble. De fet, la venda d’habitatges existents està afavorint esta entrada de nova població.Tot i això, el principal repte és la falta de sòl urbanitzable i l’accés a l’habitatge per part de la gent jove, especialment pels preus actuals del mercat. En este sentit, s’està treballant en el nou Pla General, que ja compta amb una aprovació inicial i que permetrà ordenar el creixement del municipi.Dins d’este planejament, es preveu actuar sobre una parcel·la d’uns 10.000 metres quadrats, que és on es vol focalitzar el futur desenvolupament residencial, encara que este procés serà a mitjà i llarg termini. A més, en relació amb altres serveis bàsics, cal destacar també la millora de l’accés a serveis financers i administratius.

El municipi no havia tingut mai caixer automàtic, però s’ha aconseguit que es puga instal·lar un sistema d’Ofibús, que és un autobús amb caixer i oficina bancària

Este servei permet que, una vegada al mes, els veïns puguen efectuar operacions bancàries i tràmits d’oficina sense haver de desplaçar-se.També a nivell cultural s’està treballant per millorar els serveis, com la compra de llibres actualitzats per a la biblioteca municipal, que tenen molta demanda entre la població.

— Quins projectes s’estan impulsant al municipi per a posar en valor el patrimoni i fomentar el turisme cultural?

— Un dels projectes més importants és el del jaciment arqueològic del Ferro I que ni es fenici ni iber, esta entre mig dels dos i té un gran valor patrimonial. Actualment, s’han iniciat unes obres amb una inversió d’uns 120.000 euros per començar les excavacions i continuar el treball d’investigació.Es tracta d’un espai compartit entre dos termes municipals, ja que aproximadament la meitat del jaciment està al Ràfol i l’altra meitat a Salem. L’objectiu és poder estudiar com vivia la gent en aquella època i recollir tota la informació possible a través de les excavacions, que després es plasmarà en informes tècnics i científics.A més, la intenció és que, una vegada finalitzat el procés d’investigació, el jaciment puga ser visitable i convertir-se en un recurs cultural i turístic per al municipi.A més del patrimoni arqueològic, també s’estan impulsant altres actuacions relacionades amb la cultura, el turisme i la promoció del territori.Un exemple és la ruta ciclovianant que hem creat entre el Ràfol, Salem i Beniatjar, aprofitant els camins agraris. Este projecte s’ha desenvolupat en diverses fases: primer es va fer la senyalització, després l’adequació i millora dels camins, i actualment ens trobem en la tercera fase, que és la senyalització definitiva, que està prevista per a este any. La idea d’esta ruta és fomentar l’esport i els hàbits saludables, però també dinamitzar el territori, ja que permet que la gent vinga amb bicicleta o caminant i al mateix temps puga utilitzar els comerços i restaurants de la zona.A més, a nivell turístic, el municipi també participa en els programes que impulsa la Mancomunitat, amb l’objectiu de promocionar el territori de manera conjunta amb altres pobles.

— Quines són les principals deficiències en serveis bàsics del municipi?

— Les principals deficiències en serveis bàsics del municipi es concentren sobretot en dos àmbits: l’habitatge, que és el que acabem de parlar i el subministrament d’aigua potable. Pel que fa a l’aigua, és un dels problemes més importants, encara que moltes vegades no se li dona la visibilitat que té fins que es produïx una incidència. Actualment, disposem d’un depòsit d’aigua potable molt menut, d’uns 63 metres cúbics, cosa que fa que tinguem poca capacitat d’emmagatzematge.En els últims anys hem patit puntualment interrupcions del servei, aproximadament una vegada a l’any, per diferents motius, com ara incidències en el subministrament o trencaments en la canonada abans d’arribar al depòsit. Quan això passa i el depòsit deixa de rebre aigua, la capacitat es consumix molt ràpidament i el servei es veu afectat.Per este motiu,

S’està treballant en solucions a llarg termini, com l’adquisició de terrenys per poder construir un nou depòsit d’aigua potable amb molta més capacitat, que permeta garantir un subministrament més estable i evitar estes situacions

— Com ha millorat la comunicació de l’Ajuntament amb els veïns en els últims anys?

— Una de les novetats ha sigut el canvi en el sistema de bàndols municipals.Fins fa poc, els bàndols es feien de manera tradicional a través de l’agutzil. Ara, este sistema s’ha digitalitzat recentment, i permet emetre els bàndols directament des del mòbil, gravant-los amb la veu.A més, es poden diferenciar els tipus de bàndols segons la seua importància, de manera que els avisos més rellevants arriben ràpidament a tots els veïns.

— Com es promou la participació ciutadana a través de l’esport i la cultura?

— A nivell d’esport, el municipi oferix una programació bastant completa. Des de la pandèmia s’han impulsat bonificacions per fomentar la pràctica esportiva: les persones que participen durant tot el curs en activitats esportives reben una ajuda de 50 euros, equivalent aproximadament a dos mesos gratuïts. A més, s’ofereixen activitats com pàdel, ioga, pilates i programes per a la gent major com “En moviment”, junt amb tallers de memòria i altres iniciatives de salut.Pel que fa a cultura i festes, el municipi compta amb diverses celebracions destacades com Sant Blai, les festes patronals i la festa del Diví Salvador. També s’ha treballat per dinamitzar l’activitat cultural amb programació estable durant l’any, la possible recuperació de la fireta de Nadal i activitats com titelles, espectacles i excursions per a diferents col·lectius.

— Quines actuacions s’estan duent a terme al municipi en matèria de prevenció d’incendis forestals i gestió de la massa forestal?

— Al municipi comptem amb un pla de prevenció d’incendis forestals i, cada any, sol·licitem subvencions tant a la Generalitat com a la Diputació per poder executar actuacions en este àmbit.Fins ara, les intervencions s’han centrat principalment en la millora de camins i pistes forestals, amb l’objectiu de facilitar l’accés en cas d’emergència i millorar la gestió del territori.De cara al nou projecte, per a la subvenció del 2026, hem demanat poder dur a terme treballs de silvicultura. Encara que no disposem d’una gran extensió de serra —aproximadament unes 90 hectàrees de terreny forestal—, sí que és una zona molt densament poblada de pins i vegetació.La idea és actuar en punts estratègics per reduir la massa forestal, tant arbòria com arbustiva, i així disminuir el risc en cas d’incendi. Es tracta de crear zones que funcionen com a franges de protecció, on el foc puga ser més fàcil de controlar o frenar.

— Quin ha sigut el moment més complicat des que està en el govern municipal?

— El moment més difícil de tota la meua etapa de govern, no només d’esta legislatura, va ser sens dubte la pandèmia de la Covid-19. Va ser una situació molt complicada, inesperada i sense directrius clares, especialment per a un municipi xicotet com el nostre, on no tenim molt de personal i la càrrega administrativa ja és elevada en el dia a dia.A més, esta situació va posar encara més en evidència un problema important que patim els ajuntaments xicotets, com és la burocràcia i el funcionament de les subvencions. En molts casos, la gestió és molt lenta i complicada, i això fa que el treball del dia a dia es convertisca en una “bola” difícil de gestionar. Per això, crec que seria necessari que les administracions superiors reduïren la burocràcia i buscaren fórmules més flexibles, com subvencions bianuals o que s’adapten a tota la legislatura, perquè les lleis les fan les persones i es poden millorar per facilitar la gestió real dels municipis.Malgrat això, també va ser una etapa d’aprenentatge molt important. Durant el confinament vam impulsar iniciatives per ajudar la gent, com un grup de voluntariat per portar la compra a la gent major, missatges diaris al poble amb bandos i dedicatòries, i activitats per mantindre la connexió amb la ciutadania, especialment amb famílies i xiquets.

— Té previst tornar a presentar-se com a candidata a l’Alcaldia en les pròximes eleccions municipals?

— Sí, sí que m’agradaria continuar i tornar a presentar-me a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals.Ara bé, sempre depén també del poble i de la voluntat dels veïns i veïnes, perquè al final el més important és que el projecte continue si la gent així ho considera. En el meu cas, acabe esta legislatura amb 16 anys de gestió.Al final, projectes sempre n’hi ha. Quan mires el poble i les necessitats que té, sempre apareixen noves millores i iniciatives que es poden impulsar. Per això considere que no estem en cap moment estancats, sinó en un procés continu de treball i millora.

— I, per últim, quin missatge li agradaria traslladar als veïns de cara al futur del municipi?

— El missatge que m’agradaria traslladar és que som un poble que té unes molt bones condicions de vida i uns serveis que cal valorar. Evidentment, tot és millorable i res és perfecte, però també hem de ser conscients d’on estem i del que tenim.Crec que és important que la gent valore el poble en el qual viu, perquè tenim un entorn únic, amb cultura, tradicions i una qualitat de vida que s’ha de mantindre i cuidar.En un món cada vegada més globalitzat i també més polititzat, pense que és important deixar una mica de banda eixes tensions i centrar-nos en el fet de viure en un poble tranquil, on es viu bé i sense grans problemes. Eixe és, al final, un dels grans privilegis de viure en un municipi com el nostre.