L’alcalde de Xàtiva repassa els principals reptes i projectes del municipi, amb especial atenció al creixement i a la millora de les xifres d’ocupació en els últims anys. També analitza la transformació econòmica i la potenciació dels serveis públics, així com les principals actuacions en matèria de transport i neteja.
A més, destaca els projectes estratègics de futur, amb especial èmfasi en l’arribada de l’alta velocitat com a gran oportunitat per al desenvolupament de la localitat.
—Quin considera que ha sigut el principal assoliment del seu govern municipal fins ara?
—De la qüestió de la qual podem estar més contents en estos últims anys és del creixement de la ciutat. La ciutat ha anat creixent a poc a poc quant a nombre d’habitants, també quant a activitat econòmica i en la generació d’ocupació. Hem passat dels 28.000 habitants a quasi 30.000 o 33.000.
Tenim les millors xifres d’ocupació dels últims vint anys"
A més a més, és veritat que, a pesar de la crisi global en el comerç al detall, hem sigut capaços de transformar esta font de riquesa en la potenciació dels serveis de la ciutat. Per tant, crec que això és una de les qüestions que al final fa que el conjunt de la societat puga viure millor, que siga una ciutat còmoda per a viure i, sobretot, amb una projecció de futur bastant important.
—Quin projecte li hauria agradat completar i encara seguix pendent?
—Jo crec que tenim dos aspectes en infraestructures sanitàries que són vitals per al futur de la localitat. Un és la renovació integral de l’Hospital Lluís Alcanyís. En l’anterior govern del Botànic hi havia un compromís d’inversió que es va materialitzar en pressupost el 2023 amb més de 20 milions d’euros, però en este moment no s’ha executat.
L’altre és la necessitat de disposar d’un segon centre de salut. Són dos projectes que s’han de portar a terme sí o sí i que transformaran l’assistència sanitària.
—Com avalua la situació econòmica del municipi a l’inici del seu mandat enfront de l’actual?
—Crec que, econòmicament,el municipi ha superat una situació que ve com a conseqüència del canvi de costums en el comerç. És veritat que hi ha factors que no han ajudat, per exemple, el centre comercial situat a 4 km de la ciutat no ha afavorit el desenvolupament del comerç de proximitat ni del centre urbà. Però també és cert que l’economia s’ha anat transformant i s’han anat potenciant altres tipus de serveis i de comerç, fet que ha permés que la ciutat siga pròspera i que tinga unes bones xifres de creació d’ocupació. A més, han millorat notablement les dades d’ocupació entre la gent jove i les dones, cosa que fa que la situació econòmica global de la ciutat siga millor del que era fa deu anys.
—Quines mesures estan prenent per a millorar serveis bàsics com a habitatge, transport o neteja?
—En el cas dels serveis públics que prestem des del municipi en els últims anys, hem incrementat el contracte de neteja que tenim en este moment. Ha tingut un increment econòmic i també un augment tant en personal com en actuacions d’aproximadament un 20 % respecte al que hi havia. També estem potenciant altres serveis. Hem fet un nou contracte de transport públic en l’autobús urbà, amb el qual hem incorporat la línia cap al centre comercial. A més, estem treballant colze a colze tant amb la Generalitat com amb el Govern d’Espanya. Per una banda, la Generalitat Valenciana ha millorat les línies d’autobús de l’entorn de la nostra ciutat. De fet, ara hi ha més línies de les que hi havia en l’anterior legislatura. I el gran repte que tenim com a ciutat és absorbir i ser capaços que una oportunitat històrica, com és tindre l’alta velocitat, tindre l’arribada de l’AVE, puga generar una situació econòmica encara més pròspera de la que tenim en este moment.
—Quins són els projectes estratègics que marcaran el futur de la ciutat en els pròxims anys?
—Bàsicament, jo crec que, en este sentit, hem de ser capaços d’aprofitar l’oportunitat que tinguem en este moment, perquè tinguem una sèrie de condicions que no es donen en altres ciutats.
Nosaltres som la porta d’entrada de l’alta velocitat de les comarques centrals. Som la capital de la velocitat de les comarques centrals valencianes"
No hi ha cap altra ciutat, ni Gandia, ni Alzira, ni Ontinyent, ni Alcoi, que vaja a tindre la possibilitat de tindre una parada d’alta velocitat en el mateix entorn urbà. Sabem que localitats com Villena, inclús Sagunt o Requena, per poder arribar a agarrar l’AVE, s’ha de desplaçar 2 km, 3 km, 4 km, inclús 10 km respecte als nuclis urbans. Nosaltres som l’única localitat de tot el territori valencià que no és capital de la província, que tindrà parada d’alta velocitat en l’entorn urbà. Per tant, això va generar una sèrie d’oportunitats que, a nivell empresarial, a nivell turístic i a nivell de creixement demogràfic, estic segur que serem capaços d’aprofitar i que anem a començar a treballar en eixos projectes estratègics. Nosaltres hem de ser capaços de paquetitzar i parlar amb les empreses que al final són les que porten a terme les diferents línies per a poder paquetitzar i oferir a la gent de Madrid, que vinguen des de Madrid a Xàtiva, que facen visita a la localitat, que dormen ací, que passen un temps i que després se’n puguen tornar a València o que puguen tornar a Madrid. Hem de ser capaços també de generar noves empreses per a les necessitats que tindran estes persones que venen ací i després també de ser conscients que el fet de tindre esta parada facilitarà que vinga gent que decidisca vindre a viure ací, i això urbanísticament també hem de facilitar la construcció, que en els últims dos o tres anys vegem com torna a tindre un pes important en l’economia de la nostra localitat.
Jo crec que hem de parlar també d’altres qüestions que són importants i que van lligades també. Al final, nosaltres també volem que la localitat continue potenciant la promoció cultural, la promoció turística i la defensa del patrimoni. Sens dubte, poder tindre la rehabilitació de Santa Clara i poder tindre un centre Raimon d’activitats culturals que siga un atractiu cultural per a tot el territori valencià, per les característiques que va tindre, sens dubte també és un d’aquells projectes que són estratègics de cara al futur de la localitat, exactament igual que el que hem plantejat en moltes vegades, la necessitat que el nou Palau de Justícia s’ubique en els terrenys de Santa Clara, perquè això canviaria completament també la imatge d’un punt neuràlgic de la localitat com és l’avinguda de Selgas. En definitiva, crec que estratègicament la localitat té molts reptes al davant i que ha assentat les bases per a poder desenvolupar-nos en els pròxims anys.
—La seua gestió recentment ha rebut crítiques en relació amb el funcionament dels ascensors, l’oci nocturn del mercat, entre altres. Què respon als qui qüestionen estes decisions?
—Nosaltres entenem que al final açò partix de diferents circumstàncies, hi ha coses que són a conseqüència de la gestió administrativa. La gestió administrativa té una sèrie de normatives que cada vegada són més estrictes i que t’impedixen fer coses que abans fa 10 o 15 anys eren fàcils.
Si tens un contracte determinat per a fer una sèrie de reparacions i hi ha actuacions que ja no entren dins d’eixe contracte perquè la normativa ha canviat, fins que no es tramita un nou contracte es poden produir retards. Això és com a conseqüència el compliment estricte de la llei. Nosaltres el que no hem fet en 10 o 11 anys que jo porte com a alcalde és incomplir la llei.
Nosaltres no hem tingut ni un sol cas de corrupció, no hem tingut cap denúncia que haja prosperat d’incompliment de normativa, hem sigut absolutament respectuosos"
A més a més, nosaltres, quan entrarem ací en el 2015, el municipi havia patit un escàndol de corrupció que va ser notícia a tots els mitjans de comunicació a nivell nacional. El meu primer any d’alcalde vaig rebre tres vegades a l’UCO de la Guàrdia Civil en este ajuntament per a buscar papers, informes i de més, de casos de suposada corrupció.
Després altres qüestions, per exemple, els veïns del mercat, jo crec que al final ací el més difícil en este moment és el foment de la convivència i és el que les administracions hem d’intentar entre tots, és a dir, que la gent siga capaç de ficar-se en la pell de l’altre i que no siga l’Ajuntament, l’administració pública, la que haja de corregir les actituds dels veïns via policial, perquè nosaltres al final no podem ficar un policia darrere de cada persona i hem d’intentar entre tots també canviar un poquet eixa educació i eixa dinàmica.
—Té decidit si es tornarà a presentar com a candidat a l’alcaldia?
—Sí, és una decisió que vaig prendre fa aproximadament un any, just en el moment en què em vaig presentar com a secretari general de l’agrupació local, ho vaig confirmar, i això va ser, crec que l’estiu passat, aproximadament, i sí, la meua intenció és tornar-me a presentar, crec que encara hi ha il·lusió, encara hi ha ganes, encara sobretot hi ha projectes que han de consolidar-se. Tinc ganes de lluitar, perquè, malauradament, per les diferents circumstàncies en esta legislatura, hem hagut de lluitar molt i de mantenir els nostres criteris d’una manera molt clara, i sobretot perquè jo em sent que en condicions per a poder aportar a esta ciutat, que és en definitiva el que crec que al final hem de tenir tots al cap a la de presentar-nos o d’intentar-nos mantindre este càrrec.
—Per últim, quin missatge t’agradaria deixar als veïns i veïnes de Xàtiva?
—Jo als veïns i veïnes de la ciutat sempre els trasllade el mateix: que hem de sentir-nos ben orgullosos. Faig tot el possible perquè així siga. Xàtiva és una ciutat amb història, amb un gran solatge i amb un pes específic en el nostre territori. Des de l’administració treballem per potenciar eixe orgull xativí, perquè hi ha molts motius per a sentir-se orgullós d’esta magnífica ciutat.