Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Fira d’Agost de Xàtiva és molt més que una cita festiva. Durant sis dies, la ciutat multiplica la seua activitat amb l’arribada de milers de visitants, una major ocupació dels establiments hostalers i un augment del consum en carrers, bars, restaurants i espais comercials. L’impacte de la Fira no es limita al recinte firal, sinó que es trasllada a bona part del teixit econòmic xativí.
Les dades de l’última edició confirmen la dimensió de l’esdeveniment. Un estudi de mobilitat elaborat amb dispositius mòbils anonimitzats va registrar 273.539 visites de persones no residents entre el 14 i el 20 d’agost de 2025, una xifra que no inclou els veïns i veïnes de Xàtiva ni els menors d’edat. Amb estes dades, l’Ajuntament estima que la Fira va superar les 300.000 visites totals durant la setmana de celebració, unes xifres que reforcen l’objectiu municipal d’aconseguir el reconeixement de la Fira d’Agost com a Festa d’Interés Turístic Internacional.
L’afluència de públic té un efecte directe sobre els sectors vinculats al consum. Hostaleria, allotjament, serveis i comerços vinculats a la venda directa afronten uns dies d’intensa activitat, amb més clients i major demanda.
Es reforça L’hostaleria
Un dels sectors que nota més clarament l’arribada de la Fira és l’hostaleria. Restaurants, bars i cafeteries incrementen el volum de treball durant estos dies i molts establiments opten per reforçar les seues plantilles per poder atendre l’augment de clients.
Des d’ADEXA expliquen que la situació és diferent en el cas del comerç. “En el cas del comerç de Xàtiva, la majoria de les botigues aprofiten el mes d’agost per a fer vacances i tanquen durant una o diverses setmanes. Per això, la setmana de Fira no sol ser un període en què els comerços contracten més personal”, assenyalen.
L’associació comercial apunta que els establiments que no estan situats al centre acostumen a tancar majoritàriament, almenys, en horari de vesprada. En canvi, alguns negocis del centre sí que mantenen l’activitat per l’increment de visitants, i fins i tot alguns instal·len paradetes a l’exterior, encara que “això no implica, en general, un increment de la contractació”.
On sí que es produïx un reforç més evident és en l’hostaleria, ja que “sí que reforça les plantilles durant estes dates per a poder atendre l’augment de clients que rep”.
Tradició i artesania
Més enllà del consum en bars, restaurants i establiments locals, la Fira d’Agost també representa una oportunitat per a molts artesans i productors que durant estos dies arriben a Xàtiva per mostrar els seus treballs i comercialitzar els seus productes.
Els carrers firals es convertixen en un aparador d’oficis tradicionals que mantenen viva una manera de treballar basada en la manualitat i l’elaboració pròpia. Els palmitos artesanals, els bastons treballats a mà, la ceràmica, els productes de cuir, els embotits, les olives i altres aliments elaborats de manera tradicional són alguns dels exemples de parades que formen part de la identitat de la Fira i que continuen despertant l’interés dels visitants.
A més de l’activitat econòmica, la celebració manté viva una de les seues tradicions més arrelades: la de firar-se algun detall com a record d’estos dies. Des de ben menuts, moltes generacions de xativins han viscut amb la il·lusió d’escollir algun objecte entre les parades, un costum que forma part de la memòria col·lectiva. Des d’un palmito o un producte artesanal fins a un bastó treballat a mà amb el nom gravat, molts d’estos objectes es convertixen en records personals d’una cita que acompanya generacions. Una tradició que resumix el refrany popular que durant anys s’ha transmés als més menuts: “A la Fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res”.
Per a molts d’estos professionals, la Fira d’Agost suposa una cita marcada al calendari, ja que concentra en pocs dies un gran nombre de persones i els permet donar visibilitat als seus productes davant un públic molt més ampli. A més, estos espais contribuïxen a conservar oficis que, en molts casos, han passat de generació en generació.
La presència d’estos artesans i venedors convertix la Fira en molt més que un espai d’oci: és també un punt de trobada entre tradició i economia, on els oficis més antics troben cada any un aparador per continuar vius.
Visitants de tot el món
L’estudi de mobilitat també mostra l’abast territorial de la Fira. El 58% dels visitants procedien de la Comunitat Valenciana, principalment de municipis de la Costera, la Vall d’Albaida i la Ribera. Entre les localitats amb més presència destaquen Canals, València, Ontinyent, Benigànim, Carcaixent, Alzira, l’Alcúdia de Crespins, Castelló, l’Olleria i la Llosa de Ranes.
A més, un 28% dels assistents arribaren des d’altres comunitats autònomes, mentre que un 13% eren visitants internacionals, amb França, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit com a principals procedències. Una dada que reforça l’objectiu de Xàtiva d’aspirar al reconeixement de la Fira d’Agost com a Festa d’Interés Turístic Internacional.
L’impacte també es deixa notar en les pernoctacions. Durant els dies principals de la celebració es van registrar entre 1.047 i 1.459 pernoctacions diàries de visitants nacionals, una mostra de la capacitat de la Fira per atraure persones que no només passen unes hores a la ciutat, sinó que hi pernocten i generen despesa en diferents sectors.
Una programació per a tots
L’edició de 2026 tornarà a convertir Xàtiva en un gran espai d’activitats amb més d’un centenar de propostes repartides en sis espais escènics. Entre les novetats destaca la incorporació de la plaça Sant Jaume com a nou escenari musical, mentre que espais com la Murta, el Jardí de la Pau, la plaça de la Seu, els Jardins del Palasiet i el CEIP Martínez Bellver mantindran una programació diària.
La Fira del Bestiar, Gastro Rod-Arte i els diferents espectacles culturals completen una oferta que, més enllà de l’entreteniment, funciona com un reclam per atraure visitants i dinamitzar l’economia local.
Així, durant sis dies, Xàtiva convertix una de les seues tradicions més antigues en una oportunitat per generar moviment econòmic, donar visibilitat a la ciutat i reforçar sectors que troben en la setmana firal un dels seus moments de major activitat de l’any.