Ir al contenido principal

GALERIA | Llanera de Ranes fa ballar la pólvora al ritme de 'Chimo' en honor a la seua banda

El piromusical de Pirotecnia Valenciana va posar el colofó a la processó del Crist de la Fe amb un castell dedicat al 125é aniversari de la Unió Musical

DSC07437
La popular marxa mora va marcar el ritme dels efectes pirotècnics en el 125é aniversari de la Unió Musical. / PLÁCIDO GONZÁLEZ
La popular marxa mora va marcar el ritme dels efectes pirotècnics en el 125é aniversari de la Unió Musical. / PLÁCIDO GONZÁLEZ

Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora

Galeria de imatges de la processó del Crist de la Fe i el piromusical de Llanera de Ranes 2026.

Llanera de Ranes va viure este dissabte una de les nits més especials de les seues festes patronals amb la processó en honor al Santíssim Crist de la Fe i un espectacle piromusical dedicat al 125é aniversari de la Unió Musical de la localitat.

Després del recorregut solemne de la imatge pels carrers del municipi, Pirotecnia Valenciana va disparar un castell al ritme de «Chimo», una de les marxes mores més emblemàtiques de la música festera valenciana.

La combinació de música, llum, color i pólvora va servir per retre homenatge a la trajectòria de la Unió Musical de Llanera de Ranes, que enguany celebra 125 anys d’història al costat del poble.

Un castell sincronitzat amb la marxa mora «Chimo»

El castell va estar sincronitzat amb els compassos de «Chimo», obra composta el 1964 pel mestre ontinyentí José María Ferrero Pastor i considerada l’himne oficial de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.

La popular marxa mora va marcar el ritme dels efectes pirotècnics en una proposta concebuda com un reconeixement a totes les generacions de músics que han format part de la banda de Llanera de Ranes.

L’espectacle va unir així dos dels grans elements de la cultura festiva valenciana: la música de banda i la pólvora. El piromusical s’ha consolidat durant els últims anys com una de les cites destacades del programa festiu del municipi i enguany ha arribat a la cinquena edició.

La Unió Musical celebra 125 anys d’història

La Unió Musical de Llanera de Ranes va ser constituïda l’any 1901 per Ricardo Serrano Estrela. Des d’aleshores, la formació s’ha convertit en una de les principals institucions culturals i socials del municipi.

La banda ha commemorat durant este 2026 els seus 125 anys fent música amb diferents activitats dirigides a reconéixer la seua trajectòria i la vinculació mantinguda amb les celebracions populars, les festes de Moros i Cristians i nombrosos municipis valencians.

El castell disparat després de la processó del Crist de la Fe va incorporar ara la pirotècnia a esta celebració, convertint el cel de Llanera de Ranes en un nou escenari per a l’homenatge.

Pólvora elaborada al mateix municipi

L’espectacle va ser obra de Pirotecnia Valenciana, una empresa familiar fundada el 1965 per Manuel Crespo Ortells i establida a Llanera de Ranes.

Actualment, la firma està dirigida per José Manuel Crespo Vidal i disposa al municipi d’unes instal·lacions de més de 8.000 metres quadrats. La seua trajectòria inclou participacions en alguns dels principals esdeveniments pirotècnics de València, així com diversos reconeixements en certàmens estatals.

El vincle local de la pirotècnia va afegir un component especial a una nit protagonitzada pel Crist de la Fe, la banda de música i la pólvora, tres elements profundament relacionats amb la identitat festiva de Llanera de Ranes.

Una de les celebracions centrals de les festes

La festa en honor al Santíssim Crist de la Fe constitueix una de les principals jornades de les festes patronals de Llanera de Ranes, que també reten homenatge a Sant Joan Baptista i la Divina Aurora.

La celebració inclou tradicionalment la missa i la processó solemne de la imatge pels carrers del poble. Enguany, el castell piromusical va convertir el final del recorregut en una celebració doble: la devoció pel patró i el reconeixement a una societat musical que acumula ja un segle i quart d’història.

Sobre el autor

DSC07437
SARA DE LA FUENTE

PERIODISTA

Ver biografía
Lo más leído