Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Ramon Vidal fa un repàs del treball de l’entitat municipalista per la solidaritat, on ostenta la vicepresidència. Actualment formen part del Fons Valencià quasi el 30% dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, els quals des de l’àmbit local es comprometen amb els reptes globals.
—En primer lloc, què és el Fons Valencià per la Solidaritat?
—El Fons Valencià per la Solidaritat és l’associació d’ajuntaments i mancomunitats valencianes que unim esforços per a contribuir a un món més just a través de la cooperació internacional al desenvolupament. Actualment formen part 160 ajuntaments i 8 mancomunitats.
Els ajuntaments som l’administració més pròxima a la ciutadania. Coneixem les necessitats de la gent i sabem que, treballant junts, podem arribar més lluny. El Fons ens permet compartir recursos i experiències per a impulsar projectes que, individualment, serien més difícils d’assumir.
A més, és un espai plural, on municipis de diferents dimensions i sensibilitats polítiques treballem per una mateixa finalitat. Per a mi, representa municipalisme, compromís i solidaritat. Ajudar altres pobles a millorar la vida de la seua gent també és una manera d’entendre la responsabilitat pública.
—Com, quan i on va nàixer el Fons Valencià per la Solidaritat?
—El Fons va nàixer el 28 de novembre de 1992 a Xàtiva, impulsat per onze municipis valencians que van decidir unir-se per a contribuir a la cooperació internacional.
Aquella iniciativa va demostrar que els ajuntaments podien anar més enllà del seu terme municipal i treballar junts per una causa compartida. Des d’aleshores, el Fons ha crescut i s’ha consolidat com la ferramenta del municipalisme solidari valencià.
Hem de valorar la visió d’aquells primers municipis i continuar el camí que van iniciar. El Fons és un projecte col·lectiu que hem de cuidar perquè continue generant oportunitats i contribuint a un món més just.
—Per què és important la cooperació internacional al desenvolupament?
—Perquè totes les persones haurien de tindre dret a viure amb dignitat, independentment del lloc on hagen nascut. No podem acceptar que l’origen determine les oportunitats d’accedir a l’educació, la sanitat o una ocupació digna.
Cooperar no és simplement enviar diners. És treballar amb les comunitats, escoltar-les i reforçar les seues capacitats perquè puguen construir el seu futur.
Vivim en un món connectat, on les desigualtats, els conflictes i el canvi climàtic no entenen de fronteres. Per això, la cooperació és una responsabilitat compartida. A més, ens permet aprendre els uns dels altres i entendre que el progrés només serà realment just si treballem perquè ningú es quede arrere.
—Què és la cooperació internacional al desenvolupament descentralitzada?
—És la cooperació en què participen administracions territorials com els ajuntaments, les mancomunitats, les diputacions o les comunitats autònomes.
Els municipis tenim experiència en àmbits com la gestió dels serveis públics, l’aigua, els residus o la participació ciutadana. Compartir eixos coneixements amb altres governs locals pot ajudar-los a afrontar els seus reptes.
No es tracta de donar lliçons, sinó d’escoltar, compartir experiències i buscar solucions adaptades a cada realitat. El Fons permet que municipis valencians de diferents dimensions i colors polítics participem en projectes internacionals amb suport tècnic i recursos compartits.
Així, fins i tot els ajuntaments poden contribuir a iniciatives que difícilment es podrien assumir individualment.
—Per què és important que els municipis s’impliquen en la cooperació internacional? Què significa el municipalisme globalment solidari?
—Significa entendre que la responsabilitat d’un ajuntament no acaba en els límits del seu terme municipal. Hem d’atendre els nostres veïns i veïnes, però també podem contribuir a millorar la vida d’altres comunitats.
Els problemes globals tenen una dimensió local. Les desigualtats, els conflictes i el canvi climàtic afecten persones de tot el món. Per això, els municipis també hem de participar en les respostes a estos reptes.
Des dels ajuntaments valencians sabem què significa gestionar recursos i prioritzar necessitats. El Fons ens permet sumar esforços amb altres ajuntaments i participar en projectes que, individualment, serien més difícils d’impulsar.
Un poble menut també pot contribuir a generar oportunitats a milers de quilòmetres. Crec que els municipis valencians tenim una gran tradició de treball col·lectiu, i el Fons ens permet portar eixa manera de fer més enllà de les nostres fronteres. Cooperar també és fer municipalisme.
—Com funciona el Fons Valencià per la Solidaritat?
—Els ajuntaments i les mancomunitats sòcies contribuïxen al funcionament de l’entitat i participen en les decisions a través dels seus representants. Els recursos es posen en comú per a impulsar projectes de cooperació internacional, acció humanitària, cooperació tècnica i educació per al desenvolupament.
El treball tècnic és fonamental: cal estudiar les necessitats, coordinar-se amb les contraparts locals, fer el seguiment dels projectes i avaluar-ne els resultats. La cooperació necessita planificació i professionalitat perquè els recursos es traduïsquen en millores reals.
També és essencial treballar amb les comunitats destinatàries i respectar les seues prioritats. El Fons combina la voluntat política dels municipis amb el suport tècnic necessari per a desenvolupar projectes de manera responsable i coordinada.
—Quines àrees de treball té el Fons?
—Una de les principals és la cooperació internacional al desenvolupament, que impulsa projectes per a millorar les condicions de vida i reforçar les institucions locals dels territoris del sud. El Fons realitza a Bolívia, l’Equador i el Salvador projectes basats amb necessitats reals traslladades per entitats locals dels països del sud. En concret treballem en iniciatives de desenvolupament local, promoció socioeconòmica, turisme, igualtat, joventut, participació ciutadana, etc.
També hi ha la cooperació tècnica, que permet compartir coneixements entre professionals i administracions dels ajuntaments socis del Fons i d’entitats locals del sud; l’educació per al desenvolupament i la ciutadania global, que apropa projectes de sensibilització als municipis membres del Fons; i l’acció humanitària, que permet donar resposta a emergències.
Totes estes àrees compartixen una mateixa finalitat: reduir desigualtats, reforçar capacitats i contribuir a un desenvolupament més just i sostenible. No es tracta només de donar una resposta puntual, sinó de crear condicions perquè les millores tinguen continuïtat.
—Quines característiques i peculiaritats té el Fons?
—La seua principal característica és que és una iniciativa municipalista, creada pels ajuntaments i mantinguda gràcies al seu compromís.
Una altra gran fortalesa és la pluralitat. Hi convivim municipis de diferents dimensions, comarques i sensibilitats polítiques. Eixa diversitat ens permet compartir experiències i trobar solucions des de perspectives diferents.
També destaca la capacitat de sumar recursos i coneixements, de manera que tots els municipis poden contribuir independentment de les seues possibilitats.
I cal destacar la voluntat de consens i unanimitat. Això no significa que tots pensem igual, sinó que som capaços de dialogar i posar per davant els objectius compartits. El Fons demostra que es pot treballar conjuntament per damunt de les diferències polítiques.
—Com repercutixen les polítiques de cooperació internacional en els nostres municipis?
—La cooperació contribuïx a construir una ciutadania més conscient de les desigualtats i de les realitats d’altres parts del món. També reforça el compromís dels ajuntaments amb els drets humans, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat.
Formar part del Fons ens permet compartir experiències amb altres administracions i participar en projectes que difícilment podríem impulsar individualment.
De vegades es pregunta què guanya el nostre poble amb la cooperació. Jo crec que guanyem coneixement, una mirada més àmplia i la satisfacció de contribuir a millorar la vida d’altres persones.
Atendre les necessitats locals i cooperar internacionalment són coses compatibles.
Des dels municipis valencians hem de treballar per la nostra gent i, alhora, entendre que formem part d’una societat global.
—Has conegut de primera mà els resultats dels projectes del Fons en països del sud. Quins problemes estructurals tenen i com pot canviar la vida una aportació municipal?
—Conéixer altres realitats de primera mà ajuda a comprendre la importància de la cooperació. En alguns territoris hi ha dificultats d’accés als serveis bàsics, falta d’infraestructures, desigualtats econòmiques o limitacions de les administracions locals.
Cada comunitat té les seues necessitats i prioritats. Per això és essencial escoltar-la i treballar amb les institucions locals perquè siguen protagonistes del seu desenvolupament.
Una aportació municipal pot semblar xicoteta, però, sumada a la d’altres ajuntaments i acompanyada d’una bona planificació, pot contribuir a millorar serveis, facilitar formació o reforçar les institucions.
El més important és generar condicions perquè les comunitats puguen avançar amb autonomia i oportunitats. La solidaritat no es mesura únicament en euros, sinó també en les oportunitats que ajuda a crear. Quan els pobles valencians unim esforços, podem arribar més lluny.
Personalment, he estat a l’Equador i al Salvador, on he pogut veure de primera mà les necessitats d’estos territoris del sud, fent seguiment de projectes del Fons i veient amb els meus ulls com estos, parlant amb contraparts locals i amb persones beneficiàries i xafant terreny, contribuïxen a canviar la vida de la gent.
—Com actua el Fons davant de crisis humanitàries derivades de conflictes o catàstrofes naturals? Quina resposta tenen els municipis valencians?
—Les emergències humanitàries exigixen una resposta ràpida per a protegir les persones i cobrir les necessitats bàsiques. El Fons disposa d’una línia d’acció humanitària i d’emergències que permet canalitzar la solidaritat municipal, i que recentment hem activat pels terratrémols de Veneçuela i Colòmbia o pels conflictes a Gaza i Cisjordània.
És fonamental identificar les necessitats reals i coordinar-se amb les organitzacions que treballen sobre el terreny perquè l’ajuda arribe a qui més la necessita.
Els municipis valencians sabem què significa afrontar una catàstrofe. Quan una població patix una desgràcia, la solidaritat de la ciutadania, les associacions i els ajuntaments es convertix en un suport molt valuós. Eixa experiència ens ajuda a comprendre les dificultats que viuen altres comunitats.
Després de l’emergència, però, també cal recuperar serveis i reconstruir. El Fons permet sumar esforços i coordinar millor la resposta municipal. Davant del patiment humà, no podem mirar cap a un altre costat.
—En què consistixen els projectes d’educació per al desenvolupament i ciutadania global i els de cooperació tècnica?
—L’educació per al desenvolupament i la ciutadania global acosta a la població valenciana les realitats d’altres territoris, explica les causes de les desigualtats i promou valors com el respecte, la igualtat, la sostenibilitat, la pau i els drets humans. Ho fa mitjançant activitats educatives i iniciatives de sensibilització.
La solidaritat també s’aprén. Hem de facilitar informació i espais de reflexió perquè la ciutadania entenga que formem part d’un món compartit. Des del Fons oferim als municipis membres projectes, sense cost, com ara “Ser dona al sud”, “In/sostenible”, “Municipis per la pau”, “Ser del Fons. L’orgull de tot un poble” o “Formant professionals solidaris/àries”.
La cooperació tècnica permet que professionals municipals d’ajuntaments valencians compartisquen experiències amb administracions locals dels països del sud. Els coneixements en gestió pública, serveis municipals o desenvolupament local poden resultar útils en altres contextos, sempre adaptant-los a cada realitat. El Fons materialitza la cooperació tècnica amb el projecte “Especialista municipal voluntari/ària”.
Les dos línies es complementen: una reforça les capacitats de les institucions i l’altra contribuïx a formar una ciutadania més conscient. El Fons permet als municipis participar en estes iniciatives de manera coordinada.
—Es diu que el Fons és un espai de màxima pluralitat i consens. A què creus que és degut?
—Crec que es deu al fet que hem entés que hi ha objectius que estan per damunt de les diferències polítiques. En el Fons convivim ajuntaments amb sensibilitats diverses, però compartim la voluntat de contribuir a un món més just.
El consens no significa que tots pensem igual, sinó que som capaços d’escoltar, dialogar i trobar punts d’acord. La unanimitat en les decisions demostra la importància que donem al treball compartit.
En una societat on sovint es posa l’accent en la confrontació, el Fons és un exemple positiu. Demostra que la pluralitat pot enriquir els projectes i que les diferències no han d’impedir arribar a acords.
La solidaritat no és patrimoni de ningú. És un compromís amb les persones i la igualtat d’oportunitats. Quan tenim clara eixa finalitat, és més fàcil trobar-nos i avançar junts.
—Quin missatge llances als ajuntaments que ja són socis i als que encara no formen part del Fons?
—Als ajuntaments que ja formen part del Fons els diria que continuem treballant junts i que valorem el projecte que hem construït. Cada municipi és important, independentment de la seua grandària. La participació i la implicació dels representants municipals són fonamentals.
Als que encara no en formen part, els convidaria a conéixer la tasca del Fons i valorar la possibilitat d’incorporar-s’hi. Formar-ne part permet participar en la cooperació internacional sense haver de gestionar individualment projectes complexos ni disposar d’una estructura tècnica pròpia.
Un poble menut també pot contribuir a millorar la vida de persones d’altres territoris. A més, el Fons respecta les diferents sensibilitats polítiques: no es demana a ningú que renuncie a les seues idees, sinó que compartisca una finalitat comuna.
La meua crida és clara: sumem més ajuntaments, més voluntats i més esforços. Com més municipis participem, més capacitat tindrem per a enfortir el municipalisme solidari valencià.
—A escala personal, quin vincle tens amb la cooperació internacional i el municipalisme, i què significa per a tu ser vicepresident del Fons?
—Per a mi, el municipalisme és entendre la política des de la proximitat.
Ser alcalde de l’Olleria significa escoltar la gent, conéixer les seues necessitats i treballar cada dia per a millorar el poble.
Eixa manera d’entendre la política encaixa amb el Fons. Hem d’atendre les necessitats de la nostra gent, però també podem contribuir a millorar la vida de persones d’altres territoris.
Ser vicepresident del Fons és un orgull i una responsabilitat. És una oportunitat per a participar en un projecte que demostra que la cooperació internacional es pot construir des dels municipis, amb pluralitat i voluntat d’arribar a acords.
Valore especialment comprovar que persones amb idees diferents poden treballar juntes quan compartixen una finalitat. M’agradaria que cada vegada més ajuntaments formaren part d’esta iniciativa i que continuàrem demostrant la força del municipalisme valencià.
Al final, tots volem que les persones puguen viure dignament, tindre oportunitats i construir un futur millor. Si des dels nostres pobles podem contribuir a fer-ho possible, val la pena continuar treballant junts. Eixa és, per a mi, l’essència de la solidaritat.