Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
L ’alcaldessa de La Llosa de Ranes fa balanç de la legislatura en una entrevista en què repassa les principals actuacions del govern municipal. Entre les fites més destacades, subratlla la compra de l’antic balneari de Santa Anna, una reivindicació històrica per al municipi, i l’impuls del primer centre de dia de la localitat. També posa en valor les inversions realitzades en infraestructures, serveis públics, seguretat, esport i cultura, així com els projectes que continuaran marcant el futur del poble en els pròxims anys.
— Quin diria que és el principal assoliment del seu equip de govern en esta legislatura i per què?
— Sens dubte, la compra de l’antic balneari de Santa Anna. Era un projecte que ja es portava de legislatures anteriors, però culminar-lo va ser molt complicat. Estem parlant d’un paratge de 280.000 metres quadrats i, a més, ho vam haver de gestionar en un context econòmic molt ajustat, complint amb les normes del romanent de tresoreria. Quan ho vam aconseguir va ser un alleugeriment per a tot l’equip de govern i per a la corporació sencera. És un patrimoni molt important per a la Llosa de Ranes, per a la Costera i per als pobles del voltant. També destacaria el centre de dia, que serà el primer del municipi. Fins ara no n’hi havia cap. El que si teníem era un espai cedit a una associació de malalts d’Alzheimer, que continuarà funcionant, però vam detectar que el poble necessitava molt més. Molts usuaris de la Llosa havien de marxar a altres pobles perquè ací no hi havia places. Les obres van començar a principis d’any i està previst que finalitzen a principis del 2027, amb posada en funcionament al llarg d’aquell any. Hem comptat amb una subvenció de més de dos milions d’euros i els terminis s’estan complint.
— Quins altres projectes s’han completat durant la legislatura?
— Hem acabat moltes coses que teníem a mitges. Un nou centre social de 500.000 euros que ja utilitzen els jubilats i ha quedat molt funcional. L’espai jove, que era una necessitat clara. També la coberta d’una pista al poliesportiu. Hem fet una inversió de més de 400.000 euros en sanejament d’aigües potables en dos carrers, que a més millorarà l’estètica del carrer quan acabe. Hem renovat lluminària, instal·la’t càmeres de seguretat als polígons i accessos del poble, canviant la gespa del camp de futbol, plantats arbres... Ara comencem inversions en parcs i jardins i iniciem les obres del trinquet, amb una subvenció de 150.000 euros.
— Hi ha algun projecte que no han pogut completar?
— Sí, l’escola infantil. Teníem el projecte, ho hem peleat molt, però els terminis no han donat per acabar-la en esta legislatura. Sí que podrem començar una primera fase. A més, el tancament de Ditets, el CAI privat que hi havia al poble i al qual l’ajuntament donava suport amb un bo infantil, ha fet més urgent esta necessitat. La caiguda de natalitat ha fet que no pogués subsistir. S’explora la possibilitat que un altre equip en faça el relleu, però de moment no és clar.
— Quines són les principals inversions en infraestructures i serveis que s’han fet o s’estan impulsant?
— Nosaltres el que volem és millorar les zones industrials. De fet, ara hem millorat un polígon amb una subvenció i la idea és continuar treballant en el pla urbanístic i les normes subsidiàries, perquè cal anar encarrilant-ho.També són importants les inversions en sanejament d’aigües potables. Tenim un projecte de més de 400.000 euros en dos carrers que, com et deia abans, quan finalitze, millorarà tant les infraestructures subterrànies com la imatge del carrer.A més, hem invertit en lluminària i ara començarem inversions en parcs i jardins durant el segon semestre, que ja estan en fase de projecte.En instal·lacions esportives, començaran les obres del trinquet amb una subvenció de 150.000 euros, i també hi ha millores en vestuaris, piscina, pavelló i camp de futbol, on s’ha canviat la gespa.També s’ha actuat en la rotonda d’entrada i en l’enllumenat públic, amb millores en fanals.Finalment, estem molt al costat de les associacions del poble, reforçant el seu paper i donant suport a les seues activitats i aniversaris.
— Com ha evolucionat la situació econòmica del poble des de l’inici de la legislatura fins ara?
— Hem sigut molt disciplinats. L’ajuntament està sanejat des del 2017 i hem continuat amb esta política. Tenim una de les taxes d’IBI i de vehicles més baixes de la comarca i hem acabat la legislatura a zero, complint totes les regles de despesa. A més hem millorat serveis: la neteja, la recollida de residus amb el nou model de separació selectiva —que és un canvi important per als veïns, però necessari per a no ser sancionats per Europa—, i hem creat un equip de protecció civil que reforça molt la policia local.
— Quins serveis socials i de salut s’han impulsat?
— Estic molt contenta d’esta àrea. Hem constituït el Consell de Salut i ens hem adherit a la xarxa de salut. Treballem de manera coordinada amb el centre de salut, la farmàcia, les associacions de jubilats com TIRIUS i la regidoria de benestar social per oferir activitats de vida saludable sense que la gent haja de desplaçar-se. És un bon equip que es reunix regularment i la resposta dels veïns és molt bona.
La seguretat també ha sigut una de les línies de treball del govern municipal. Quines actuacions s’han dut a terme?
Hem treballat per reforçar la seguretat del municipi. Hem creat un equip de Protecció Civil que complementa la tasca de la Policia Local i hem consolidat una plantilla estable perquè entenem que la seguretat és una prioritat. També hem instal·lat càmeres als polígons industrials i en diferents punts d’entrada i eixida del poble per millorar el control i la prevenció.
— I en l’àmbit de la joventut i la cultura?
— La joventut és una prioritat. Tenim un equip jove i estem en contacte constant amb ells a través de l’esport i activitats lúdiques, a banda de l’espai jove que hem acabat. En cultura, hem aconseguit la declaració de Festa d’Interés Turístic Provincial per a la Romeria de Santa Anna de l’1 de maig, que és un assoliment molt important. I la Fira de Roders, la fira medieval de novembre, cada any creix més i porta gent de fora a conéixer el poble i la seua història. Les festes d’agost enguany compten amb comissió de festes pròpia, cosa que sempre les fa més grans i especials.
— Com és el teixit empresarial del municipi?
— Estem bastant bé. Tenim una empresa artesana de formatges que s’emporta premis contínuament i ha fet un relleu generacional magnífic, creant molts llocs de treball. Plasvina i Plasbal en el sector del plàstic, molt actives i amb reconeixements recents. Una empresa pionera en la transformació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, que té una plantilla notable i està fent projectes innovadors. La cooperativa agrícola continua funcionant tot i les dificultats del sector. I tenim comerços, forn, restauració... Quasi de tot. La proximitat a Xàtiva també ajuda molt perquè ens retroalimentem mútuament.
— Quina és la situació de l’habitatge al municipi?
— El que veiem és que hi ha moltes cases que ja no volen els hereus. Avui en dia mantenir el patrimoni costa molt, i molta gent que se n’ha anat del poble només torna en vacances. El que passa és que s’estan venent moltes cases deshabitades i les estan restaurant, sobretot al casc antic. Per tant, demanda n’hi ha i d’alguna manera es va redistribuint. De moment no veiem una gran necessitat insatisfeta en este sentit.
— Com gestionen el tema dels animals i les colònies felines?
— Era una aposta que al principi no teníem del tot clara, però ens hem adonat que és necessària. No pots deixar que la gent done menjar a animals fora de casa sense cap control, perquè es reprodueixen molt de pressa. Hem aconseguit establir un control gràcies a un voluntariat, i el resultat ha sigut molt positiu. Igual que amb els escrements dels animals a la via pública hem fet campanyes perquè la gent entenga que el carrer és de tots i que cal cuidar-lo. El mobiliari urbà i els paviments se’n ressentien molt.
— Tenen algun projecte de futur per al balneari de Santa Anna?
— Sí, i és molt engrescador. Ara mateix estem treballant en tots els requisits administratius necessaris per presentar-nos a projectes europeus que puguen finançar la construcció d’un nou balneari. És una feina que no es veu, però hi estem dedicant molts esforços. L’objectiu és que en un futur siga una realitat i que aquell paratge tan especial per a la Llosa torne a tindre vida.
— Com és la situació del transport públic i la mobilitat sostenible al municipi?
— Els usuaris del transport públic són mínims, però lluitem perquè els horaris es complisquen i fins i tot milloren. El problema és que els horaris no estan massa adaptats a les necessitats del comerç de Xàtiva, i com que la Llosa hi és molt a prop, la gent utilitza el vehicle propi. Sí que vam aconseguir una subvenció de transport que vam destinar als estudiants dels instituts de Xàtiva, i m’ha constat que ha funcionat bé, gestionada pels mateixos alumnes. En mobilitat sostenible, ja tenim instal·lats punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a l’entrada del poble i la idea és posar-ne més al centre. I estem negociant amb Xàtiva una via peatonal que connecte ambdós municipis, tot i que el gran repte és travessar el pont del riu Cànyoles. Quan sorgisca l’oportunitat, hi estarem.
— Hi ha alguna novetat en les festes d’agost d’enguany?
— De moment s’està mantenint el programa habitual. Com a novetat, enguany sí que hi ha comissió de festes, després que l’any passat no n’hi haguera, i això ho agraïm molt.
La comissió és fonamental perquè treballa tot l’any, no només durant les festes, sinó també organitzant activitats i recaptant per poder fer unes festes més grans i participatives.
Això fa que hi haja un treball conjunt amb l’Ajuntament i que les festes d’agost es puguen viure amb més intensitat, amb els actes habituals, la música i l’ambient als carrers.
— Es planteja presentar-se de nou a l’Alcaldia en les pròximes eleccions municipals?
— No ho tinc confirmat, però no ho descarte. L’equip està molt a gust i jo també. Ha sigut una experiència de la qual estic contenta de servir al meu poble. Però no és una decisió meua sola, crec en els treballs d’equip i en les decisions col·lectives. Si en les pròximes reunions de partit és la voluntat de tots, el més segur és que diga que sí.
— Quin missatge vol deixar als veïns i veïnes de la Llosa de Ranes?
— Fins ara jo estic molt contenta de la resposta dels veïns i veïnes. La veritat és que no m’ha defraudat ningú, és a dir, tant els que crec que són meus com els que no, i que vull que continue igual, que siga un poble, que encara que hi haja diferents idees polítiques, que hi haja unió, que tot sume, que siguem bons veïns i que la gent, el comportament que ha portat fins ara, continue igual, perquè és el millor per tenir una convivència de poble. I que ací estem a la casa del poble com a representació, però que és la casa de tots i que està oberta, és a dir, la meua agenda per telèfon o qualsevol dia puc quedar i que estem oberts a tot, perquè és un poble menut i tampoc es necessita massa administració per a dir, tinc un problema, vull parlar amb este regidor, vull parlar amb l’alcaldessa, estem les 24 hores, els set dies de la setmana, a la disposició