Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Hi ha pobles que avancen perquè els seus responsables polítics són capaços de dir la veritat, negociar amb transparència i posar l'interés general per damunt de qualsevol altra consideració. I n'hi ha d'altres que viuen instal·lats en el relat. Malauradament, Carcaixent fa massa temps que forma part d'aquest segon grup.
El que ha passat amb els pressupostos de 2026 no és cap sorpresa. Ja ho vam viure en 2024. Primer es construeix un discurs d'urgència: que els pressupostos són imprescindibles, que sense ells el poble queda paralitzat i que l'oposició ha de ser responsable. Durant setmanes es fan declaracions als mitjans apel·lant al consens, però al mateix temps es tanquen les portes a una negociació real amb una part de l'oposició.
Finalment arriba el ple, els pressupostos són rebutjats i, només unes hores després, Compromís anuncia que continua disposat a negociar amb el govern del Partit Popular. Exactament el mateix guió que ja vam veure en 2024.
Cadascú pot extraure les seues conclusions, però costa no pensar que tot forma part d'una estratègia perfectament planificada: escenificar un desacord per mantindre un relat davant dels seus votants i, després, deixar la porta oberta a un acord.
El més sorprenent és que el mateix comunicat de Compromís reconeix que els acords que van permetre aprovar els pressupostos de 2024 no s'han complit. Assenyalen incompliments importants i, malgrat això, tornen a mostrar la seua disposició a continuar negociant. Una contradicció que explica millor que qualsevol discurs la realitat política que viu Carcaixent.
Mentrestant, el poble continua estancat.
Aquesta legislatura s'està limitant, en gran part, a finalitzar projectes que ja venien impulsats per governs anteriors. No estem veient un projecte nou de ciutat, ni una planificació de futur, ni grans iniciatives capaces de transformar Carcaixent.
I quan el govern ha impulsat projectes propis, el resultat tampoc ha sigut bo. El cas més evident és la Cadenera, presentada com una gran aposta de futur i convertida en un projecte ple de problemes, deficiències i dubtes sobre si era realment la prioritat que necessitava el municipi.
Mentrestant, continuen sense resoldre's qüestions que preocupen cada dia als veïns: la neteja viària, el manteniment dels carrers i jardins, la recuperació del Teatre Don Enrique, la millora de les instal·lacions municipals o el suport al comerç i al teixit associatiu.
Carcaixent no es pot permetre continuar mes anys en aquesta situació.
La política no hauria de consistir a construir relats ni a representar teatrillos abans de cada ple important. Hauria de consistir a governar, dialogar amb tots els grups polítics i executar projectes que milloren la vida dels veïns.
Perquè al final el que importa és que Carcaixent deixe de perdre oportunitats.
I això només serà possible quan es deixe arrere la política de l'escenificació i s'aposte per una política basada en la transparència, el diàleg sincer i una gestió eficaç. És això el que necessita Carcaixent per eixir de l'estancament i començar, d'una vegada, a mirar cap al futur.
Es hora que els veïns de Carcaixent obriguen els ulls, analitzen els fets i no es deixen portar pels relats que alguns intenten construir.