Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Fa unes setmanes explicava que la millor manera d'entendre els comptes d'un ajuntament era imaginar-nos qualsevol economia familiar. Perquè, al remat, els diners públics no deixen de ser els diners que aportem entre tots i, igual que passa en qualsevol casa, arriba un moment en què només hi ha dos opcions: gastar més del que s'ingressa i anar empobrint-se a poc a poc, o prendre decisions difícils per recuperar l'equilibri.
Imaginem-nos, novament, aquella mateixa família. Durant dos anys ha hagut d'apretar-se el cinturó. Ha deixat de fer algunes coses que li agradaven, ha ajornat compres, ha reduït gastos i, fins i tot, ha buscat la manera d'augmentar els ingressos. No perquè li fera il·lusió viure així, sinó perquè havia arribat a un punt en què continuar igual significava hipotecar d'una manera molt perillosa el seu futur.
Qualsevol persona que haja acabat de pagar una hipoteca o un préstec important sap perfectament què passa després. No és que, de repent, li toque la loteria ni que es faça rica de la nit al matí. El que ocorre és una cosa molt més senzilla: cada mes deixa d'eixir del seu compte una quantitat important de diners que fins llavors anava destinada al banc. Uns diners que ja no servixen per pagar interessos ni quotes, sinó que es poden destinar a millorar la pròpia casa, ajudar els fills, afrontar imprevistos o, simplement, viure amb una tranquil·litat que feia anys que no es coneixia.
Doncs exactament això és el que acaba de passar a l'Ajuntament de Sueca.
Fa menys de dos anys el consistori devia més de set milions d'euros als bancs. Ara, després d'un període de rigor pressupostari, de reducció del gasto i d'increment dels ingressos, eixe deute pràcticament ha desaparegut.
I això és molt més important del que aparentment sembla. Perquè un ajuntament sense deute no és només un ajuntament que no deu diners. És un ajuntament que recupera recursos que, fins ara, havia de destinar a pagar quotes, interessos i amortitzacions. Uns recursos que, a partir d'ara, podran invertir-se allí on realment fan falta: en millorar els servicis públics, les infraestructures i la qualitat de vida dels veïns.
Els vint mesos d'austeritat que hem viscut no eren un fi en si mateix. No s'han reduït gastos per reduir i au. No s'han pres decisions difícils perquè sí. S'han pres perquè l'Ajuntament recuperara la llibertat de decidir el seu futur. I és precisament ara quan comença la part més interessant.
Si fins ara les suecanes i suecans havien de jutjar este govern per la seua capacitat per posar ordre als comptes públics, a partir d'ara hauran de jutjar-lo per una altra cosa molt més important: per la seua capacitat de transformar eixa bona situació econòmica en millors servicis, millors infraestructures i una millor qualitat de vida.
Gestionar bé no consistix únicament a estalviar. Gestionar bé consistix, sobretot, a saber en què invertir els diners quan ja no s'està ofegat pels deutes.
Igual que qualsevol família, quan acaba de pagar la hipoteca no celebra haver deixat de deure diners; celebra que, per fi, pot començar una nova etapa. Una etapa en què els esforços dels anys anteriors comencen a donar fruits.
I això és, precisament, el que comença ara a Sueca. Ara ja no s'haurà de jutjar a l'actual govern per haver-se apretat el cinturó. Ara se l'haurà de jutjar pel què serà capaç de fer gràcies a haver-se'l apretat.