Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
H
i ha ciutats que es deterioren a poc a poc, com si la brutícia fora pols que cau del sostre. I després hi ha el cas de Sagunt, on la sensació és que la deixadesa ha entrat per la porta gran i s’ha quedat a viure. Les persones que habiten esta ciutat ho saben bé: cada any paguen més per un servei que, lluny de millorar, empitjora a un ritme desesperant. La pujada de la taxa de fem, que ha passat de 52 euros a 111 euros en només un any, és un colp dur per a qualsevol família. I, tanmateix, el que més cou no és pagar més, sinó pagar més per a viure en un entorn cada volta més brut.
La SAG, l’empresa pública encarregada de la neteja i la recollida de residus, ha vist com els seus costos augmentaven de manera notable. Els informes municipals indiquen que la despesa assignada a la recollida de residus i orgànica ha pujat més d’un 21%, i la transferència de residus més d’un 36%. Mentrestant, la ciutat continua acumulant queixes i fotografies que mostren contenidors desbordats, voreres plenes de restes i camins rurals convertits en abocadors improvisats. Sagunt, el Port, Almardà, els Partidors, el Grau Vell… no hi ha barri que se’n lliure. La democràcia, almenys en això, funciona: la deixadesa arriba a totes i tots per igual.
L’Ajuntament ha invertit 2 milions d’euros en la renovació del parc de contenidors, amb més de 1.600 unitats noves. Sobre el paper, la mesura havia de millorar el servei, fer-lo més eficient i facilitar el reciclatge. Però la realitat és tossuda: els nous contenidors no han resolt els problemes estructurals, i la ciutadania continua trobant-se punts de recollida plens, males olors i una imatge urbana que fa vergonya. Si abans la ciutat semblava desordenada, ara sembla directament abandonada.
La contradicció és evident. S’inverteix en contenidors nous mentre els camions de recollida es trenquen, mentre els barris acumulen setmanes de brutícia i mentre la taxa de fem es dispara. La sensació general és que es posen pedaços cars a un sistema que fa aigües per totes bandes. I, mentrestant, les persones que viuen ací continuen pagant, resignades o indignades, però pagant.
La ciutat necessita una resposta valenta, no més fotos, no més anuncis, no més promeses que s’esborren com la pols sobre un contenidor. Cal una gestió que mire de front la realitat i que entenga que la neteja no és un luxe, sinó una condició mínima per a viure amb dignitat. Sagunt no pot continuar sent un espai on la brutícia es normalitza i on la ciutadania paga per un servei que no rep.
Potser és hora de recordar que una ciutat neta no és només una qüestió de pressupost, sinó de voluntat política i de respecte cap a les persones que la fan viva. I ara mateix, eixe respecte brilla per la seua absència.