Añadir El Periódico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El XXVIé Juliol Musical del Puig ha consolidat, un any més, la seua condició de cita imprescindible per entendre cap a on avança la música valenciana. Amb cinc nits de concerts repartits entre la Cartoixa d'Ara Christi i el Monestir del Puig, el festival ha combinat patrimoni, identitat i renovació artística. En aquest marc, l'actuació d'Abril ha destacat com una de les propostes més significatives, tant per la seua qualitat musical com pel que simbolitza en el context cultural del País Valencià.
Abril, artista de Benissa reconeguda com a Disc Revelació 2025 als Premis Ovidi i nominada als Premis MIN, Acadèmia de la Música i Premis Enderrock, va presentar Interludi, una gira que confirma la consolidació d'una veu emergent que ja no es pot considerar promesa: és una realitat artística en expansió. El seu directe al Monestir del Puigva ser una demostració de maduresa, sensibilitat i direcció musical precisa, amb una proposta que combina sonoritats electròniques, pulsacions orgàniques i una veu que destaca per la seua personalitat i capacitat expressiva.
Un espai carregat de significat
El Monestir del Puig, peça clau en la configuració històrica del País Valencià, no és un escenari neutre. És un espai que parla, que pesa, que condiciona. Situar-hi un concert com el d'Abril implica un diàleg entre memòria i contemporaneïtat, entre la solemnitat del patrimoni i la vitalitat de la nova creació. I Abril va saber llegir aquest espai amb intel·ligència artística: no va competir amb el lloc, sinó que el va resignificar.
La seua presència en un recinte tan carregat de simbolisme va adquirir una dimensió política. En un panorama musical on les dones continuen lluitant per ocupar espais centrals, que siga ella qui encapçale una de les nits del Juliol Musicalés un gest que transcendeix la programació. Abril esdevé referent, recorda la necessitat de visibilitzar les creadores que renoven el mapa sonor valencià i reivindica que la cultura també es construeix des de la veu femenina.
Aquest fet, lluny de ser anecdòtic, és estructural. La música valenciana necessita figures que trenquen silencis, que obrin camins i que situen la creativitat femenina en el centre del discurs cultural. Abril ho fa amb naturalitat, sense artifici, i això la converteix en una artista necessària.
Interludi: un pont entre arrel i futur
El concert va començar amb una atmosfera continguda, quasi ritual. Les primeres notes electròniques, subtils però precises, van establir un clima que es mantindria durant tota la nit: un equilibri entre la introspecció i la pulsió rítmica. Abril va demostrar una capacitat notable per construir espais sonors que no busquen l'espectacularitat immediata, sinó la immersió emocional.
La seua veu, alhora fràgil i contundent, va ser el fil conductor d'un repertori que explora temes com la identitat, la memòria, l'amor i la vulnerabilitat. Les lletres, carregades d'imatges i emocions, van connectar amb un públic atent, que va respondre amb silenci respectuós i ovacions llargues. Abril no interpreta: habita cada tema, i això es nota en la manera com el públic respira amb ella.
La fusió entre tradició i electrònica, un dels trets distintius del seu projecte, va funcionar especialment bé en un espai com el Monestir. Les textures digitals, lluny de desentonar, dialogaven amb la pedra, amb la història, amb la solemnitat del lloc. Aquesta combinació va reforçar la idea que la identitat valenciana pot ser contemporània sense renunciar a les arrels, i que la modernitat no implica trencament, sinó reinterpretació.
Una direcció artística clara
Abril va demostrar una direcció artística sòlida. No hi ha improvisació en el seu projecte: cada decisió sonora, cada silenci, cada entrada instrumental respon a una intenció clara. El concert va fluir amb coherència, sense altibaixos artificials, i va construir un relat que anava més enllà de la simple successió de cançons.
La posada en escena, minimalista però efectiva, va reforçar aquesta lectura. Sense excessos visuals, sense distraccions, Abril va situar la música al centre. La llum, subtil i ben treballada, va acompanyar el discurs emocional del repertori, i el so —nítid, equilibrat, respectuós amb l'espai— va permetre apreciar la complexitat de les capes electròniques i la calidesa de la veu.
Una artista que fa país
Hi ha artistes que canten, artistes que emocionen i artistes que, a més, fan país. Abril pertany a aquesta última categoria. No perquè busque explícitament un discurs identitari, sinó perquè la seua manera d'entendre la música —com a espai de memòria, de futur, de resistència i de cura— connecta amb una idea profunda de comunitat.
El seu concert al Monestir del Puig va ser una declaració: la cultura valenciana avança, es renova, es transforma, i ho fa amb veus que mereixen ser centrals. Abril no és una anècdota en el panorama musical; és una peça que ajuda a reconfigurar-lo.
El Juliol Musical, un espai de projecció
Amb aquesta actuació, el Juliol Musical del Puig reafirma la seua funció: ser un espai on el país escolta el que està naixent. La programació d'enguany, que combina patrimoni i nova creació, ha demostrat que el festival no només celebra tradició, sinó que aposta per la innovació i per la diversitat de veus.
Abril hi ha aportat una lectura contemporània de la identitat valenciana, una proposta que reclama escolta i que confirma que el futur musical del país passa per artistes que no tenen por d'experimentar, de barrejar, d'emocionar.
Interludi és, en definitiva, una gira que consolida una artista en expansió i que deixa clar que Abril és una veu que mereix ser escoltada, celebrada i situada en el centre del relat cultural valencià.