Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Bellreguard aprofundix en els seus orígens amb la presentació del llibre Bellreguard, dels Roca als Borja. El poblament, la senyoria i l’aljama (segles XIV-XVI), una investigació que reconstruïx la formació del municipi durant l’edat mitjana i la seua evolució fins a l’època moderna. L’acte tindrà lloc este dissabte, 17 d’octubre, a les 19:30 hores, al Saló de Plens de l’Ajuntament, dins de la programació dels 540 anys del Bellreguard dels Borja.
La publicació, elaborada pels historiadors Ferran Esquilache, Frederic Aparisi i Vicent Baydal, del grup Harca Medievalistes, analitza el passat del municipi a partir de fonts documentals, la toponímia i l’estudi del territori. La investigació permet aprofundir en els canvis socials, econòmics i polítics que van transformar este espai entre els segles XIV i XVI, des de la formació de la senyoria dels Roca fins a la incorporació als dominis dels Borja en 1486.
Un nou poblament d’origen feudal
Una de les principals aportacions de l’estudi és que Bellreguard no va ser una continuació directa d’una alqueria andalusina. Segons explica Frederic Aparisi, dins de l’actual terme municipal existiren anteriorment les alqueries de Benialhaig i Benirrugat, a més de la d’Alcaisseria, situada als voltants. Tanmateix, el nucli que acabaria configurant Bellreguard va sorgir més tard, en terres de la família Roca.
A mitjan segle XIV es va formar allí una comunitat musulmana coneguda com a Sotaia o Alqueria d’en Roca, de la qual hi ha set famílies documentades en 1381. El procés va continuar durant les dècades següents, fins que l’establiment general atorgat pels Roca en 1433 va permetre a les famílies residents elegir els seus representants i gestionar els seus assumptes.
Aparisi destaca la importància d’esta evolució per a entendre la història local i els processos que van marcar el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. "Este no és un altre llibre sobre la història de Bellreguard, sinó un llibre d’història medieval que pren com a observatori Bellreguard", explica l’historiador.
La investigació també analitza el paper de Joan Roca I, una figura clau en la consolidació de la senyoria. Al llarg del segle XV, la família va impulsar el creixement del nucli, va ampliar el terme amb l’adquisició de propietats veïnes i va desenvolupar l’activitat econòmica. Entre les iniciatives destaca la construcció d’un trapig de sucre entre 1430 i 1431, en un moment d’expansió del municipi. En 1465, Bellreguard ja comptava amb entre seixanta i setanta cases.
El llibre també s’endinsa en la societat musulmana de l’època, les activitats agrícoles i comercials i les transformacions que va comportar la incorporació de la senyoria als dominis dels Borja, així com la ruptura provocada per les Germanies i els batejos forçosos de 1521.
Un acte cívic per a compartir la identitat del poble
La presentació del llibre forma part de la programació impulsada per l’Ajuntament per a commemorar els 540 anys del Bellreguard dels Borja. La iniciativa ha inclòs al llarg de l’any activitats culturals, educatives, esportives i de divulgació històrica, amb la participació d’associacions i entitats locals.
La commemoració tindrà una nova cita el dissabte 24 d’octubre, a les 19.30 hores, al Saló d’Actes, amb l’acte cívic Bellreguard, el llegat d’un poble. Conduïda per la periodista Marina Vallés, la trobada combinarà història, testimonis veïnals i música per a reflexionar sobre l’evolució del municipi i el sentiment de pertinença.
La jornada començarà amb la projecció del vídeo Què significa per a tu ser de Bellreguard? i continuarà amb una conversa amb Frederic Aparisi sobre els orígens del poble. També hi haurà una taula redona amb quatre veïns i veïnes de diferents generacions.
La música tindrà un paper destacat amb l’actuació de l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília de Bellreguard, que estrenarà un pasdoble compost per Eugeni Llopis expressament per als 540 anys del Bellreguard dels Borja.
Amb estes activitats, el municipi vol recuperar la memòria de les generacions que han contribuït a construir-lo i aprofitar l’efemèride per a reflexionar sobre els seus orígens, la identitat col·lectiva i el futur.