Borja Gironés, alcalde de Beniflà: "La meua intenció és tornar a presentar-me, arreplegant eixe 'sí' de la població"

Beniflà afronta l’última part de la legislatura amb actuacions destacades com la rehabilitació del molí vell o del poliesportiu municipal, mentre que l’Ajuntament manté entre les seues reivindicacions la recuperació del consultori auxiliar i la millora del transport públic. L’alcalde, Borja Gironés, repassa en esta entrevista les principals inversions i ajudes impulsades pel consistori, així com els seus plans de cara a les eleccions de 2027.

—Quin balanç fa de la legislatura fins ara, la primera en majoria absoluta?

—Jo faig un balanç positiu. Governar en majoria et dona certa estabilitat i confiança. Vam comptar amb el 71% del suport de la població, és una xifra prou elevada. Però també este percentatge et dona una responsabilitat, els veïns i veïnes confien en tu per al futur de la població. Intentem aplicar el sentit comú i governar a gust de tots i de totes.

Jo el que considere és que no seria res sense l’equip de govern que tinc, les tres regidores que m’acompanyen, Trinidad, Ester i Jordana. Puc confiar plenament en elles i això considere que és la clau de l’èxit. 

Beniflà no era coneguda i ara, arran d’eixir en premsa i del ressò de notícies sobre alguna baixada forta d’impostos, un bo de llum elevat o esta mena d’ajudes que implementem per a revertir tots els impostos que destinen els veïns i veïnes, doncs sí que és de veres que ens ha donat un posicionament que crec que el municipi no tenia.

I per a mi és un orgull eixir fora o anar a visitar qualsevol municipi de la província i de la Comunitat Valenciana i que sàpiguen on està ubicada Beniflà. També per eixa mena d’ajudes o de forma de fer la política local o de municipalisme, molts alcaldes i alcaldesses, independentment del partit polític, m’han preguntat a mi a nivell personal com hem tret diverses línies de subvenció.

Per a mi això parla molt de la nostra feina com a equip de govern. Que tinguen ubicada Beniflà i que alcaldes, diputats i directors generals, així com municipis de 5.000 a 20.000 habitants, pregunten com fa les coses Beniflà, un poble de 540 persones, per a mi és un orgull. 

El gran projecte de la legislatura és acabar el nostre molí vell; jo espere que cap a febrer-març, s’inaugure este espai obert a veïns i visitants, un referent turístic i cultural”

—Quins projectes, executats i en marxa, destaca?

—Sincerament, destacaria totes les mesures que hem implementat. La legislatura passada va crear prou controvèrsia el tema de les càmeres. Beniflà no té presència policial les 24 hores del dia, aleshores volíem donar-li a la població una seguretat i una tranquil·litat. Per temes de pressupost, jo no puc tindre un cos de policia, aleshores intentes buscar fórmules per a paliar eixa ausència policial. Vam ser el primer municipi de la comarca i crec que de part de la província en implementar un circuit de càmeres controlat per al trànsit.

En eixe primer moment, 2019-2020, n’hi havia al voltant d’una vintena de càmeres. A dia de hui, estem entorn de les 50 càmeres i tenim un projecte del POI que està a punt d’executar-se amb 14 més.

N’hi ha municipis de la comarca on hi ha robatoris o actes delictius setmanalment i mensualment. No és el cas de Beniflà. I sí que és de veres que molts alcaldes i alcaldesses de la comarca i de fora de la comarca ens han demanat la tramitació de la homologació i l’autorització de les càmeres o el contacte de l’empresa, o com es pot fer.

Nosaltres tenim autorització de subdelegació de govern i de la Prefectura Provincial de la Direcció General de Trànsit, i gràcies a eixes càmeres, que enfoquen carreteres que no són nostres, s’han esclarit casos de viogen, i també en un assassinat que va tindre lloc ací prop, ens van requerir les càmeres. Cada dos per tres està ací la Guàrdia Civil, via judicial, requerint càmeres. Aleshores considere que és un element superpositiu.

Després, un altre projecte per a mi molt interessant. En el nostre municipi no hi havia una xarxa de pluvials efectiva; si plovia, s’inundava. Sí que n’hi havia pluvials en dos carres nous, però clar, Beniflà són 11 carrers. Ara, amb  l’última actuació que està en marxa, la xarxa de pluvials estarà al 100%. I, a més, intentem millorar eixa xarxa arreplegant més aigües, amb més embornals i doblant la capacitat de les tuberies existents.

També teníem un problema perquè el poble no complia l’accessibilitat. Ara, estarem parlant d’un 70-80% del municipi que ja és accessible,  quan igual estàvem en el 15%. És una manera també que  tots els carrers que es fan o s’estan fent complisquen la normativa, i que al vianant se li done prioritat. 

Sense les subvencions, no podríem fer la meitat del que fem; sempre he tocat totes les portes i m’he reunit amb polítics de tots els colors pel bé de Beniflà”

I el gran projecte, de la legislatura passada i que culminarà en esta, és acabar el nostre molí vell, que va pertànyer a la família d’Ausiàs March. Ja s’ha licitat l’última fase, que és la fase dotacional per dins, que és la subvenció de patrimoni de mig milió d’euros que ens va donar la Diputació. I jo espere que cap a febrer-març, segons els terminis de l’arquitecta tècnica, s’inaugure com a tal.

Ja s’està treballant perquè siga un espai obert al públic, que tant els veïns i veïnes de Beniflà com qui vulga vindre a visitar-nos el gaudisquen. Volem que siga un referent turístic i cultural a la comarca i a la província, i també s’està treballant en base a això tant amb administracions superiors com amb entitats com la Universitat Politècnica de València, per a donar-li la vida que es mereix eixe espai.

Podria parlar-te també del Poliesportiu, que necessita una regeneració. En el Pla Obert d’Inversions vam demanar una subvenció de 300.000 euros, i ho traurem a licitació. I per a complementar eixe poliesportiu, intentarem demanar actuacions de la Generalitat Valenciana. Jo espere que en març-abril també estiga acabat el gimnàs i el poliesportiu municipal. 

—Com descriuria la importància de les subvencions per a un municipi com Beniflà?

—Nosaltres tenim un pressupost ordinari  de mig milió d’euros. Des de 2019 fins ara, eixa quantitat igual ha variat 50.000 euros a l’alça. Què passa? La legislatura passada crec que teníem una mitjana de 800.000 euros més extraordinaris. I en el que portem d’any, estarem al voltant de 1,2 milions. Sense eixes subvencions, Beniflà no podria fer la meitat de coses que fa.

Cada subvenció és inversió en accessibilitat, en xarxa  de pluvials, en millora del nostre polígon industrial, en qualsevol àrea de cultura o programa, o en els plans municipials. Beniflà és una ciutat que avança i que té tots els plans, per exemple LGTBI, d’igualtat o d’emergències, prioritari ara amb el canvi climàtic.

Independentment del color polític en Diputació, en l’Ajuntament o en la Generalitat, jo sempre ho dic, els diners estan ahí. Si tu no vas a per ells, els diners passen. El mateix passa amb els fons europeus. Sempre he tocat totes les portes. Jo m’he reunit amb polítics de tots els colors i sempre he mirat pel bé del municipi.

També agraisc eixa labor dels administratius i dels tècnics municipals. Quasi totes les subvencions a què ens presentem, que són nombroses, les obtenim.

N’hi haurà domicilis que rebran més de les ajudes de l’Ajuntament que el que paguen d’impostos; eixa és la idea, revertir el que rebem per atraure més població” 

—Beniflà ha implementat al llarg dels anys mesures destacades,  des de repartir pernils en Nadal fins a subvencionar el permís de conduir a joves i veïns novells. Quin és l’objectiu?

—Que la gent trie Beniflà per a residir. Atraure, fixar i que creen arrel. Nosaltres compensem, per així dir-ho, tots els impostos que tenim. A nivell d’intervenció, en la primera legislatura vam abaixar l’IBI al mínim que podíem, perquè nosaltres hem de quadrar un pressupost ordinari sí o sí. Però sí que és de veres que amb tota eixa entrada de diners, de subvencions i de recursos que ens arriben, quasi tots els anys implementem bonificacions a eixe IBI.

El xec bebé de foment de la natalitat, que són 500 euros, és una cosa que atrau. També tenim de cara a l’hivern un bo social, per a pagar  llum i aigua. L’any passat eren 150 euros i podies justificar-ho amb les factures dels últims sis mesos, i enguany estem valorant una quantitat superior.

Les ajudes escolars, per exemple, crec que en 2019 hi havia una partida de 3.700 euros. En l’actualitat, estem en 15.000 euros ordinaris i, en l’última modificació de crèdit, vam pujar a 17.000 euros. No sols per a escolars, sinó per a totes les etapes educatives, fins i tot Escola Oficial d’Idiomes.

Després tenim l’ajuda per al carnet de conduir. Donem 150 euros per a motocicletes o ciclomotors i 300 euros per a cotxe, camioneta, autobús. També estem valorant una série d’ajudes a esportistes d’èlit.

Jo crec que n’hi haurà domicilis que rebran més d’eixes ajudes de l’Ajuntament que el que paguen d’impostos. Eixa és la idea, revertir tot el que ens donen per atraure més gent i que la gent es quede ací. És una gran prioritat. En els últims anys sí que ha augmentat el padró municipal en quasi 100 persones més.

—Pel que fa a serveis essencials, queda algun repte pendent en la població?

—Ser l’únic municipi dels 31 de la comarca que no té un consultori auxiliar ens dona molts desavantatges. Jo sempre ho defensaré, estiguen els meus o els altres. Això ens situa com a veïns i veïnes de segona, i jo crec que hem de tindre les mateixes condicions que la resta de pobles de la comarca.

És una necessitat. Els nostres veïns i veïnes no tenen per què desplaçar-se a peu més d’un quilòmetre o agafar el cotxe per anar al consultori. Quan podríem habilitar des del propi Ajuntament un espai, sufragat i mantingut amb els recursos de l’Ajuntament. L’únic que necessitem és un compromís ferm de la Conselleria perquè ens dote de metge, infermera i personal auxiliar.

Un altre gran repte que tenim és el transport públic comarcal. El flux d’autobusos no és el que toca, si n’hi ha pluja no passen, si n’hi ha obres en qualsevol localitat no passen. I jo sí que aposte, primer, per unes vies ciclopeatonals de qualitat —que també a través de la Mancomunitat estem invertint en això— i, després, pel transport públic. Una xarxa d’autobusos, que potser també hauríem d’estudiar des de la Mancomunitat, sí que és interessant per la connexió amb la capital de la comarca i amb València. I això ens faria més competitius.

Si estem fent carreteres i estem intentant connectar el port o les comarques centrals amb la futura CV-60, defensem això però també la idea d’un transport públic de qualitat. És un objectiu de comarca. 

També, pel que fa a la brigada de manteniment, estem limitats en relació al personal. Recuperarem la figura d’encarregat/encarregada, farem borses i externalitzarem els serveis en empreses afincades al nostre polígon industrial perquè els veïns i veïnes troben uns carrers nets i uns jardins arreglats.

Ser l’únic municipi dels 31 de la comarca sense consultori auxiliar ens situa com a ciutadans de segona; necessitem un compromís ferm de Conselleria perquè ens doten de personal una vegada habilitem l’espai”

—Com és la relació amb l’oposició?

—Ha sigut el dia i la nit. La passada legislatura no era una política educada, sempre era confrontació pura i dura, retrets, faltes de respecte i superar límits que no es podien superar. I ara, per exemple, amb els dos regidors del Partit Socialista sí que n’hi ha bona sintonia i s’està aprovant tot per unanimitat.

En la passada legislatura, que estàvem en minoria, no va tirar avant la rehabilitació del llar sociocultural. Que unes persones miren més per la confrontació política que pels interessos dels veïns i veïnes, diu molt. Això ara no està passant. 

—Revalidarà el seu projecte de cara a les eleccions municipals del 2027?

—És una pregunta que em fan tots. Jo crec que és públic i notori que el meu president provincial vol que tots els alcaldes continuem els projectes, i el meu coordinador comarcal també.

Hi ha hagut moments en esta legislatura que sí que he pensat si una altra persona podia donar més. Però els resultats i tot el que hem obtingut m’ha donat la resposta que estàvem fent bé les coses. Jo crec que la política, a nivell municipal, desgasta molt. Però jo soc un friqui del municipalisme i a mi m’agrada solucionar els problemes dels veïns i veïnes. 

I arreplegant eixe “sí” de la població, que m’ha traslladat la confiança en el projecte, la meua intenció és tornar a presentar-me, tornar a revalidar la majoria que tenim en l’actualitat. Però considere que la política a nivell municipal és una carrera de relleus. Ací el que hem de fer, alcaldes i alcaldesses, és donar el màxim durant el temps que estiguem i quan vegem que ja no som profitosos o que no podem donar més, passar el testimoni. Jo seré el primer, i quan considere que una altra persona pot fer-ho millor, l’ajudaré en tot el possible.

Espere que siga una altra legislatura amb grans projectes. Tinc molta il·lusió i ganes d’estar quatre anys més.