Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Rafelcofer avançarà en la recuperació i divulgació de la seua memòria històrica amb tres projectes que permetran recordar les 17 persones del municipi afusellades després de la Guerra Civil, millorar l’accés i la conservació del refugi antiaeri i senyalitzar diversos espais vinculats a la història social, econòmica i política local.
Les tres actuacions compten amb 83.540 euros de la Diputació de València, dins de la convocatòria de projectes de recuperació de la memòria democràtica de 2025 i 2026. La institució provincial assumirà el 80% del cost, mentre que l’Ajuntament de Rafelcofer aportarà el 20% restant.
Un memorial per a les 17 víctimes
Una de les actuacions principals serà la construcció d’un memorial dedicat a les 17 persones de Rafelcofer represaliades i afusellades després de la guerra. El monument s’instal·larà en un lloc destacat del cementeri municipal i permetrà recordar les víctimes i oferir un espai per a les restes que es puguen recuperar amb els treballs d’exhumació.
Entre les persones represaliades es troba Juan Bautista Escrivá Mata, afusellat el 9 de maig de 1940 i enterrat a la Fossa 114 de Paterna. Els historiadors Abel Soler i Rafa Jordà recullen estos fets en l’obra Rafelcofer. Geografia, història i patrimoni, publicada en 2015.
El memorial serà un monument funerari situat sobre una base de dos escalons i format per un bloc de pedra calcària de planta quadrada.
Millores en el refugi antiaeri
El segon projecte se centra en el refugi antiaeri de Rafelcofer, una de les arquitectures de guerra més rellevants de La Safor. Una inspecció recent va evidenciar la necessitat de millorar-ne l’accessibilitat i iniciar els treballs de consolidació de l’estructura.
La intervenció busca mantindre l’espai amb les màximes condicions de seguretat i preservar els seus valors patrimonials i funcionals. També es preveu facilitar-ne l’accés per a continuar aprofundint en el seu estudi i divulgació.
A més, el projecte inclou actuacions de comunicació i difusió. En este sentit, s’han instal·lat dos plafons temàtics vinculats al refugi. Un explica el context històric, les característiques de l’edifici, la seua ubicació i les tècniques constructives, mentre que l’altre aborda els tipus d’avions i bombarders i els usos i la reglamentació dels refugis antiaeris.
Senyalització dels espais històrics
El tercer projecte permetrà senyalitzar diferents edificis i espais que van tindre un paper destacat en la vida de Rafelcofer entre l’inici de la Guerra Civil i la fi de la Dictadura. En una primera fase s’han previst 10 plafons informatius, mentre que una segona fase incorporarà cinc plafons més.
Les temàtiques inclouran els refugis antiaeris, el cementeri, els antics molins de blat i arròs dels anys 1920 a 1950, el desenvolupament de l’exportació de taronja i els seus magatzems, les Escoles Nacionals durant la República i la Guerra, el Carrer Major i la casa consistorial, així com l’etapa de Rafelcofer entre 1930 i 1939.
L’alcalde de Rafelcofer, Josep Monserrat, ha posat en valor el patrimoni històric del municipi i l’aposta per recuperar-lo i donar-lo a conéixer. "Tenim un ric patrimoni en el municipi i una aposta decidida per la memòria, que sempre troba la resposta de la Diputació", ha assenyalat. Monserrat ha mostrat a més la seua satisfacció per l'execució dels projectes, que convertixen Rafelcofer en “un dels municipis referents en memòria històrica a la comarca”.
Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha remarcat la importància de conservar estos espais. "Són importants perquè ajuden a conservar els espais de la memòria als nostres pobles i ciutats", ha afirmat. Enguix ha afegit que conéixer els fets "tal com es van produir" permet "entendre d’on venim i recordar els errors que no s’han de repetir per a mantindre la convivència i el respecte als drets humans".
Amb estes tres actuacions, Rafelcofer amplia els espais dedicats a preservar i explicar la seua història recent, des de la Guerra Civil fins a la Dictadura, i incorpora nous recursos per a acostar este patrimoni a la ciutadania.