Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Font d’en Carròs està commemorant, al llarg de tot l'any, els 700 anys de la seua fundació amb una programació que combina història, patrimoni, cultura, educació i participació ciutadana. La celebració pretén recuperar i divulgar els orígens del poble, posant en valor la figura de la família Carròs i el llegat històric que ha marcat la identitat del municipi al llarg de set segles.
Durant la presentació de la programació, la regidora de Cultura, Cèlia Escrivà, va destacar que “es tracta de prendre consciència, celebrar i reivindicar per què ens diem la Font d’en Carròs”. En la mateixa línia, l’alcalde, Pablo Puig, recordava que la celebració pren com a punt de partida l’any 1326, moment en què naix el que hui coneixem com la Font d’en Carròs. L’historiador Abel Soler explica que el nou poble va ser edificat per repoblar els veterans de les campanyes de Sardenya que acompanyaven Francesc Carròs I, el fundador del municipi.
El Porrat de Sant Antoni del Porquet, celebrat al gener, ja va servir d’inici simbòlic d’esta commemoració, incorporant el 700 aniversari com a fil conductor d’una de les cites més emblemàtiques de la localitat.
Divulgar la història
Una part important de la programació desenvolupada fins ara s’ha centrat en acostar la història local tant al veïnat com als visitants. Al llarg dels primers mesos de l’any s’han celebrat conferències a càrrec d’historiadors i investigadors com Jesús Verdú, Miquel Fuster, Abel Soler o Just Sellés, que han aprofundit en la fundació del municipi, la família Carròs i el context històric de la conquesta valenciana.
També s’han organitzat rutes guiades i itineraris patrimonials, així com visites teatralitzades dedicades al paper de les dones durant l’època dels Carròs. A estes iniciatives se suma el viatge cultural a Sardenya, on desenes de participants van recórrer alguns dels escenaris vinculats a la nissaga dels Carròs, reforçant els llaços històrics entre la Font i l’illa mediterrània.
La divulgació també ha arribat al món editorial amb la presentació de la novel·la El Senyor de Rebollet - Carròs, de Paco Peiró, així com del quadern lúdic de la unitat didàctica Explorem en Carròs, elaborat per Joan Ferran Marí per acostar la història local primer a l’alumnat de primària i secundària i després a tota la ciutadania en la Xerrada Món Carròs.
Un llegat que es manté viu
L’Any Carròs també ha deixat nombroses iniciatives que romandran més enllà de 2026. Una de les més visibles és el mural commemoratiu inaugurat al pati del Patronat, obra d’Eloi Angel i Rosa Fuster, presentat en una jornada que també va incloure un concert de música medieval.
La commemoració ha incorporat igualment la inauguració d’una escultura dedicada a Francesc I Carròs, creada per l’alumnat del segon curs del Cicle Mitjà de Manteniment Electromecànic de l’IES Joan Fuster de Bellreguard, encarregat a més de les escultures que aniran a la rotonda d’entrada al poble. També es preveu la instal·lació d’un bust a la plaça dels Xorros, realitzat per l’alumnat de soldadura de l’IES Tirant lo Blanc.
Així mateix, s’han dissenyat trofeus commemoratius per al XXII Trofeu Sant Valentí i s’han presentat dos gegantons inspirats en la família Carròs, obra de l’artista Federico Romaguera.
La gastronomia també ha tingut un paper protagonista. Llúcia Fuster ha creat especialment per al 700 aniversari les Carrossines, un nou dolç, i l’Estefania, una tapa inspirada en la història local, que ja s’han convertit en dos símbols gastronòmics gràcies als tallers celebrats.
La programació ha arribat fins i tot als centres educatius, amb activitats adaptades a totes les etapes escolars: tallers, itineraris històrics, elaboració de bunyols, una auca dedicada als Carròs i la representació teatral Els 700 d’en Carròs de l’alumnat de segon de Primària del CEIP Francesc Carròs.
A més, el ple municipal ha aprovat este juliol que l’actual edifici de Turisme passe a denominar-se Edifici Teresa Ximenes de Borriol, esposa de Francesc Carròs II i nora de Francesc Carròs I. Tots dos moriren de malària a Sardenya i Ximenes es va encarregar de traslladar les despulles dels cavallers al Castell de Rebollet, on manà fer dos sepulcres.
Encara queda Any Carròs
La commemoració encara afronta una intensa recta final. Destaca el concert del 12 de setembre amb l’estrena d’una composició original creada per Paco Escrivà, així com un recital de poesia medieval, un sopar ambientat en l’època dels Carròs, tallers de socarrats i de rebosteria d’inspiració àrab, una excursió a Oliva i un viatge cultural a Tarragona.
Un contacontes, l’edició d’un còmic, la producció d’un documental que recopilarà les principals activitats desenvolupades durant l’any i una recreació solemne del funeral dels Carròs a l’església parroquial completen l’agenda.
La commemoració ha arribat també a les festes de Moros i Cristians. Els Corsaris del Mediterrani, que ostenten la Capitania Cristiana al 2026, han incorporat enguany la figura de Carrocio da Costa, el pirata genovés del que prové el nom de Carròs.
L’Ajuntament vol agrair especialment la implicació del Grup Coordinador de l’Any Carròs, de les diferents regidories, del CEIP Francesc Carròs i del conjunt d’associacions locals per fer possible este 700 aniversari.