Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
La Mancomunitat de Municipis de la Safor va nàixer fa més de quatre dècades per vertebrar la comarca, fent arribar serveis i activitats als municipis, especialment els més menuts. El passat octubre, Jordi Puig, alcalde de Ròtova, va assumir la presidència d’esta institució, amb el compromís de donar continuïtat als projectes encetats.
—La seua presa de possessió va tindre lloc a l’octubre del 2025. Quin balanç fa d’estos onze mesos de legislatura?
—Bé, des de setembre-octubre, jo crec que hi ha dos qüestions. Som un equip i continuem treballant de la mateixa manera. S'ha incorporat, des que estic a la presidència, la meua companya Paula Femenia com a vicepresidenta, que ha pres el relleu d'Adrià Vila. Totes les setmanes ens reunim, després celebrem juntes i plenaris i n'hi ha una continuïtat en el treball. Per tant, els projectes tenen eixa continuïtat i això és positiu.
I després, el que intentes quan estàs a la presidència és desbloquejar projectes i, sobretot, aportar l’espenta, la il·lusió i allò que creus que ha de millorar la comarca.
Creiem que en els propers mesos podrem posar en marxa el Punt de Trobada Familiar de la Mancomunitat, situat en un baix prop de la seu”
—Com definiria la raó de ser de la Mancomunitat?
—Bé, jo ahí també distingiria dos vessants. El primer, és la prestació de serveis. Sense la Mancomunitat, molts dels serveis no es podrien prestar en municipis i, sobretot, en municipis menuts. I en segon lloc, crec que és important, és un projecte conjunt de municipis i, per tant, el que fa la Mancomunitat també és cohesionar. Estem treballant en un projecte comú de comarca, territorial, que de vegades no ho fem tan patent i és un aspecte molt positiu. Ens reconeixem com a comarca i treballem conjuntament.
I després d’eixes dos vessants, n’hi ha una altra qüestió, i és que la gent no coneix quins serveis venen des de la Mancomunitat. Tenim nombrosos serveis que incidixen en el dia a dia de la gent, com els serveis socials; el gabinet psicopedagògic; l’arxiu; els ADLs per a dinamitzar els municipis i que aconseguisquen subvencions; l’Agència d’Igualtat, que treballa de manera transversal o el Departament de Joventut, que treballa molt bé en xarxa amb els ajuntaments i fa intervencions en els instituts.
D’altra banda, els municipis que no tenen l’Agència de Dinamització Lingüística, la tenen a través de la Mancomunitat. També tenim el Circuit Cultural, que és un dels serveis voluntaris per ajudar a gestionar la contractació d’esdeveniments culturals.
Crec que hem de fer un esforç per donar-a conéixer tots estos serveis. És un dels reptes que tenim ara mateix.
—La Mancomunitat també promou activitats culturals i esportives.
Sí, la Mancomunitat, per exemple, reconeix cada any a una persona o institució que ha treballat en l'àmbit comarcal des del punt de vista social, cultural, econòmic, etc. I reconeix també en l'àmbit de la literatura infantil, a través del Premi Carmesina –que té un jurat sempre amb un prestigi destacat–, a un escriptor o escriptora i edita la seua obra.
—En quins projectes treballen actualment?
—Estem centrats en la posada en marxa del Punt de Trobada Familiar en un baix ací prop. Creiem que en els propers mesos ja podrem iniciar-ho. Estem treballant també en la ubicació d’un Centre Comarcal d’Arxius i en un nou espai per al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), perquè creiem que li calen unes millors condicions.
En la mareixa línia, estem treballant per a obrir l’edifici del carrer Ferrocarril d’Alcoi, perquè la Manconitat ha crescut molt els últims anys. Hem tingut unes poques dificultats i esperem que en els propers mesos ja puga ser una realitat.
La Mancomunitat ha passat dels vora 50-60 treballadors dels inicis a més d’un centenar, sobretot pel reforç que es va fer en les anteriors legislatures des de la Generalitat Valenciana. Totes eixes persones, per a poder treballar de manera correcta, necessiten més espai, millors condicions i més infraestructures.
En este edifici, per exemple, acollim el Pacte Territorial per l’Ocupació, que és un servei que ve subvencionat per la Generalitat Valenciana i que treballa des de la Mancomunitat i des dels municipis fent atencions directes. La veritat és que estem molt contents amb els resultats que està donant. I treballem també de manera sectorial amb les empreses per a crear ponts.
Hem de passar dels posicionaments al treball conjunt; és una dinàmica que hem de fomentar en democràcia”
—Quina és la situació actual dels recursos i el finançament de la institució?
—Les subvencions de la Generalitat constituïxen tres quartes parts del nostre pressupost, i una quarta part entra de les aportacions dels municipis. La Mancomunitat tampoc no té una font de recaptació com tenen els municipis o com té la Diputació. Necessitem de les ajudes de la Generalitat i de la Diputació. La Mancomunitat de la Safor ha fet un pas per a renovar els estatuts i ampliar les competències, i necessitem més recursos.
Hi havia unes subvencions per a mancomunitats comarcals que han desaparegut completament, i també han reduït les de funcionament. I projectes bàsics com, per exemple, el depòsit que necessitem construir per a poder assegurar l’aigua a la meitat de la comarca, que ja estava en unes partides de la Generalitat a punt de licitar, ha desaparegut, i haurem de pagar-lo amb els fons que aporten els municipis connectats al pou, situat a Vilallonga.
En un projecte com este, que té a vore amb un bé bàsic i en què portem treballant més de 30 anys, sí que notes a faltar eixa ajuda de les administracions.
I mirant-nos a nosaltres, estem convençuts que una de les prioritats ha de ser tindre millors condicions per a poder prestar millors serveis. En esta legislatura hem organitzat unes jornades d’anàlisi i això ho hem traslladat a una comissió tècnica per a poder anar millorant a partir del diagnòstic. També, des del punt de vista laboral, hem fet el pas cap a les 35 hores i hem elaborat un reglament de teletreball.
—Com és la relació amb la resta de forces del govern comarcal?
—En la Junta de Vicepresidència estem representats Partit Popular, Partit Socialista i Compromís. En la Junta de Govern, a més, estan representats el partits independents de manera rotatòria o algun partit que té menys representació. I en el plenari, estan representats tots els municipis en funció de la seua grandària.
Crec que és una dinàmica que en democràcia hem de fomentar. Hem de passar dels posicionaments al treball conjunt, que no significa renunciar al que cadascú pensa.
—De cara al final de la legislatura, quins objectius es planteja?
—Tenim un Pla Director de vies ciclopeatonals i hem acabat ara la via ciclopeatonal del Vernissa amb una subvenció de la Diputació de València, i continuarem amb l’execució d’un ramal de Tavernes a Gandia de la via ciclopeatnal del trenet Carcaixent-Dénia que compartim amb La Ribera.
Sempre hem apostat per un Pla de Mobilitat que intentarem fer realitat, per al qual necessitarem a la Generalitat. Jo crec que la mobilitat és imprescindible i ho hem de posar sobre la taula. Es fa visible des de l’àrea de Joventut i quan parlem amb la gent gran. Els serveis d’atenció per a persones amb malalties mentals també ens reclamen un millor transport perquè els usuaris puguen arribar als seus recursos.
I tenim molts altres reptes. Donar-li continuïtat a les accions en turisme, a les activitats en cultura i en arxius, al treball que s’ha fet des de l’Oficina Xaloc, que ha hagut de tancar perquè la Generalitat no ha assegurat el finançament. Als serveis d’educació ambiental, per exemple, que cada any trontollen per eixa mateixa inseguretat econòmica.
Jo crec que són reptes que tenen a vore tots ells amb l'estabilitat dels serveis de la Mancomunitat i amb les condicions de vida de la gent. Perquè la Mancomitat és sobretot un mitjà imprescindible per als municipis més menuts, on molts dels serveis no es podrien donar sense el suport de la institució comarcal. Crec que, més enllà del posicionament de cadascú, hem demostrat que des de la proximitat es presten molt bé els serveis, i per això mateix hem de millorar les condicions.
—Celebraran en 2027 els 45 anys de l’entitat?
—Celebrar sempre està bé perquè suposa que continuem reconeixent-nos. I també significa comprometre’s de nou. I crec que eixe compromís dels municipis de cara a la Mancomunitat i de la Mancomunitat amb els municipis s'ha de renovar de manera més forta. Per tant, si cal celebrar-ho, ho farem en eixos dos sentits.