Ir al contenido principal

Lara Romero: "Nosaltres continuarem defensant una Tavernes on ningú haja de sentir por per ser qui és o pel lloc d’on ve"

L'alcaldessa de Tavernes reivindica la convivència després de les agressions racistes ocorregudes al municipi i avança si revalidarà la seua candidatura per al 2027

Marta
L’alcaldessa de Tavernes, Lara Romero, durant l’entrevista concendida a El Periódico de Aquí.
L’alcaldessa de Tavernes, Lara Romero, durant l’entrevista concendida a El Periódico de Aquí. // EPDA

Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.

Activar ahora

Tavernes de la Valldigna afronta l’últim tram de legislatura amb projectes clau en marxa, inversions pendents i nous reptes per al municipi. L’alcaldessa repassa les principals actuacions, valora la gestió del govern local i avança els objectius per als pròxims mesos, amb la mirada posada en les eleccions del pròxim any.

—Quin balanç fa de la legislatura fins ara?

—El balanç és molt positiu. Millorar la vida dels veïns i les veïnes és el compromís amb què vaig assumir l’alcaldia i el que guia les nostres decisions, des de l’atenció a una família fins a les grans inversions.

Hem aconseguit posar en marxa actuacions que el poble esperava des de feia anys. Però una de les coses que més valore és l’atenció que hem dedicat a la gent gran i a les persones en situació de dependència. Hem reforçat el servei d’ajuda a domicili i el programa Menjar a Casa, i hem ampliat les oportunitats de mantindre’s actius i compartir amb altres persones, amb iniciatives com Tavernes Camina, activitats dirigides, berenars, excursions i jornades de convivència.

També hem aprés a planificar, a buscar finançament i a afrontar expedients complexos perquè els projectes avancen. Queda treball per fer i soc conscient que hi ha necessitats pendents, però hui podem parlar de millores visibles i d’obres històriques en execució.

—Quins projectes, executats o en marxa, destaca?

—Destacaria, en primer lloc, la piscina coberta, perquè és el desig que tots i totes compartim. La seua obertura permetrà ampliar l’oferta esportiva durant tot l’any i oferir activitats que beneficiaran persones de totes les edats. Va ser la primera prioritat i no ens hem desviat del camí en cap moment. Este projecte es fa gràcies a l’esforç de tots els veïns i les veïnes de Tavernes.

Un altre projecte fonamental és la mota del riu Vaca, que ja està en execució. És una infraestructura clau per a reduir el risc d’inundacions i donar resposta a la situació de les famílies de República de Malta afectades per una sentència ferma.

A la platja tenim dos actuacions molt importants. D’una banda, el col·lector de l’avinguda de la Marina, que millorarà l’evacuació d’aigües pluvials i anirà acompanyat de la reurbanització de la zona fins al canal de Sant Pablo. De l’altra, les obres de la zona de Pa Dur, amb una renovació integral que inclou els col·lectors, les voreres i l’accés a la mar sense barreres.

Al nucli urbà hem renovat carrers com el carrer Nou, Cristòbal Almel·la, Alacant, Buenos Aires, Ricardo Carles, Ausias March, Mariano Benlliure, entre altres, actuant tant sobre el paviment i les voreres com sobre les xarxes de sanejament. Són obres que milloren l’accessibilitat i també infraestructures que no es veuen, però que resulten essencials quan plou. A això se sumen les actuacions d’asfaltatge dels camins del terme.

També destacaria l’obra de renovació del mercat municipal, la reforma integral dels vestidors del Vergeret, i el bulevard de Marjaletes, on es crearà un espai per a caminar, passejar i fer esport.

Destaque el projecte de la piscina coberta perquè és el desig que tots i totes compartim; va ser la primera prioritat i no ens hem desviat del camí en cap moment"

—Com descriuria la relació amb els socis de govern? I amb l’oposició?

—Amb els socis de govern hi ha, sobretot, una prioritat compartida: Tavernes. Sabem arribar a acords i treballar amb estabilitat perquè el poble avance.

Amb l’oposició, estic decebuda. Crec que estan utilitzant les xarxes amb la manipulació i la mentida com a instruments polítics, i això Tavernes no ho mereix. En concret, tinc la sensació que la portaveu del Partit Popular està més centrada en el seu dia a dia a València i en mantindre la seua posició dins del partit que en els projectes que Tavernes necessita de la Generalitat, on ella té responsabilitats. 

On estan les obres de l’institut IES Jaume II el Just, del qual encara no tenim el projecte damunt de la taula? I de la carretera CV-50? Voldria veure la mateixa contundència que utilitza contra este govern per a reclamar estes inversions davant dels seus.

—Malauradament, Tavernes va patir una agressió racista a un veí magrebí durant les Festes Majors. Més tard, es va conéixer l’agressió a un veí senegalés i el poble va eixir als carrers per condemnar estos actes. Quin missatge li agradaria llançar respecte d’estos successos?

—El primer que vull reiterar és la meua condemna més absoluta davant qualsevol agressió, especialment quan pot existir una motivació racista o xenòfoba. Des del primer moment vam estar al costat de les víctimes i de les seues famílies, en coordinació amb les forces de seguretat i amb la prudència que exigia la investigació.

Però també hem de fer una reflexió com a societat. No podem normalitzar els discursos d’odi ni pensar que les paraules no tenen conseqüències. Quan s’assenyala les persones pel seu origen, pel color de la seua pell o per ser diferents, correm el risc que eixe discurs acabe traslladant-se als nostres carrers.

Tavernes és un poble divers, acollidor i plural, i així ho va demostrar també eixint al carrer per dir ben alt que la violència i el racisme no tenen cabuda entre nosaltres.

I sí que vaig trobar a faltar una cosa: em va produir molta pena no comptar amb cap regidor ni regidora del Partit Popular en aquella concentració. No era una concentració d’un partit polític, era una concentració del poble contra la violència i agressions als nostres carrers. Crec que la seua absència diu molt d’ells.

Nosaltres continuarem defensant una Tavernes on ningú haja de sentir por per ser qui és o pel lloc d’on ve. Un poble que, davant de l’odi, responga sempre amb convivència, respecte i unitat.

—Quina és la situació del Centre de Dia i Residència Comarcal?

—Des de Tavernes hem fet els deures. L’Ajuntament disposa dels terrenys necessaris —municipals gràcies a una donació del Govern d’Espanya a través de SAREB— i els posa a disposició perquè este projecte puga ser una realitat. Ara bé, estem parlant d’una infraestructura que és competència de la Generalitat Valenciana.

És la Generalitat qui ha de consignar els milions d’euros necessaris, redactar el projecte i executar les obres. I, a hores d’ara, el que veiem és que Tavernes no està entre les seues prioritats. 

Nosaltres continuarem reivindicant esta infraestructura perquè és necessària.

—Queden reptes pendents al municipi en este últim tram de legislatura?

—Sí. Hem assolit molts més objectius dels que ens havíem marcat, però queda molt per davant. Tenim projectes molt importants ja encarrilats que començaran a veure la llum prompte.

Per fi podrem abordar una renovació integral de la carretera que creua Tavernes, gràcies a prop de dos milions d’euros dels fons europeus EDIL. Una actuació molt important perquè, a més de renovar voreres, millorar l’accessibilitat i transformar l’entorn urbà, ens permetrà millorar l’evacuació de les aigües pluvials i mitigar les inundacions que patix la carretera quan plou amb intensitat, mitjançant la construcció de nous col·lectors. Dins d’esta inversió també actuarem al polígon del Teularet, on construirem col·lectors d’aigües i renovarem l’asfaltatge per millorar el drenatge i la circulació en una zona que suporta diàriament molt de trànsit.

Una altra actuació fonamental serà a la platja. Anem a millorar tot el sistema d’evacuació d’aigües de l’avinguda de la Marina, una zona que sabem que patix inundacions cada vegada que tenim episodis importants de pluja. Construirem un nou col·lector que conduirà les aigües fins al canal Sant Pablo i, aprofitant esta actuació, executarem també un projecte integral de renovació de voreres i millora de tot l’entorn.

Estem exigint que es resolga amb la màxima celeritat la Declaració d'Impacte Ambiental per a desbloquejar el projecte integral de regeneració de la Goleta i el Brosquil, una inversió de prop de 21 milions"

A això hem de sumar més de 5,4 milions d’euros del Fons de Solidaritat per recuperar i millorar la infraestructura verda afectada per la dana. Actuarem als ullals i farem una intervenció integral al llac de la Goleta, amb el dragatge i actuacions de protecció com un mur perimetral i una escullera, reforçant la protecció davant dels temporals i millorant al mateix temps tot el seu entorn natural i paisatgístic.

Dins d’estos fons també millorarem les infraestructures i el clavegueram del polígon del Golfo, després d’haver realitzat ja la renovació de l’enllumenat públic i la instal·lació de càmeres de videovigilància, que ja estan en funcionament.

I amb la mirada posada en el futur, estem acabant de redactar el projecte del Centre Cívic del polígon del Pla. Vam adquirir la nau l’any passat i volem convertir-la, quan disposem de la dotació pressupostària necessària, en un espai polivalent, modern i obert a les nostres associacions i entitats, on poder generar activitat cultural, esportiva i social durant tot l’any, especialment durant els mesos d’hivern.

Continuem, a més, avançant amb el Pla Edificant. Les obres del CEIP Sant Miquel ja estan en marxa i volem que abans que acabe l’any estiguen també encaminades les del CEIP Magraner. Paral·lelament, esperem que la Generalitat actualitze els preus i les delegacions de competències necessàries per poder avançar també en el CEIP Divina Aurora i el CEIP Alfàndec.

—Els treballs de regeneració executats en la costa són la solució definitiva al problema de regressió?

—No, especialment a la Goleta i la zona sud del Canal San Pablo. Des de l’Ajuntament no hem deixat de treballar ni d’exigir solucions. Hem mantingut reunions amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, amb la Demarcació de Costes i hem traslladat reiteradament la urgència d’actuar.

Fruit d’eixes gestions, el Govern d’Espanya ha executat enguany obres d’emergència per valor de més d’un milió d’euros, amb l’aportació de prop de 60.000 metres cúbics d’arena, la millora del desguàs del llac de la Goleta i actuacions de protecció del sistema dunar.

Però la nostra prioritat continua sent que s’execute, d’una vegada per totes, el projecte integral de regeneració de la Goleta i el Brosquil, una inversió prevista d’uns 21 milions d’euros que ha de permetre recuperar i estabilitzar el nostre litoral a llarg termini.

Per això, estem exigint que es resolga amb la màxima celeritat la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), imprescindible per a desbloquejar el projecte i avançar cap a la seua licitació i execució. 

Comprenc perfectament la inquietud i el cansament del veïnat. Continuarem al seu costat, reclamant actuacions urgents i exigint una solució estructural, tècnicament rigorosa i duradora.

—La UE Tavernes juga este dimarts 28 d’octubre contra el València Club de Futbol. Què suposa esta fita?

—És un moment molt emocionant per a Tavernes. Per a la UE Tavernes, per als jugadors, el cos tècnic, la directiva i tota la gent que porta tants anys treballant pel club, arribar fins ací i poder disputar una eliminatòria de Copa del Rei contra el València CF és un premi enorme. I poder fer-ho a Mestalla és, senzillament, un somni complit.

Des de l’Ajuntament estem treballant amb el club perquè tot estiga preparat i, especialment, facilitarem tots els autobusos que siguen necessaris perquè ningú que vulga viure esta cita es quede sense poder anar per una qüestió de desplaçament.

Moment durant l'entrevista.
Moment durant l'entrevista. - EPDA

—Tornarà a presentar-se a les eleccions del 2027?

—Sí. I m’emociona pensar amb el repte de continuar. Estic amb més ganes que mai. Estos anys al capdavant de l’Ajuntament m’han servit per a conéixer encara més profundament Tavernes, les seues necessitats i, sobretot, per a tindre molt clar quin poble volem construir per al futur.

Hem treballat moltíssim i hem avançat en projectes importants, però sent que el projecte que tenim per a Tavernes no pot acabar en esta legislatura. Encara tenim molt per fer, molts projectes per culminar i, sobretot, molta il·lusió per continuar transformant el nostre poble pensant sempre en les persones.

Per això, afronte el 2027 amb ganes de tornar a guanyar la confiança dels vallers i les valleres. I ho faig amb la mateixa vocació del primer dia, però amb molta més experiència, amb les idees més clares i sabent que governar exigix treball, honradesa, responsabilitat i estar al costat de la gent.

Ser alcaldessa del meu poble és l’honor més gran que he tingut mai, però també una enorme responsabilitat. Mai he entés la política com un càrrec, sinó com una manera de servir. Soc una persona del poble, conec la seua gent i vull continuar treballant perquè Tavernes avance, genere oportunitats, cuide els seus serveis públics i siga un lloc millor per a viure i per a construir un projecte de vida.

Em presentaré amb humilitat, però també amb tota l’ambició i les ganes que Tavernes mereix. Vull continuar deixant-me la pell cada dia per este poble, amb les mans netes, els peus a terra i la mirada posada en el futur. Perquè crec profundament en Tavernes, en la nostra gent i en tot el que encara podem aconseguir junts i juntes, pel poble.

Sobre el autor

Marta
MARTA COLLADO CASCALES

PERIODISTA

Ver biografía
Lo más leído