Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
El padró municipal de Gandia ha tornat a situar-se en el centre del debat polític després que el Partit Popular haja denunciat l'existència de domicilis amb un nombre elevat de persones empadronades. La formació alerta que hi ha 1.386 domicilis amb sis o més persones inscrites, 148 més que en 2025, i assenyala que en una vivenda consten fins a 57 empadronats. El govern municipal, per la seua banda, defensa els controls que s'estan aplicant i assegura que els casos més cridaners tenen una explicació vinculada a l'ús col·lectiu dels immobles.
El PP qüestiona els controls del padró
El portaveu del PP de Gandia, Víctor Soler, i el regidor Vicent Gregori han denunciat les xifres i han reclamat explicacions a l'executiu de José Manuel Prieto. Segons les dades que ha fet públiques la formació, a més del domicili amb 57 persones empadronades, n'hi ha dos amb 42 inscrits cadascun i un altre amb 32.
Els populars consideren que estes situacions podrien amagar possibles "pisos patera" o empadronaments ficticis i demanen que s'investiguen els casos, que es comprove si les persones inscrites residixen realment en els immobles i que s'informe dels controls efectuats.
Soler també ha qüestionat l'eficàcia de l'ordenança municipal del padró i ha anunciat que, si el PP arriba al govern després de les eleccions de 2027, aplicarà nous filtres i mecanismes de comprovació. La formació ha recordat, a més, la investigació policial que va permetre detectar 127 empadronaments irregulars a Gandia i que es va saldar amb cinc persones detingudes.
El govern demana que el PP "deixe de generar alarma"
El regidor Miguel Ángel Picornell ha rebutjat la interpretació dels populars i ha explicat que les adreces amb 32, 42 i 57 persones inscrites corresponen a seus d'associacions i col·lectius, així com a residències de persones majors. El govern assegura que està revisant els domicilis amb més de huit persones empadronades.
Picornell també ha recordat que Gandia disposa des del passat mes d'agost de la primera ordenança municipal reguladora del padró, aprovada després del període d'informació pública, en el qual, segons el regidor, el PP no va presentar cap al·legació.
El responsable municipal ha assenyalat que, des de l'inici de la legislatura, s'han dut a terme més de 16.000 baixes i actuacions de depuració del padró. També ha retret als populars que no participaren en el procediment d'exposició pública de l'ordenança: "Qui reclama una norma també té la responsabilitat de participar quan s'òbriga un procediment per a millorar-la. El PP va tindre eixa oportunitat i no va fer cap aportació".
El regidor ha demanat que no s'utilitzen situacions puntuals per a traslladar una imatge generalitzada de descontrol i ha defensat que cada cas s'ha d'analitzar "amb rigor i d'acord amb la legalitat, sense generar una alarma innecessària entre la ciutadania".